La petita serp - A. L. Kennedy

Títol: La petita serp

Autora: A. L. Kennedy

Traducció: Albert Nolla

Llengua original: anglès

Editorial: Rosa dels vents

Any: 2016

"- L’amor és una cosa terrible. - Això sembla -va xiuxiuejar la Lanmo. - Però també és meravellós."

Fa uns anys la meva cosina em va regalar La petita serp de l'autora A. L. Kennedy, després que ella l'hagués llegit i li hagués agradat molt. 

La petita serp és la història de la Mary, una nena de ciutat que es fa amiga d'una serp molt especial, la Lanmo. La serp, que és una metàfora de la mort, ha de fer llargs viatges per complir amb els seus deures: anar a visitar humans en les seves últimes hores, però sempre té un pensament per la Mary i torna a visitar-la sempre que pot. Tanmateix, el pas del temps és inevitable i la Mary es va fent gran i ha de deixar enrere la ciutat quan, després d'esclatar-hi una guerra, es torna grisa i trista. 

Aquesta faula té un aire a El petit príncep d’Antoine de Saint-Exupéry, ja que hi trobem un animal que es fa amic d'una nena, la incomprensió de la majoria d'adults, que no veuen la serp, així com diversos personatges paral·lels que exemplifiquen comportaments humans.

El tema principal és l'amistat. D'entrada, la innocència de la Mary fa que deixi enrere la por i el rebuig que la majoria d'humans senten per les serps, així com els prejudicis de fer-se amiga d'una serp. La seva amistat perdura amb el pas dels anys i, malgrat la distància, es tenen ben presents. La serp, al seu torn, troba en la Mary una nena dolça i plena d'amor, una mena d'esperança en un món on els humans es maten entre ells en guerres i discussions, i no deixen que la Lanmo faci la seva feina.

"La serp sabia que hauria estat molt més ocupada si els humans no l’haguessin ajudat a fer la feina."

Aquesta faula, però, també ens parla del carpe diem, de viure la vida, l'amistat o l'amor tot i saber que tindrà un final. 

La petita serp, com El petit príncep o Un cor ple d'estrelles, és un d'aquells llibres d'argument senzill, aparentment infantils, que ofereixen diferents lectures en funció de l'edat i el moment en què es llegeixen. En la meva primera lectura he tingut la sensació que se m'escapava alguna cosa. Potser les meves ganes que el llibre m'encantés com a la meva cosina m'han condicionat, no ho sé. Ho sabrem quan el rellegeixi d'aquí uns quants anys 🤭😊. 

Sigui com sigui, si llegiu La petita serp descobrireu una història d'una amistat llarga i ben especial.

Txell.Cat

A little life - Hanya Yanagihara

Títol: A little life
Autora: Hanya Yanagihara
Llengua original: anglès
Editorial: Picador
Any: 2015

"There were times when the pressure to achieve happiness felt almost oppressive, as if happiness were something that everyone should and could attain, and that any sort of compromise in its pursuit was somehow your fault."

Durant un mes m'he submergit en el fenomen mundial de Tan poca vida de Hanya Yanagihara, un llibre que ja té 10 anys i que s'ha fet famós a la xarxa social TikTok, després que molts lectors es gravessin plorant mentre el llegien. 

Són 720 pàgines de drama rere drama rere drama. 

En principi és la història de quatre amics des de la joventut fins l'edat adulta, amb la vida d'en Jude com a eix vertebredor, que és qui té una vida més complexa. 

En realitat, però, és una novel·la escrita per tocar la fibra i fer plorar els lectors. L'autora toca tants temes com se li acuden de manera explícita per intentar trobar la tecla que farà saltar les llàgrimes de cada lector, però es passa de rosca en quantitat i intensitat. Hi ha tantes desgràcies, tanta tristesa i una vida tan horrible, que és totalment inversemblant i que, en el meu cas, no m'ha emocionat ni arribat. Em considero una persona de llàgrima fàcil i en més d'una ocasió m'he emocionat llegint (ja no parlem de pel·lícules i sèries…), però llegint A little life m'he sentit totalment freda i allunyada dels fets per l'exageració. És absolutament increïble i desmesurat. Hi ha personatges dolents, malvats, que semblen sortits directament de l'infern, i personatges tan bons que semblen àngels baixats del cel. 

Alhora, crec que alguns dels temes que hi apareixen poden incomodar i resultar molt desagradables per certs lectors. Desconec la intenció de l'autora, però he tingut la sensació que voler abordar-ne tants fa que hi hagi certa frivolitat en com els tracta. A mode d'exemple -i els qui no vulgueu espòilers de temes que hi apareixen, passeu al següent paràgraf, després de la cita- hi trobem autolesions, intents de suïcidi, abusos sexuals, violacions, prostitució i maltractament de menors, trastorns de la conducta alimentària, addicció a les drogues, violència domèstica, morts prematures per càncers, accidents i altres desgràcies…

"Why wasn’t friendship as good as a relationship? Why wasn’t it even better? It was two people who remained together, day after day, bound not by sex or physical attraction or money or children or property, but a union that could never be codified. Friendship was witnessing another’s slow drip of miseries, and long bouts of boredom, and occasional triumphs. It was feeling honored by the privilege of getting to be present for another’s most dismal moments, and knowing that you could be dismal around him in return."

