Estudi en lila - Maria Antònia Oliver

Títol: Estudi en lila
Autora: Maria Antònia Oliver
Llengua original: català
Editorial: La Magrana 
Any: 1985

"—Ja m'ho ha semblat. I no té gaires ganes de fer clients nous… Qui és l’amo, idò?

—És mallorquina, vostè, oi? És molt bonic, allò…

Ja hi tornava ser! Se m’escapava un idò o un al·lot i a continuació venia la història del viatge de noces, les perles i les coves. I les enciamades.

—És de Mallorca mateix?

Ja havia perdut el compte de les vegades que havia hagut de contestar que si era mallorquina forçosament havia de ser de Mallorca mateix, i que una cosa era l’illa i l’altra la Ciutat de Mallorca.

—Al forn d’aquí davant fan unes enciamades com les de Mallorca.

—A Mallorca no en fan, d’enciamades…

—I ara! Vostè està de broma.

Quan li vaig haver explicat que allò que fan a Mallorca són ensaïmades i que es diuen així perquè hi posen saïm, que és la manera que tenim allà de dir llard, li vaig barrar el camí i el vaig fer venir a les meves."

Fa un parell d'anys vaig descobrir Maria Antònia Oliver amb la lectura de Joana E. i em va agradar molt, així que quan un dia, passejant per una ReRead, vam trobar aquest altre llibre de l'autora, no vam dubtar a comprar-lo. 

Estudi en lila és el primer llibre d'una saga detectivesca (força breu) protagonitzada per la Lònia Guiu, una jove detectiva mallorquina que viu a Barcelona i que està obsessionada en col·leccionar pintallavis.

En aquesta ocasió la Lònia Guiu ha de resoldre dos casos paral·lels, i per fer-ho, compra amb l'ajuda d'en Quim, un jove sense lligams que va i ve. El primer cas és la desaparició d'una adolescent mallorquina, a qui ha de localitzar per encàrrec de la família, ja que sembla que ha fugit. El segon cas li arriba de l’antiquària Elena Gaudí, que vol trobar tres homes que l'han estafat amb la compra d'una peça de gran valor. 

La novel·la és de 1985 i ens transporta a la Barcelona dels 80. En aquest sentit, val la pena destacar que es tracta d'un llibre modern i reivindicatiu, no només pel fet de comptar amb una protagonista independent, lliure i sense complexos en un entorn eminentment masculí, sinó també pel rerefons dels casos que investiga i dels temes que hi apareixen: embarassos juvenils, avortament, suïcidi i violència sexual.

La Barcelona que se'ns presenta és una ciutat que ens és coneguda, però hi crea un entramat clandestí que involucra grans empresaris de la ciutat. No sé si es va inspirar en algun cas en concret, però Oliver aconsegueix crear una atmosfera creïble i reivindicar que no cal anar-se'n a Suècia o als Estats Units per viure una història trepidant. 

La detectiva Lònia Guiu m'ha robat el cor, però no com ho acostumen a fer els personatges tendres de les novel·les que més m'agraden. La Lònia se m'ha guanyat perquè lluita per fer-se un lloc en un món en què les dones no tenen presència, perquè té moments de dubtes i de baixa autoestima, perquè no para d'equivocar-se i de posar-se en embolics, perquè també té por, i perquè teixeix una xarxa de dones que s'ajuden i es fan costat. 

Aplaudeixo la valentia de l'autora d'escriure una novel·la negra ambientada a Barcelona i protagonitzada per una dona en un moment en què això no s'estil·lava. Estudi en lila és una proposta pionera que probablement no ha estat reconeguda com es mereix. 

"Ja no em feia mal ni el turmell, ni el cap, ni les esgarrinxades. Només em feia mal l'ànima, que és el dolor més punyent que pot experimentar una persona."

Altres entrades de la mateixa autora

• Joana E.

Txell.Cat

Joana E. - Maria Antònia Oliver

Títol: Joana E.
Autora: Maria Antònia Oliver
Llengua original: català
Editorial: Edicions 62, La Butxaca
Any: 1992

"Si mai tens tristor, Joana, t'has d'allunyar des centre de sa pena. Viatja, canvia d'aires, i si sa pena et persegueix, fes-li arruix sense contemplacions. Tant si són penes d'amor com de mort, no té sentit engreixar-les, perquè per molt grasses que estiguin no faran venir l'amor ni anar-se'n la mort..."

Maria Antònia Oliver explica al pròleg d’aquesta novel·la que la Joana va existir i que la vida que s’explica en aquesta obra va ser real. Després de conèixer-la, va decidir posar en paper la història d’aquesta dona, però després d’un parell d’intents fallits, va deixar que fos la veu de la pròpia Joana la qui expliqués la seva vida als lectors. Així va néixer Joana E. Tot i que n’havia vist un parell de ressenyes, el motiu principal que em va dur a escollir aquesta lectura és que es va publicar el 1992. Així, amb aquesta novel·la he superat una premissa més del repte de lectura d’El Reducte Català, el de llegir un llibre publicat l’any que vaig néixer. Celebro enormement que es publiqués aquell any i que això m’hagi portat a llegir-lo, perquè m’ha agradat molt.

