La corona de les sis pedres - Elena Puig Guitart

Títol: La corona de les sis pedres. 

Autora: Elena Puig Guitart

Llengua original: català

Any: 2023

Editorial: Comanegra

"Com la neu, que és aigua i és gel. Saber guardar cada tresor que et concedeixen les teves diferents identitats, saber transformar-te segons el que es necessita, saber adaptar-te i ser flexible, tot això dona a les persones la força per encarar les dificultats que la vida sempre porta. La vida no és justa, Naxen, la vida és, i punt. La vida no entén de justícies, això és un concepte humà. La vida no pregunta, sinó que es presenta, i ets tu qui t'has de saber adaptar, sent tan flexible com puguis, agafant totes les fortaleses que els teus diferents rols t'atorguen i t'ensenyen."

La corona de les sis pedres és una faula breu que, com indica el subtítol que l’acompanya, ens presenta sis claus per afrontar els reptes de la vida.

En aquesta història coneixem la Naxen, la filla gran d’una família vikinga força important i que ha d’assumir i heretar les responsabilitats del seu pare. Ella, però, no se sent preparada i segueix fugint de la vida adulta amagant-se dins la closca d’una tortuga gegant. Una nit d’estiu la Naxen fa un viatge acompanyada d’un ésser molt especial que la guia i l’ajuda a descobrir les sis pedres (valors) que li fan falta per afrontar els reptes de la vida.

Com totes les faules, La corona de les sis pedres és una història al·legòrica i carregada de fantasia, escrita amb una prosa senzilla i propera, que fa que sigui fàcil de llegir i d’explicar.

Al final del viatge al costat de la Naxen recordem la importància de la comunicació, la generositat o la capacitat de ser flexible. Com a adults potser no descobreix la sopa d’all, però és d’aquelles lectures que de tant en tant van bé per refrescar i recordar allò que ja sabem. No ens enganyem, tots coixegem d’algun peu i és una manera molt amable de prendre consciència. La corona de les sis pedres és un llibre molt breu, però d’aquells que està carregat de reflexions a cada pàgina.
Crec que també pot ser una lectura per fer i comentar amb infants.

Aprofito per agrair l’enviament de l’exemplar a l’Editorial Comanegra.

Amb aquesta lectura supero la premissa de llegir un llibre publicat el 2023 del repte d’El Reducte català.

Coneixem una mica més l'autora? Elena Puig Guitart és psicòloga sanitària, terapeuta, especialista en Mindfulness, investigadora i comunicadora. Ha publicat l'assaig Lo mejor de mí (2023), i La corona de les sis pedres (2023) és el seu primer llibre de ficció.

Txell.Cat

Robatori - Ann-Helén Laestadius

 

Títol: Robatori

Autora: Ann-Helén Laestadius

Llengua original: suec

Traductor: Marc Jiménez Buzzi

Any: 2021 original; 2023 en català

Editorial: Navona

"Ser sami era carregar la pròpia història, acarar-se a aquella responsabilitat de petit i triar si acceptar-la o no. Però com es podia gosar triar una altra cosa que carregar la història de la família i passar l'herència a la generació següent?"

Robatori d’Ann-Helén Laestadius va ser un autoregal de Sant Jordi. La portada em va cridar l’atenció, però també la sinopsi de la contraportada, on es presenta una història basada en fets reals, situada al nord de Suècia i amb un conflicte intercultural. He aprofitat per llegir-la en el marc del Juny Nòrdic, una iniciativa lectora d’@elsbookhunters, que consisteix a llegir llibres d'autors de països nòrdics o en què el fred i el gel hi tinguin un paper important, independentment d’on sigui l’autor.

Quan només té 9 anys, l’Elsa veu com un veí assassina salvatgement el seu ren Nástegallu i l’amenaça perquè no digui a ningú el que ha vist. Espantada, l’Elsa calla i el silenci va fent bola dins seu i l’acompanya a mesura que es va fent gran. L’assassinat del seu ren acaba sent una denúncia més a la pila que guarden a casa de tots els altres rens que han estat torturats i assassinats per veïns que no aproven la forma de vida dels pastors de rens sami. La justícia els cataloga de “robatoris”, i no pas d’assassinats, així que no es destinen recursos a investigar.

Tanmateix, per a la comunitat sami els assassinats amb acarnissament contra els seus animals són també una mostra d’odi contra la seva cultura i una discriminació per part de les autoritats, que suposa viure amenaçats i pendents constantment. Aquesta xenofòbia dels adults també la viuen els nens a les escoles: els enfronta i alimenta l’odi entre cultures. Curiosament, també hi apareix el rebuig que hi ha per part d’alguns membres del poble sami envers els qui no ho son (especialment a l’hora de contraure matrimoni i formar famílies). Rivgu és una dona no sami, com ho és la mare de l’Elsa.

