dilluns, 28 d’agost del 2017

Habitacions tancades - Care Santos


Títol: Habitacions tancades
Autora: Care Santos
TraductorCare Santos i Isabel Olid
Editorial: Edicions 62
Any: 2012



Vaig veure aquest llibre a la llibreria del meu barri i com que s’acostava l’època de les vacances em vaig decantar per aquest títol, ja que els llibres de misteri o intrigues sempre em relaxen, sobretot en l’època estiuenca. Aquest llibre m’ha causat una grata sorpresa per la manera com l’autora descriu una època ja passada que no tornarà mai més, i com ens presenta els seus personatges.
Aquesta és l’herència que el temps confiarà a Violeta, última integrant de la saga; el passat vist des del present sempre és un trencaclosques amb peces perdudes.

"- Tothom sap que Barcelona, al Rei, li agrada molt més que Madrid.
-I no deu ser que els barcelonins som més del seu gust modern que no pas aquells nobles castellans que semblen tots acabats de treure d’un quadre de Velázquez ? Va preguntar un altre banquer insigne."


A la convulsa i fascinant Barcelona del Modernisme, la matriarca d’una de les nissagues més prestigioses de la ciutat es disposa a organitzar el trasllat a la seva nova llar, un palauet proper al naixent passeig de Gràcia. Les parets d’aquesta casa seran les guardianes silencioses d’unes vides plenes d’ambició, secrets inconfessables i passions ocultes.
Apassionant i additiva, Habitacions tancades, és una història d’intriga, amor i tragèdia amb el rerefons d’un món que va marxar per no tornar mai més.

L’autora fa el recorregut històric i social que ens convida a reflexionar sobre la feble memòria que trametem a les generacions que ens segueixen.

La novel·la mostra la manera de ser meticulosa i exhaustiva d’una societat de finals del segle XIX i principis del XX, on queda ben palesa la diferència entre la classe benestant, burgesa i emprenedora i la classe treballadora, sotmesa als designis dels senyors, fins a la rebel·lió dels treballadors a través dels gremi, on res serà igual.

El que he trobat d’interessant i enginyós és el sistema que utilitza l’escriptora al llarg de la trama, utilitzant una part narrativa, intercalada amb cartes i correus electrònics, entre el personatge principal femení, Violeta, i la seva mare, que li permet trobar la pau i descobrir què amaguen les habitacions tancades. Trenca també aquesta narració, la publicació d’articles en els diaris d’uns fets concrets, i l’inventari de les obres del pintor Amadeu Lax, principal personatge masculí de l’obra.
L’Amadeu Lax, el personatge masculí, és un pintor que desferma sentiments contradictoris. No acabo de definir realment la seva personalitat. Les dones acaben sent totes víctimes de la seva manera de ser. La seva obra pictòrica és realment impressionant i l’autora fa una descripció magistral de les seves obres, fins al punt de crear en el lector el dubte de si realment aquest personatge ha existit.
De l’escriptora jo destacaria la seva imaginació, consolidada amb una recerca documental impressionant i té l’enginy de barrejar personatges reals amb personatges ficticis. La lectura és àgil i es llegeix molt bé, amb ganes d’acabar el llibre per saber que va succeir en aquella casa. 

Hi ha una minisèrie de TV3 d'aquesta novel·la.


Coneixem una mica més l'autora? 
Care Santos (Mataró 1970). Va estudiar Dret però de ben jove va centrar-se en l’escriptura. Va treballar al desaparegut Diari de Barcelona i també a la revista Presència del Punt Diari. Ha col·laborat a Catalunya Ràdio, COMRàdio i BTV. Ha obtingut els premis Gran Angular, Ramon Muntaner i Protagonista Jove amb les seves novel·les adreçades a lectors joves, un terreny en el que és una de les autores més llegides del país. Ha estat antòloga d’Un deu. Antologia del nou conte català. A planeta va publicar la novel·la Habitaciones cerradas que ha estat traduïda a tretze idiomes incloent l’alemany, el francès, el suec, l’italià i l’holandès. I amb Estrella Polar, Fosca,. Aquesta nit no hi ha lluna plena.
Altres llibres d’ella són: L’aire que respires, Mitja tarda, Tantes coses a dir-nos.