Com deia, Joana E. és la història de la vida de la Joana, des que és petita i creix en una família de la burgesia de Mallorca, fins a la maduresa, narrada en primera persona per la mateixa Joana. Al llarg d’onze capítols, la protagonista rememora la seva vida mentre s’encamina cap a l’altar per contraure matrimoni. A través d’aquests records coneixem la societat mallorquina de principis del segle XX, carregada d’aparences, i en veiem l’evolució al llarg de la república, les dictadures, la guerra i la postguerra...

La Joana creix i evoluciona a mesura que es fa gran. La protagonista ens narra el seu pas a l’adolescència, el despertar sexual, els primers contactes amb el feminisme, l’entrada a l’edat adulta, l’amor i el descobriment del sexe, els desenganys i la hipocresia familiars, la maternitat, les contradiccions d’algú que ha crescut tenint-ho absolutament tot... ja ho veieu, tota una vida.

"No havia vist mai una feminista. [...] No m'adonava que l'havia vist a mitges, el feminisme, encara que no s'anomenàs així. No m'adonava que moltes dones són feministes encara que mai no se'n diguin, encara que no hagin sentit parlar mai del feminisme."

Al llibre hi surten personatges masculins, com el doctor Lligorra, en Miquel o en Joan, però els personatges més potents són, sense cap mena de dubte, dones. No només la pròpia Joana, sinó també la Dida Maciana, la tieta Carme, la seva mare o la Madona Bel. Dones amb caràcter que acompanyen la Joana al llarg de la seva vida i que tenen un impacte en la seva vida.

Joana E. no és una simple novel·la d’una vida; és una obra costumista amb una presència important de feminisme i sexualitat. A diferència del que és més habitual, en aquesta novel·la el centre és la dona, també quan es parla del plaer i en les escenes sexuals.

 

La lectura és àgil i fluida, amb una llengua planera i rica alhora. La història ens arriba com un fil de pensament, però està molt ben lligada i sense grans filigranes, i això fa que com a lectors no ens perdem en cap moment. Des de la primera pàgina sabem que està a punt de casar-se i que el casament forma part d’una venjança, però ens falta molta informació: qui és el nuvi? Contra qui és aquesta venjança? A mi em va enganxar des del primer moment per l’estil i per aquestes dues incògnites.

M’ha agradat llegir Oliver i trobar-hi mots i expressions mallorquins, així com les desinències verbals que fan servir. “M’explic” pel nostre “M’explico” central, o “qui t’entengui que et compr” pel nostre “que et compri”.

"Més d'una vegada he desitjat haver nascut home. Bé, no és vere. Més d'una vegada m'he rebel·lat contra les dificultats que la vida em posava pel fet de ser dona. Contra les dificultats que troba una dona per resoldre les dificultats que la societat li posa pel fet de ser dona. No sé si m'explic."

Salvant les distàncies m’ha fet pensar en La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda. Si bé a La plaça del Diamant coneixem la Colometa quan ja és jove i no de petita, totes dues novel·les estan protagonitzades (i escrites) per dones, que tenen vides difícils i que han de superar un munt d’adversitats, que es casen i no són felices, i que en algun moment es rebel·len. La Colometa al barri de Gràcia de Barcelona, la Joana a Palma de Mallorca. La Colometa ve d’una família humil tirant a pobra, mentre que la Joana pertany a la burgesia. Però totes dues viuen la Guerra Civil i la postguerra i totes dues ens expliquen la seva història.

"I, val a dir-ho, me sentia feliç. No era aquella felicitat esclatant que t'omple tots els porus, teva i intransferible, i que només sents unes quantes vegades a la vida; no era, tampoc, aquella felicitat racional que sents quan estàs d'acord amb tu mateixa, encara que les coses i la gent al teu voltant, a prop o enfora, vagin malament. Era una felicitat petitona, baixa de sostre, que no demanava gaire. Era menys que estar contenta, però a mi em bastava. Perquè no feia més que sobreviure."

He devorat Joana E. i m’ha agradat moltíssim! És una novel·la que no és massa llarga però aconsegueix retratar tot una vida i l’evolució social de la primera meitat del segle XX. És molt recomanable i tinc ganes de continuar llegint Oliver.

"Que la vida no està feta tota d'alegries, jo ja ho sabia. [...] Però encara no sabia què eren de veritat les tristeses, aquest sentiment fondo que et fa mal i no et deixa respirar."

Coneixem una mica més l'autora?

Maria Antònia Oliver (Manacor, 1946 - Sencelles, 2022) va ser una escriptora mallorquina en llengua catalana, capdavantera de la generació dels 70. És coneguda per la seva producció de novel·les i narrativa breu, teatre, literatura infantil, així com de traduccions al català i castellà. El 2016 va ser guardonada amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

"A Barcelona vaig descobrir, a la manera com es descobreixen coses com aquesta als onze anys, que les ciutats tenen ànima i que, com les persones, cadascuna és diferent de les altres."

Txell.Cat