Terres mortes - Núria Bendicho

Títol: Terres mortes
Autora: Núria Bendicho
Llengua original: català
Editorial: Llibres Anagrama
Any: 2021

"L’espera més llarga de totes, perquè era la mateixa espera que tots tard o d’hora hauríem de passar. I jo sabia que, mentre esperàvem la seva espera, tots esperàvem més que mai la nostra perquè la mort és la mort i la por de la mort és la mateixa quan li toca a un o li toca a un altre, perquè tots sabem que ens ha de tocar a tots."

Ja puc treure Terres mortes de la llista de lectures pendents i quin encert haver-lo agafat finalment. 

Terres mortes ens situa en un entorn rural indeterminat de Catalunya al segle passat, en un poble petit amb un nucli on tothom es coneix i alguns masos allunyats al mig de la muntanya.
L’assassinat brutal d’en Joan, fill d’un d’aquests masos, és el punt de partida de la novel·la a partir del qual es va reconstruint la història de la família. Les diferents peces ens arriben a través de 13 veus diferents, cada personatge té un capítol: els germans, el pare, la mare, el capellà… A poc a poc, a mesura que anem coneixent els relats dels diversos personatges, la història es torna més tèrbola i fosca, i com a lectors anem lligant caps. L'important, però, no és descobrir qui hi ha darrera de la mort d'en Joan, sinó la història de la família.

"Però li vaig contestar que ningú pot parlar amb un mort. Que intentar parlar amb un mort sempre és fer trampes, perquè només serveix per aplacar l’angoixa del viu que ha deixat que el mort s’endugui a la tomba la veritat que mai va atrevir-se a escoltar."

Terres mortes és un relat coral per la pluralitat de veus que hi trobem, però també per les diferents formes de violència, patiment i resistència que hi trobem. Tots els personatges es troben en un entorn hostil, ja sigui per la natura o per la família; tots s’enfronten a algun tipus de violència; la desconfiança i la solitud són aclaparadores; tots tenen l’opció de rebel·lar-se i partir peres amb el passat familiar que és com una llosa, però no tots tenen la fortalesa per fer-ho. Facin el que facin el pes de la nissaga és tan feixuc, que tots en paguen les conseqüències.

"I encara no havia passat prou temps quan em vaig adonar que tenia set i no duia aigua. Vaig voler esperar-me una estona abans d’anar a buscar-ne, però després vaig recordar que existeixen coses com la set, com la mort, com l’amor, de les quals no es pot fugir, i que tard o d’hora hi hauria d'anar."

Bendicho ha escrit una novel·la salvatge, agreste i fosca, que t’arrossega com ho fa la natura més salvatge, una torrentada, una allau o un diluvi. És molt intensa i, en algun moment, angoixant, però alhora totalment absorbent. M’ha generat una barreja de sensacions: ràbia, desesperació, però també compassió.

Terres mortes m’ha agradat molt. La trama està molt ben dosificada, l’estil i el domini del català de Bendicho m’han convençut del tot.

Txell.Cat

Llibre de les bèsties - Ramon Llull

Títol: Llibre de les bèsties
Autor: Ramon Llull
Llengua original: català
Editorial: Sembra Llibres
Any: 1288

"En una plana bellíssima, per on saltironejava l’aigua, hi havia un grup de bèsties que volien elegir rei. Discutien amb vehemència, i al cap d’una bona estona, la majoria va arribar a l’acord que el lleó fos declarat monarca."

Aquesta edició del Llibre de les bèsties de Ramon Llull a càrrec de Roc Casagran és una bona oportunitat per fer un tast de l’obra d’una figura cabdal per a la llengua catalana, però cal llegir-la contextualitzada, ja que l’estil i el tema s’allunya del tipus de lectures a què puguem estar acostumats (almenys jo).

Aquest text és un capítol del Llibre de meravelles, protagonitzat per en Fèlix. Aquí, però, en Fèlix només apareix a l’inici i al final per introduir aquesta faula protagonitzada per animals. El Llibre de les bèsties narra els tripijocs i maquinacions dels animals per fer-se amb un lloc al poder, els canvis de bàndol, els enganys, els partidismes i com funciona la política del terror. La veritat és que m’ha fet pensat molt en Animal farm de George Orwell, on també trobem una crítica als comportaments humans a partir de les accions dels animals, que també conviuen amb els humans.

Per assegurar-se que el missatge arriba, Llull ho exemplifica amb petites històries que va encabint dins de la faula i crea una matrioska narrativa que en alguns moments és massa confusa. De fet, algunes de les històries que expliquen els animals per exemplificar allò que volen dir no m’han resultat gens evidents i he tingut la sensació d’anar llegint retalls de contes inconnexos. Suposo que en aquell moment el vessant didàctic i moral de Llull el van portar a posar exemples i més exemples 😅.

No puc dir que hagi gaudit aquesta lectura que, de fet, tot i ser molt breu, se m’ha travessat i se m’ha allargat, però crec que és un llibre que té un alt valor històric (estem parlant d’un text del segle XIII!) d’un autor clau per la nostra llengua i literatura. L’adaptació de Roc Casagran converteix aquest text en una lectura accessible i crec que és bo i necessari comptar amb aquestes noves edicions que ens apropen als nostres clàssics.

Txell.Cat