MAC

diumenge, 27 d’agost del 2017

La biblioteca dels morts, El llibre de les ànimes, La fi dels escribes - Glenn Cooper

Títol: La biblioteca dels morts; El llibre de les ànimes; La fi dels escribes
Autor: Glenn Cooper
Llengua original: anglès
TraductorDavid Fernández; Mar Albacar
Editorial: Ara Llibres
Any: 2009; 2010; 2013


"Va tancar la porta sense fer soroll i va intentar caminar de puntetes; potser podria col·locar-se furtivament darrere d'ella, agafar-li els pits i estrènyer-se contra el seu cul. La seva idea de passar-s'ho bé."
La biblioteca dels morts - Glenn Cooper


Ahir vaig acabar de llegir la trilogia de "La biblioteca dels morts" de Glenn Cooper, que està formada per les novel·les La biblioteca dels morts (2009), El llibre de les ànimes (2010) i La fi dels escribes (2013).

Fa anys ja havia llegit la primera novel·la de la trilogia i m'havia agradat bastant, però no me'n recordava massa i com que els meus pares havien llegit la trilogia sincera i els hi havia agradat bastant, vaig decidir recuperar-la i començar la lectura de nou.

Les tres novel·les són obres de ficció amb elements històrics: les tres obres narren fets que ocorren en diversos moments de la història i hi apareixen personatges i fets històrics reals, però la trama de la novel·la és ficció.

"Li va agafar la mà sense vida entre les seves i el va mirar als ulls amb tendresa. Per uns moments, van tornar a ser joves, dos innocents, sols plantant cara a les poderoses i cruels forces d'un món que s'havia tornat boig."
El llibre de les ànimes - Glenn Cooper


La biblioteca dels morts narra el descobriment d'una biblioteca enorme i misteriosa que data del segle VIII i la resolució del cas de l'assassí en sèrie del Judici Final a mans de Will Piper i de Nancy Lipinski.
Aquesta és la que em va agradar més perquè considero que la història està molt ben lligada i és molt original. 

El llibre de les ànimes és una història d'aventures protagonitzada per en Will Piper que intenta trobar un llibre que va inspirar Shakespeare, Nostradamus o Joan Calví. Entre els capítols que narren les vicissituds de Piper, trobem capítols ambientats en diverses èpoques històriques on coneixem una mica més la història de la misteriosa biblioteca, així com la influència que va tenir en alguns grans personatges.
Al meu parer, es tracta d'una novel·la entretinguda i de lectura ràpida, però totalment prescindible.

La fi dels escribes és l'última part de la trilogia i, com sempre, es narren fets de diverses èpoques, tot i que la trama principal passa l'any 2026.
No vull explicar res més de la trama perquè suposaria aixafar la lectura de les dues primeres parts de la trilogia.
Si el segon llibre ja em va semblar fluix i prescindible, aquest és el súmmum. La trama és una bogeria total i hi ha alguna incongruència amb el que s'explica en els llibres anteriors.


Crec que La biblioteca dels morts és un bon thriller, ben lligat i molt original, però en aquesta trilogia es fa d'allò més certa la frase "las segundas partes nunca fueron buenas". Si que és cert que quan acabes el tercer llibre saps moltes més coses de la misteriosa biblioteca que havien quedat obertes a la primera novel·la, però també és cert que genera nous interrogants que no es resolen.
La sensació que tinc és que l'autor va trobar una mina d'or en la primera novel·la i va decidir explotar-la al màxim, encara que això suposés inventar sobre la marxa una trama que no estava definida quan va escriure la primera part. Segur que La biblioteca dels morts es va publicar per ser una trilogia?

Amb tot això, no puc negar que he estat enganxada als tres llibres i que me'ls he llegit en molt poc temps. I és que Cooper sap dosificar molt bé la intriga i deixar els lectors atrapats.

Recomano la lectura del primer per la seva originalitat, i el segon i tercer llibre els deixo en interrogants. Si el primer us enganxa i voleu saber què passa més endavant, per passar l'estona són llegibles.

