diumenge, 17 de gener del 2016

Pont de cendra - Raül Romeva


Títol:  Pont de cendra
Autor: Raül Romeva
Editorial: Amsterdam - Ara Llibres
Any: 2015


"Això és la guerra també. Un comiat permanent. De vegades, quan hi ha sort, el comiat és presencial i permet un últim petó, un darrer cop a l’espatlla, una abraçada que deixi, al menys, l’aroma de la proximitat, del contacte. Altres vegades, tanmateix,  no hi ha temps per a cerimònies, vetlles ni comiats." 


Aquesta és una història sobre la força de l’amor i l’absurd de la guerra, basada en la història real dels anomenats “amants de Sarajevo” i en les vivències del mateix autor, testimoni de la crueltat del setge durant els darrers anys de la guerra de Bòsnia.

La Dragana, una nena de deu anys, viu a Bòsnia en ple conflicte bèl·lic. A través del seu dietari coneixem la tràgica història del seu germà i la seva enamorada, una parella que lluita contra els horrors de la guerra i la intolerància de la religió per donar vida al seu amor.
Aquesta història traspassarà el temps i l’espai i confluirà de manera insòlita amb la Naiza i el seu viatge al mític volcà de la novel·la Viatge al centre de la Terra, de Jules Verne. El pes de l’episodi bèl·lic, el dol per la mort d’éssers estimats i un conflicte d’identitat enllaçaran la vida dels protagonistes, enfrontats a una realitat sorprenent que desconeixien.

Em va picar la curiositat al veure el nom de l’autor ja que desconeixia la seva faceta com a escriptor de novel·la, tot i que aquesta és la seva tercera obra. La descripció que fa dels horrors de la guerra a Bòsnia, aquell viure permanent sota l’amenaça dels franctiradors, com un poble que vivia tranquil, sense importar-li l’ètnia o la religió dels seus correligionaris es veu de sobte immers en la intolerància portada al màxim nivell. I, sobretot, el sentiment de vergonya que he experimentat al veure com Europa es va quedar impassible davant d’aquest conflicte. 


Coneixem una mica més l'autor?
Va néixer a Madrid el 12 de març de 1971. És doctor en Relacions Internacionals i llicenciat en Ciències Econòmiques. Ha treballat en recerca sobre pau, desarmament i rehabilitació postbèl·lica. Va viure de prop la guerra a Bòsnia, tema al qual ha dedicat diversos treballs, inclosa la tesi doctoral. Fou Diputat en el Parlament Europeu entre 2004 i 2014.

En l’àmbit de l’escriptura, ha treballat l’assaig, la poesia i la novel·la. Pont de cendra és la seva tercera incursió en el món de la ficció, després de Sayonara sushi i Retorn a Shambala. 



MAC

dijous, 7 de gener del 2016

La constelación del perro - Peter Heller


Títol:  La constelación del perro
Llengua original: anglès
Autor: Peter Heller
Traducció: Blanca Rodríguez i Marc Jiménez
Any: 2014


Acabo de llegir La constelación del perro, de Peter Heller.

M'havia cridat l'atenció perquè havia llegit a la crítica que era com La carretera però amb esperança.  I això em va seduir. De fet, no m’he decidit mai a llegir La carretera  (tot i que tinc el llibre a casa des de fa anys) perquè quan vaig veure la pel·lícula em va impressionar profundament que reflectís amb tanta cruesa i realitat fins a quin punt hi pot haver maldat en l'ésser humà. Algunes de les imatges de la pel·lícula encara em venen al cap de tant en tant i penso que malauradament, en una situació com la que es planteja, seríem capaços de fer tot el que s’hi mostra.

Però certament La constelación del perro, tot i ser també un llibre postapocalíptic, ofereix una visió més esperançadora.

El protagonista i narrador en primera persona, Big Hig, ha sobreviscut a una malaltia que pràcticament ha aniquilat l’espècie humana. Viu en el que queda d'un aeroport amb el seu gos fidel, Jasper, i el seu veí Bangley, un home violent i desconfiat. Surt regularment a volar amb la seva avioneta per reconèixer el «perímetre de seguretat» que han establert, però també intenta gaudir dels moments de llibertat que li donen el fet de volar, cultivar un petit hort i sortir amb el seu gos a pescar o a caçar. Big Hig és un home sensible, generós fins i tot amb els infectats no morts (sempre que pot dóna un cop de mà a una comunitat de veïns malalts), que contrasta amb la sang freda i la planificada organització per matar que mostra constantment el seu veí Bangley.

El llibre fa reflexionar sobre el sentit que pot tenir simplement “sobreviure” a una situació extrema, dia a dia, sense cap altre objectiu que mantenir-se viu i defensar-se, enfront l’opció d’afrontar la supervivència mirant més enllà, amb esperança, curiositat i generositat. Sense perdre allò que ens fa, en definitiva, més “humans” .

No és un llibre fàcil, ni pel tema ni per la manera com està escrit. Amb frases molt curtes, barrejant realitat i pensaments del protagonista, amb descripcions molt detallistes sobre un paisatge desconegut per nosaltres. Però que traspua optimisme i ens deixa un somriure esperançador.


Teresinha