Robatori és una novel·la molt completa. Laestadius ens ensenya com viuen les comunitats sami avui dia (sí, tenen telèfons i televisions i no viuen d’esquenes a la tecnologia), però també les estructures patriarcals (i aparentment inamobibles) que les regeixen. El paper de les dones no és el de ser pastores, sinó el de ser bones esposes i mares. Les dones no tenen veu ni vot.

"No és que no la deixessin participar en res: tots els membres de la família eren necessaris en la classificació, el marcatge dels vedells i la matança, però les dones hi tenien un paper ben delimitat, si eren els homes els qui decidien. I el paper que l'Elsa volia tenir era el que tenien reservat els homes. Ser totalment independent. Tenia la seva marca i era membre del poble sami, però l'amo era el pare. L'únic que tenia veu i vot a la família. En Mattias es convertiria en amo de mica en mica, però l'Elsa no tenia dret a esperar el mateix. Els vells del poble ho impedirien, prou que ho sabia."

El canvi climàtic i l’impacte que té l’escalfament global i el desordre meteorològic també apareixen a Robatori. Plou quan no toca, neva quan no toca, els canvis de temperatura sobtats... res que no coneguem aquí, però que sens dubte també té un impacte negatiu molt lluny d’aquí, en pobles on probablement no hi ha contribuït tant com nosaltres. Per no parlar dels animals i la natura. I quina natura...! Un paisatge salvatge i fred, però de gran bellesa.

"Aquell hivern les condicions de la neu eren un desastre. Els canvis de temps eren freqüents i sorprenents. Podien passar de trenta graus sota zero a graus positius. La neu, la pluja, el fred i les temperatures primaverals se succeïen sense ordre ni concert. La terra no podia absorbir l'aigua, i l'aigua es gelava. I per als rens era del tot impossible travessar la neu dura i el gel per arribar fins a la pastura. Tots els pobles sami del districte havien hagut de demanar ajudar al parlament sami per poder alimentar els rens en aquella situació de catàstrofe."

Aquesta novel·la m’ha fet sentir una gran empatia, tristesa i impotència. Els sami viuen sota moltes amenaces: la xenofòbia, la pèrdua de les tradicions, el canvi climàtic, la discriminació de les autoritats... L’Elsa, en Mattias, en Lasse, la Hanna, l’Anna-Stina, en Jon-Isak... i tots els personatges de Robatori intenten ressituar-se, buscar el seu lloc entre el pes de la tradició i qualsevol altra vida alternativa, i cadascú ho fa com bonament pot. Robatori també aborda la salut mental, els suïcidis i l’alcoholisme; problemàtiques ben presents als països nòrdics i a les quals sempre es poden dedicar més esforços per combatre-les.

"S'ha de riure, perquè si no el cos es mor per dins. S'acumula per tot arreu, saps? El cos acumula el dolor."

Està escrita amb una gran sensibilitat i respecte a la comunitat sami, i és que l’autora pertany a una de les dues minories nacionals de Suècia. M’ha agradat trobar-hi diverses paraules en sami; algunes s’aclareixen a la mateixa frase i per a les altres al final de la novel·la hi ha un petit glossari. També m’ha agradat que els capítols portin la numeració en sami.

El ritme de la història és més lent al principi, quan ens situa en l’espai i el conflicte, i bastant més frenètic al final. El ritme inicial m’ha semblat ideal per compassar-se amb la història i l’estil de vida del nord, el fred, la neu, la natura salvatge... El final m’ha semblat trepidant (m’ha fet tenir malsons i tot!) i crec que sense la preparació prèvia l’hauria trobat precipitat.

M’ha agradat molt llegir aquesta novel·la, que malgrat que el ritme pot ser un punt lent en alguns moments, no se m’ha fet pesada i m’ha fet descobrir una manera de viure i uns conflictes que no conec. És dur pensar que està basada en fets reals. Robatori és d’aquelles lectures amb què aprens moltes coses i alhora et fan reflexionar, què més voleu?

 "No va dir res de res, i ella el va estimar per això. Es va posar vermella quan va pensar-ho. «Amor» era una paraula molt important que no s'havia de fer servir com si res."

Coneixem una mica més l'autora?
Ann-Helén Laestadius (Kiruna, 1971) és una periodista i escriptora sami sueca. L'any 2016 va ser guardonada amb el Premi August a la millor novel·la juvenil amb Ten Past One. Robatori és la primera novel·la per a adults, guanyadora del Llibre de l'Any a Suècia. És la primera part d'una trilogia i tindrà una adaptació de Netflix.
 

Txell.Cat