Títol: La talpera. Un western de la vulnerabilitat Autor: Gerard Vilardaga Llengua original: català Editorial: L’Agulla Daurada Any: 2024
"L’olor més indiferent, em fa més basarda aquesta solitud que s’estén impassible entre els vells. L’aïllament, la invisibilitat, la reclusió dins de casa durant anys i panys, o l’amenaça latent de passar els últims dies que et queden en una residència dins d’una habitació compartida amb un estrany amb demència per company de crepuscle. Almenys algú et fregarà el cul cada matí. Fa temps que aquest món embruta més bolquers de vell incontinent que de criatura sense orinal.
Tria la teva aventura, que no t’escriguin l’epíleg, escull encara cabal, el final."
La talpera és una novel·la de ficció que simula un dietari d'un treballador social que podria ser l'alter ego de l'autor, i que es basa en la seva experiència.
Al llarg de la novel·la trobem una gran diversitat de casos, entorns de feina més i menys amables, que ens permeten fer-nos una idea del dia a dia d’aquests professionals. Vilardaga se serveix de la seva experiència en el sector per presentar-nos situacions de vulnerabilitat dels usuaris, però també dels treballadors, situacions injustes per falta de recursos i mitjans, per fer-nos coneixedors i partícips de la impotència que sovint senten els qui es dediquen a donar resposta als qui més necessiten. La talpera porta el subtítol “un western de la vulnerabilitat” i és una reivindicació a la feina dels professionals de l’àmbit social i a les condicions amb què sovint han d’exercir: sense prou recursos, protecció ni temps.
Tot i ser en format dietari, en primera persona i amb entrades datades, l’ordre no és cronològic. D’aquesta manera, l’autor aconsegueix que l’important no sigui l’ordre amb què passen els fets, sinó exactament allò que passa i que segueix passant independentment de la data: drogodependència (i altres addiccions), famílies vulnerables per motius econòmics, immigrants sense papers, maltractaments sistemàtics, persones que s’aprofiten d’altres…
Hi ha un fil paral·lel als diferents casos descrits que narra la història personal del protagonista amb la seva parella. Desconec si aquesta part també està basada en fets reals, però tot i que també és colpidora, és la que menys m’ha interessat. Per mi, la gràcia de La talpera és precisament el fet de posar sobre a la taula una professió que sovint es menysté o no se li dona la importància que té en una societat en què les diferències cada vegada són més grans.
La talpera està molt ben escrit, amb un lèxic molt ric i un to àcid, sarcàstic i amb tocs d’humor que no pretén camuflar les crítiques. Es nota que hi ha hagut molta feina de reescriptura i de polir, però m’ha agradat molt l’equilibri que hi ha entre el col·loquialisme i la llengua literària. Això sí, per llegir-lo m’havia de concentrar força perquè si no perdia el fil!
La talpera, un western de la vulnerabilitat és una proposta molt interessant i realista per sacsejar-nos la consciència i que ens ofereix una mirada que, si no som del ram, difícilment podem tenir.
"Quan les netes marxen intento colgar de nou l’expedient al fons de l’armari, està tot tan rebotit que he de demanar auxili a un operari de la brigada que passava per allà per fer palanca entre tots dos i aconseguir l’espai mínim perquè el plec de negacions llisqui avall. M’adono que, vist des de la porta d’entrada, l’arxiu té un aire de necròpolis decrèpita, unes catacumbes palermitanes de sol·licituds fallides, el pròleg d'un munt de morts, cada calaix un nínxol d’abismes."
Txell.Cat
.png)
