A little life - Hanya Yanagihara

Títol: A little life
Autora: Hanya Yanagihara
Llengua original: anglès
Editorial: Picador
Any: 2015

"There were times when the pressure to achieve happiness felt almost oppressive, as if happiness were something that everyone should and could attain, and that any sort of compromise in its pursuit was somehow your fault."

Durant un mes m'he submergit en el fenomen mundial de Tan poca vida de Hanya Yanagihara, un llibre que ja té 10 anys i que s'ha fet famós a la xarxa social TikTok, després que molts lectors es gravessin plorant mentre el llegien. 

Són 720 pàgines de drama rere drama rere drama. 

En principi és la història de quatre amics des de la joventut fins l'edat adulta, amb la vida d'en Jude com a eix vertebredor, que és qui té una vida més complexa. 

En realitat, però, és una novel·la escrita per tocar la fibra i fer plorar els lectors. L'autora toca tants temes com se li acuden de manera explícita per intentar trobar la tecla que farà saltar les llàgrimes de cada lector, però es passa de rosca en quantitat i intensitat. Hi ha tantes desgràcies, tanta tristesa i una vida tan horrible, que és totalment inversemblant i que, en el meu cas, no m'ha emocionat ni arribat. Em considero una persona de llàgrima fàcil i en més d'una ocasió m'he emocionat llegint (ja no parlem de pel·lícules i sèries…), però llegint A little life m'he sentit totalment freda i allunyada dels fets per l'exageració. És absolutament increïble i desmesurat. Hi ha personatges dolents, malvats, que semblen sortits directament de l'infern, i personatges tan bons que semblen àngels baixats del cel. 

Alhora, crec que alguns dels temes que hi apareixen poden incomodar i resultar molt desagradables per certs lectors. Desconec la intenció de l'autora, però he tingut la sensació que voler abordar-ne tants fa que hi hagi certa frivolitat en com els tracta. A mode d'exemple -i els qui no vulgueu espòilers de temes que hi apareixen, passeu al següent paràgraf, després de la cita- hi trobem autolesions, intents de suïcidi, abusos sexuals, violacions, prostitució i maltractament de menors, trastorns de la conducta alimentària, addicció a les drogues, violència domèstica, morts prematures per càncers, accidents i altres desgràcies…

"Why wasn’t friendship as good as a relationship? Why wasn’t it even better? It was two people who remained together, day after day, bound not by sex or physical attraction or money or children or property, but a union that could never be codified. Friendship was witnessing another’s slow drip of miseries, and long bouts of boredom, and occasional triumphs. It was feeling honored by the privilege of getting to be present for another’s most dismal moments, and knowing that you could be dismal around him in return."

Entre els quatre amics n’hi ha que neden en l’abundància des de petits, i n’hi ha d’altres que passen de la pobresa a l’èxit professional i a la riquesa, amb residències (en plural) repartides per tots els continents i viatjant constantment. Un arquitecte exitós, un actor conegut internacionalment, un artista polifacètic i un advocat reconegut per guanyar tots els casos. Fins i tot això és una mica exagerat… Més enllà del desenvolupament professional, els personatges són molt plans i no evolucionen, fins al punt que com a lectors podem preveure què passarà i com actuaran. 

Tot i això no puc negar que hi ha hagut alguna cosa que, tot i no commoure'm, m'hi ha enganxat i he anat passant pàgines absorbida per la vida d’en Jude, o per saber com podia acabar tot aquell cúmul de desgràcies.

"At night they lay in bed, and where they usually talked, they were both quiet, and their silence was like a third creature in bed between them, huge and furred and ferocious when prodded."

Txell.Cat