"Jeien al llit. La roba era arrencada amb l'ànsia que caracteritza les primeres vegades. La carn freda i seca es tornava càlida i humida. Les juntures del llit de la pesada estructura van grinyolar i el xerric agut de la fusta contra la fusta posava en contrapunt als seus gemecs sufocats."
El llibre de les ànimes - Glenn Cooper

Coneixem una mica més l'autor? 
Glenn Cooper (1953) va estudiar Arqueologia i Medicina amb especialitat de malalties infeccioses. Ha escrit nombrosos guions i té una productora independent de cinema.
La biblioteca dels morts (2009) i El llibre de les ànimes (2010) van ser les seves primeres novel·les, amb què va aconseguir un gran èxit de vendes.

Txell.Cat

dijous, 10 d’agost del 2017

El llibre de la senyoreta Buncle - D.E. Stevenson


Títol: El llibre de la senyoreta Buncle
Autora: D.E Stevenson
Llengua original: anglès
TraductoraMarta Pera
Editorial: Viena Edicions
Any: 1934


Elizabeth Wade és una dona bonica, intel·ligent i decidida que un bon dia escriu un llibre sobre la vida quotidiana a Copperfield. Com que tracta dels seus veïns, decideix utilitzar un pseudònim (John Smith) que la mantingui en l'anonimat. Els personatges del llibre, els seus conciutadans, queden retratats amb tanta precisió que en molts d'ells el llibre genera disgust, irritabilitat i enuig. En altres, en canvi, acaba essent un estímul per prendre decisions vitals que, d'altra manera, mai no s'haurien atrevit a prendre. Els més bel·ligerants emprenen una campanya per identificar qui és aquell John Smith que viu entre ells i castigar-lo pel seu atreviment, però no ho aconsegueixen.
Perquè en realitat, Elizabeth Wade és Barbara Buncle, Copperfield és en realitat Silverstream, i els personatges del llibre, que s'autoidentifiquen amb claredat, són els seus habitants.

El llibre de la senyoreta Buncle és un retrat irònic de la vida en un poblet escocès, escrit amb un llenguatge planer carregat d'intenció i amb moments brillants que arrenquen un somriure al lector. Una lectura agradable que recomanaria a tots aquells que volen passar una bona estona i submergir-se en la quotidianitat de la vida rural a l'Escòcia dels anys trenta.

Coneixem una mica més l'autora? 
Dorothy Emily Stevenson (Edimburg, 1892 - Moffat 1973), neboda de Robert Louis Stevenson, va ser una escriptora de novel·les humorístiques i romàntiques. Va començar a escriure en secret quan tenia vuit anys, perquè ningú de la seva família no volia que es dediqués a la literatura. Tampoc no li van donar permís per anar a la universitat.
L'any 1934 va publicar El llibre de la senyoreta Buncle, que va tenir un èxit extraordinari.
Al llarg de la seva vida va escriure més de cinquanta novel·les i va arribar a tenir un grup de seguidors, anomenats "dessies" que corrien a la llibreria de seguida que sortia una novel·la nova.


Teresinha

dilluns, 7 d’agost del 2017

Un home cau - Jordi Basté i Marc Artigau


Títol: Un home cau
Autors: Jordi Basté i Marc Artigau
Editorial: Rosa dels Vents
Any: 2017

"[...] i jo no havia estat mai amb una unia sud-americana tan fogosa, que em fes tants petons, que em digués tantes coses boniques i que em fes oblidar durant una estona que viure dura tan poc.
E
lla va ser una treva enmig d'aquella vida grisa."

Un home cau de Jordi Basté i Marc Artigau és una novel·la policíaca que passa bé i ràpid.
La novel·la està dividida en molts capítols breus, fet que en el meu cas facilita que la lectura sigui molt ràpid, igual que el fet que el llenguatge és molt natural i proper al lector.

He de dir que vaig decidir llegir-la perquè em feia gràcia que els fets passessin a Barcelona i amb un detectiu privat barceloní (i perquè els thrillers policíacs sempre enganxen), però no perquè la sinopsi de la contraportada m’hagués atrapat especialment.
La història no està malament, però està comprimida en els dos últims terços del llibre i no té un gir final que et sorprengui. Mentre llegia vaig tenir la sensació que havia avançat molt i encara no havia passat res. En altres circumstàncies, m’hagués queixat o potser hagués abandonat la lectura, però he de dir que els personatges m’atreien i volia saber què els passaria. Potser és que en realitat aquesta era la idea inicial dels escriptors, que el lector se centri ens els personatges i no en el cas?