Entre els quatre amics n’hi ha que neden en l’abundància des de petits, i n’hi ha d’altres que passen de la pobresa a l’èxit professional i a la riquesa, amb residències (en plural) repartides per tots els continents i viatjant constantment. Un arquitecte exitós, un actor conegut internacionalment, un artista polifacètic i un advocat reconegut per guanyar tots els casos. Fins i tot això és una mica exagerat… Més enllà del desenvolupament professional, els personatges són molt plans i no evolucionen, fins al punt que com a lectors podem preveure què passarà i com actuaran. 

Tot i això no puc negar que hi ha hagut alguna cosa que, tot i no commoure'm, m'hi ha enganxat i he anat passant pàgines absorbida per la vida d’en Jude, o per saber com podia acabar tot aquell cúmul de desgràcies.

"At night they lay in bed, and where they usually talked, they were both quiet, and their silence was like a third creature in bed between them, huge and furred and ferocious when prodded."

Txell.Cat

Bistecs de pantera - Antonina Canyelles

Títol: Bistecs de pantera
Autora: Antonina Canyelles
Llengua original: català
Editorial: Lapislàtzuli Editorial
Any: 2023

He arribat a la poesia d'Antonina Canyelles gairebé per accident; perquè un dia vaig veure'n un poema que em va cridar l'atenció i vaig decidir demanar-ne el recull a la biblioteca. Vaig fer una mica de recerca: qui era Antonina Canyelles? És que potser Bistecs de pantera era el seu primer recull? Ni de bon tros… Antonina Canyelles és una poeta mallorquina amb una llarga trajectòria. 

Les cames, sí, 

no les cametes.

La boca, també,

no la boqueta.

D’ullets, no en tenc

perquè no som un corsé.

De puedes, res de res:

calç un quaranta.

No et donaré la maneta

perquè no som un gramòfon

ni una porta.

Bistecs de pantera em va sorprendre, d'entrada, pel seu gruix: 200 pàgines de poesia! L'he tingut a la tauleta de nit i l'he anat llegint a trompicons al llarg de tres mesos. 

Alguns dels poemes no els he acabat d'entendre, d'altres no m'han interpel·lat, però en general el recull m'ha divertit i m'ha agradat pel seu to provocador i irreverent (només cal veure'n la portada!). 

Canyelles ensenya les urpes a cada pàgina i esgarrapa el patriarcat, l'educació masclista, l'Església, la política i la justícia. A Bistecs de pantera també hi ha espai per elogiar la música. 

Davall la laca

de les ungles

les agressions

dels detergents

i davall de què

les altres?

M'ha agradat aquesta barreja de temes i que els poemes no estiguin organitzats per temàtiques. Passes pàgina i no saps qui o què rebrà la queixalada de Canyelles. 

Bistecs de pantera és autèntic i genuí. En llegir-lo no pots evitar sentir el parlar de Mallorca ni imaginar-te n’Antonina, bolígraf en mà, en un pupitre amb el cigarro fumejant sortint d'una mitja rialla. Potser és políticament incorrecte, directe i, com ja he dit, irreverent, però ataca els mals institucionalitzats de la nostra societat que, malgrat els anys, perduren: el patriarcat, el poder religiós i la justícia injusta. 

Han desaparegut 

els pesos de les balances

de la Justícia.

És que els grossos

van molt bé

per a trencar olives.

No us la deixeu perdre!

Us enllaço un recull dels poemes que més m'han agradat:

Bistecs de pantera - Antonina Canyelles by Txell Català Dordal

Txell.Cat

Y llovieron pájaros - Jocelyne Saucier

Títol: Y llovieron pájaros
Autora: Jocelyne Saucier
Llengua original: francès
Traducció: Lisa Lucuix Venegas
Editorial: Edicions Minúscula
Any: 2011

"Y llovieron pájaros, le dijo. Cuando el viento se levantó y cubrió el firmamento con una cúpula de humo negro, el aire se enrareció, se volvió irrespirable del calor y de la humareda, tanto para nosotros como para los pájaros, y estos empezaron a caer como la lluvia a nuestros pies."

Tinc una llista de llibres per llegir. Quan algú em parla d'un bon llibre, o llegeixo alguna proposta literària que em resulta suggerent, l'apunto a la llista. Amb el temps no sé ni qui m'ho va recomanar ni perquè el vaig apuntar…

Fa uns dies vaig anar a la biblioteca a buscar Y llovieron pájaros, un d'aquests llibres de la meva llista. I realment mereixia ser-hi!!

És una d'aquestes joies que tant vols acabar de llegir com que no s'acabi mai. Una història entranyable sobre la vellesa, l'amor, i la llibertat de decidir quan, com i on morir. La novel·la gira al voltant de tres ancians que decideixen retirar-se del món i viure en solitud als boscos del nord del Canadà, cadascun amb la seva pròpia història. Quan dues dones s'hi presenten, per motius ben diferents, la vida fa un gir inesperat i es desvetlla un gran secret, un amor de joventut, i un nou enamorament. Perquè mai és tard per estimar.

Teresinha