Títol: L’home dels ulls compostos
Autor: Wu Ming-Yi
Llengua original: xinès
Traducció: Mireia Vargas Urpí
Il·lustracions: Elisa Ancori
Editorial: Chronos
Any: 2011, traducció al català del 2022
"A vegades també recollíem coses que per mala sort havien anat a parar enmig de la brossa: alguns peixos que havien sobreviscut molt de temps dins de bosses de plàstic o fins i tot un esquelet d'una balena pràcticament sencer. Però el que més trobàvem en tortugues mortes. [...] Aquestes closques no es podreixen a curt termini i al final acaben sent testimoni de la seva existència.
Era com si totes aquestes deixalles portessin històries que havien surat pel mar: cada objecte abandonat por les onades tenia el seu passat."
L'home dels ulls compostos de Wu Ming-Yi és un llibre molt especial i he tingut l'ocasió de llegir-lo en una lectura conjunta en què hi han participat la traductora Mireia Vargas, que acaba de rebre el Premi del PEN Català de traducció i el Premi de Traducció Marcela de Juan precisament per la seva feina en aquest llibre, i la Sílvia Fustegueres, que és l'autora del text final del llibre i també traductora del xinès.
L'home dels ulls compostos és un llibre d'ecoficció carregat de realisme màgic que ens fa viatjar a l'illa de Taiwan, però també a altres indrets reals i ficticis afectats pel canvi climàtic.
Al llibre hi trobem diversos fils que es van entreteixint, amb força personatges secundaris, però amb dues històries principals: la de l'Alice i la de l'Atrie, dos personatges solitaris que, després de la pèrdua d'éssers estimats, miren de tirar endavant i d'adaptar-se a un món canviant. L'Alice ha perdut el seu home, Jacobsen, i el seu fill, Toto, a la muntanya i, a més, el mar i una illa de plàstics i deixalles ha engolit la casa que compartien. L'Atrie, seguint el ritual dels segons fills de l'illa Wayo-wayo, s'ha de fer a la mar i deixar enrere la família i l'amor.
De personatges i històries secundàries, com us deia, n'hi ha potser massa i algunes semblen encabides amb calçador, talment com si Wu Ming-Yi volgués tractar aquell tema tant sí com no. Tampoc negaré que alguns dels secundaris són entranyables, com en Dahu, la Hafay o la Umav, que permeten a l'autor parlar dels diferents pobles aborígens de Taiwan i d'alguns dels seus mites.
"I en això no hi podia fer res, l'amor és incontenible, com el mar."
I això ens porta al quid de la qüestió. A L'home dels ulls compostos són més importants els temes que l'autor volia tractar que la trama de la història en si. I quins són aquests temes? Les conseqüències del canvi climàtic i del maltractament de l'ésser humà a la natura i al planeta, i el poder sanador de l'escriptura, un do que té l'ésser humà per mantenir viva la memòria (i la imaginació).
Per parlar d'ecologia, l'autor ens presenta nombroses situacions en què l'ésser humà ha maltractat sistemàticament la natura i ens presenta una natura que parla, que sent i que es queixa. L'abocament de residus que no es descomponen, la mort d'animals a causa d'aquests residus, la modificació del paisatge natural per construir-hi cases i carreteres, la caça per gaudi… i conseqüentment, l'augment del nivell del mar, inundacions i la desaparició d'illes. Un munt de catàstrofes i crítiques per interpel·lar els lectors i fer-nos prendre consciència de l'impacte de les nostres accions com a societat a tot el planeta (el que fem a Catalunya no només té impacte a Catalunya) i del que pot arribar a passar. És ciència ficció, però potser no hi estem tan lluny.
Així doncs, puc dir que m'ha agradat llegir-lo i que m'ha semblat molt interessant, tot i que potser m'hagués funcionat millor si els dos temes (ecologia i escriptura) haguessin estat separats en dos llibres, i si la trama hagués acabat d'estar més lligada i arrodonida. Però vaja, que val la pena llegir-lo pel què s'hi explica i perquè es nota que darrere hi ha una feinada d'anys per incloure-hi tants detalls que, de ben segur, us faran reflexionar i us commouran.
No vull deixar de parlar de l'estil d'escriptura i de la gran feina de traducció, que fa que ens arribi un llibre tan complex del xinès en un català sense trompicons ni impostat. El llibre combina una escriptura poètica, tendra i dolça amb una altra més dura, directa i contundent, d'aquelles que incomoden i fan mal de llegir per la duresa de les escenes.
I tot plegat ens arriba en una edició molt cuidada de Chronos, amb una introducció que ens situa l'autor, una conclusió que ubica l'obra en la literatura xinesa i sinòfona que tenim en català, i unes il·lustracions delicioses d'Elisa Ancori que fan que aquest sigui un llibre molt especial en la seva totalitat.
Us diria que no hi busqueu una gran història impecable perquè probablement us fallaran coses, però doneu-li una oportunitat, llegiu-lo lentament, deixeu-vos atrapar per les històries de l'Alice, l'Atrie, la Hafay i tota la resta de personatges, i, per més consciència mediambiental que tingueu, de ben segur que la lectura no us deixarà indiferents. I tant de bo arribi a molts lectors i comencem a posar-nos les mans al cap de totes les barbaritats i crims que infligim al nostre planeta, i que aquesta consciència mediambiental arribi més i més lluny i comencem a fer passos per lluitar contra el canvi climàtic.
"Tota persona que passés molt de temps sola acabava sabent que els forats que quedaven entre estona i estona eren com fosses marines que només amb els ànims d'un mateix eren impossibles de travessar. Tan sols tenia els records per omplir-les."
Imatge extreta de www.llegirencatala.cat