En destaco l’ús que fan els autors de diversos narradors interns que donen veu a alguns dels personatges de la novel·la i que van canviant a cada capítol. Així, a l’inici de cada capítol el lector ha d’identificar quin dels personatges narra aquell capítol.

També en destaco l’elevada presència de restaurants i locals de Barcelona i tots els detalls que es narren, que suposo que és un plus per a tots els lectors barcelonins que els coneixen.

És una novel·la que recomanaria a aquells que fa temps que no troben un llibre que els enganxi, ja que tot i que l’argument no és de 10, passa ràpid i els personatges cauen en gràcia. Bona lectura per a l’estiu.

"No hi ha cap llei universal que expliqui què decanta la balança cap a un costat o cal a l'altre. No hi ha cap justícia, cap lògica, contra el caos. Som aquí i no hi podem fer res. Sobreviure ja és molt. I és veritat que a alguns els esguerren la vida de petits i ja no poden tornar mai; d'altres, arrosseguen els pecats dels seus ancestres i tampoc no se'n surten. A vegades, només és qüestió de ser al lloc just en el moment adequat (i, això, un tampoc no ho controla)."

Coneixem una mica més els autors?
Jordi Basté (Barcelona, 1965) és un presentador de ràdio i televisió català. Actualment, i des de 2007, presenta i dirigeix el programa "El món a RAC1" a l'emissora RAC1.
Ha guanyat diversos premis en reconeixement de la seva feina a la ràdio i ha publicat diversos llibres de no ficció. Un home cau és la seva primera obra de ficció.

Marc Artigau (Barcelona, 1984) és un escriptor català, bàsicament de teatre i poesia. És llicenciat en Direcció escència i Dramatúrgia per l'Institut del Teatre de Barcelona i ha estrenat diverses obres com ara Caïm i Abel, Caixes, Un mosquit petit,... Com a dramaturg ha treballat amb Oriol Broggi, amb Àngel Llàcer i Manu Guix, entre d'altres.
Ha publicat la novel·la juvenil Els perseguidors de paraules i, en poesia, Primers Auxilis (2007), Vermella (2008) i Desterrats (2012).

"- T'hi has fixat que només fem fotos dels bons moments? No n'hi ha dels enterraments, ni de...
Molt millor - vaig respondre sense treure els ulls del casament dels meus pares
- Potser ho fem per recordar que hem estat més feliços del que realment vam ser."


"La temperatura és esplèndida. Fa sol però no cau a plom, fa caloreta però no xafogor. Un temps per estirar-se a la sorra i que passi la vida."

Txell.Cat

diumenge, 6 d’agost del 2017

Un abril prodigiós - Elizabeth von Arnim


Títol: 
Un abril prodigiós
Autora: Elizabeth von Arnim
Llengua original: anglès
TraductoraDolors Udina
Editorial: Viena Edicions
Any: 1922

Un abril prodigiós és, senzillament, un llibre encantador. Escrit el 1922 per Elizabeth von Arnim, descriu la transformació que experimenten quatre dones angleses ben diferents que, sense realment conèixer-se prèviament, decideixen compartir el lloguer d'un castell medieval a Itàlia un mes d'abril.
De fet, l'ànima de la transformació és la Lotty, una dona que en un moment donat decideix concedir-se unes vacances per escapar d'una vida grisa, trista i monòtona. A Itàlia, l'exuberància de l'esclat de la primavera, brillantment reflectida en la descripció que l'autora fa de les flors i el jardí del castell, fa que la felicitat, la bellesa i l'alegria inundin la Lotty. I el canvi que ella experimenta, considerat inicialment per les seves companyes com l'excentricitat d'algú que no hi toca gaire o fins i tot una vulgaritat, acaba arrossegant-les cap a una nova manera de veure (i viure) la vida.

Un llibre que es llegeix plàcidament, i que tot i no tenir una acció trepidant, no es pot deixar de llegir. Segurament perquè l'atmosfera que s'hi retrata contagia al lector de la felicitat i positivitat que experimenten les protagonistes.

Coneixem una mica més l'autora? 
Elizabeth von Arnim (nascuda Mary Annette Beauchamp a Sidney el 31 d'agost de 1866) va ser una escriptora britànica. Va escriure més d'una vintena de llibres, majoritàriament novel·les.
Entre les seves obres destaquen Love (1925), Elizabeth and her German garden (1898), All the dogs of my life (1936) o Mr. Skeffington (1940).
Elizabeth von Arnim va morir l'any 1941 a causa d'una grip.





Teresinha

dissabte, 5 d’agost del 2017

Los guardianes del libro - Geraldine Books


Títol: Los guardianes del libro
Autora: Geraldine Brooks
Llengua original: anglès
TraductorClaudio Molinari Dassatti
Editorial: RBA
Any: 2008

Fa temps que tinc aquest llibre a la prestatgeria de la meva biblioteca, però fins fa pocs dies no em vaig decidir a llegir-lo. Perquè he trigat tant, doncs no ho sé, potser perquè en vaig tenir altres a mà i aquest va quedar oblidat, però ara que l’he llegit, estic contenta d’haver-lo rescatat.


"Werner, Ozren y yo fuimos examinando el códice pàgina por pàgina. Cada vez que yo señalaba una anomalia, ellos aseguraban no ver nada anormal. Por supuesto, pidieron los facsímiles fotográficos, pero éstos concordaban perfectamente con el libro, tal y como yo había anunciado que sucedería. La opinió de Werner era inalterable y, comparada con la suya, la mía no valía nada."



Los guardianes del libro té lloc després de la guerra de Bòsnia, quan Hanna, una jove bibliòfila es trasllada a Sarajevo per restaurar un tresor perdut. Ja a Bòsnia, comença a treballar en la restauració de l’Haggadà de Sarajevo, un llibre d’oracions jueu. Quan Hanna procedeix al seu estudi, descobreix entre les seves pàgines unes estranyes mostres: una ala d’insecte, un cabell blanc, una taca de vi, uns cristalls de sal. Això farà que intenti descobrir els secrets i reconstruir la història de la seva miraculosa supervivència.

Però el viatge també posarà en moviment una sèrie d’esdeveniments que amenacen amb trencar l’ordenada vida de Hanna, incloent la seva trobada amb Ozren Karameu, el jove bibliotecari que va arriscar la seva vida per salvar el llibre.



L’autora relata les diferents cultures i èpoques que formen part d’aquesta narrativa i expressen molt bé les ferotges persecucions que ha patit el poble jueu al llarg dels segles. Les diminutes pistes que es troben a l´interior del llibre ens permeten aclarir les circumstàncies del perquè s’hi troben i dels personatges que en aquell moment hi són presents.


És una obra de ficció inspirada en la història real del còdex hebreu conegut amb el nom de la Haggadà de Sarajevo, un manuscrit il·luminat que conté el text tradicional Haggada que acompanya la Pasqua jueva. Aquest manuscrit ha estat sovint prop de la destrucció, si bé ha sobreviscut. Alguns fets són fidels a la història coneguda però la major part de la trama i tots els personatges són ficticis.
La lectura és amena i els personatges ben estructurats. L’autora aconsegueix mantenir l’interès del lector durant tota l’obra. És un cant a les diferents cultures que van apareixent al llarg del llibre.

Coneixem una mica més l'autora? 
Geraldina Brooks (1955) és escriptora i periodista australiana. Va estudiar a la Universitat de Columbia i posteriorment a la Universitat de Sydney. Es va traslladar als Estats Units, on va treballar durant 11 anys al Wail Street Journal fent cròniques sobre algunes de les àrees més castigades del món com ara Bòsnia, Somàlia i Orient Mitjà.
És autora de diversos llibres com ara Nine Parts of Deside (1994) guanyadora del premi literari Nita Kibble; Year of wonders (2001); March (2005); People of the book (2008); Caleb’s Crussing (2011); The secret Chord (2015).




MAC