dimecres, 26 de setembre del 2018

Anatomia de les distàncies curtes - Marta Orriols


Títol:  Anatomia de les distàncies curtes
Autora: Marta Orriols
Editorial: Edicions del Periscopi
Any: 2016

"Més enllà, sobre la llibreria, fotografies de nadons i viatges, allò que alguns reconeixen com a felicitat. [...] Conscient que el món li havia regalat l'oportunitat de recompondre el guió de la seva vida, es deixà seduir pel ritme i la improvisació i per la seva tendència a l'oblit. Al capdavall, va dir-se, potser viure era tan fàcil com allò." (Del conte: Kind of blue)

Anatomia de les distàncies curtes és un recull de 19 contes (tots força breus) que parlen de l'amor, la tristesa, el dol i el desig a través d'uns personatges la mar de normals, que podríem ser qualsevol de nosaltres. Marta Orriols aborda les relacions humanes en un recull que, pel meu gust, va de més a menys, però en conjunt acaba creant una estampa d'historietes que podrien passar als veïns d'un mateix bloc de pisos.

Orriols parteix d'una escena quotidiana a partir de la qual desenvolupa un conflicte (també força quotidià) que sempre acaba deixant el lector amb regust amarg. Si són tan punyents és perquè el conflicte és inesperat i es desplega a poc a poc. En aquest sentit, crec que els títols dels contes estan molt ben triats, ja que tots apareixen en algun moment dins del relat i sovint representen una síntesi del conflicte narrat. És inevitable que el lector faci un "clic" al llegir el títol entre les ratlles del conte i al comprendre el significat d'aquell element.

Els cinc contes que més m'han agradat són els següents: (1) "Princesa", és el primer conte del recull i en tres pàgines es condensa la primera bufetada al lector amb una història ben trista. (2) "Emmagatzemar muntanyes", (3) "Dècimes de segon", (4) "Kind of blue" i (5) "Sísif a la novena planta".

M'han agradat especialment el pròleg de Jenn Díaz i l'epíleg de Tina Vallès, que permeten fer una lectura més profunda dels relats i analitzar amb més deteniment algunes imatges.

"Li havia regalat només un somriure sorneguer per sobre el llibre que llegia concentrada, però quan ell es va girar per dir-li bona nit, els peus es van entrellaçar sense voler, després s'embriagaren les llengües i tots els mots del llibre van anar caient a terra molt lentament.(Del conte: Emmagatzemar muntanyes)
Coneixem una mica més l'autora? 

Marta Orriols (1975) és una escriptora catalana que, després d'estudiar Història de l'Art a la universitat, es va formar en escriptura creativa a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. Col·labora en diversos mitjans de comunicació culturals com Catorze.cat o la revista Núvol. Anatomia de les distàncies curtes (2016) és la seva primera obra, però també la podem llegir al seu blog "No puc dormir".

"Hi ha notícies que et deixen astorat, hi ha accidents irreversibles, hi ha un món paral·lel fornit de desgràcies i de girs inesperats que passen cada dia, però continuen sonant rialles de fons de tots els vagons. És sempre així. Ineludible.(Del conte: La bona nova)

Txell.Cat

dimarts, 11 de setembre del 2018

Magnòlia - Marina Miralles


Títol: 
 Magnòlia
Autora: Marina Miralles
Editorial: Editorial Alpina
Any: 2018

"Les partícules de pols que havien aixecat fent l'amor i que encara flotaven harmonioses en cada raig de llum van caure sobtadament, com si de cop la llei de la gravetat hagués entrat a aquella habitació i hagués fet que tot pesés, fins i tot allò més lleuger, i la Sira va tenir la sensació que la pols li entrava fins als pulmons i li tapiava la tràquea."

Aquesta setmana he acabat de llegir Magnòlia, la primera novel·la de la Marina Miralles, que va sortir aquest any per Sant Jordi. El vaig comprar de casualitat (i curiositat) un dia que passejava per Granollers i m'ha agradat força.
Magnòlia és una novel·la gens pretensiosa i molt sincera, que narra l'episodi d'angoixa de la Sira, una noia de 25 anys que tot i tenir-ho tot, no és feliç. Al llarg de la novel·la, veiem com la Sira entra en aquest estat d'angoixa i depressió, i com a poc a poc comença a sortir-ne.

Em va sorprendre força descobrir que la Marina s'ha servit d'un episodi d'angoixa que va patir fa un parell d'anys (segons explica a la notícia de VOTV que trobareu més avall). Això explica que es descriguin tan bé les sensacions que es tenen quan es passa per un quadre d'ansietat. 
En aquest sentit, també crec que és molt valent abordar un tema amb tants tabús i amb tant estigma social, ja que hi ha moltes persones que s'hi troben i que se'n surten, però que no ho expliquen a ningú (més que a la família més propera). Ja és hora que comencem a trencar el silenci!

Enhorabona, Marina, per la valentia i per la novel·la!

"Tenia la sensació que ja ho havia plorat tot i que no podia vomitar més tristesa. Malgrat tot, tot i els mesos d'enfonsament dels qual li va costar tant sortir, en el fons, molt al fons, alguna cosa la feia contenta. La feia contenta pensar que per sempre més es podria resseguir cada traç i cada plec de la pell i es podria dir a si mateixa que per allà... Per allà hi havia passat ell."
Enllaços relacionats amb l'obra


Coneixem una mica més l'autora?
Marina Miralles (Granollers, 1992) és filòloga catalana i pianista. Actualment ofereix serveis lingüístics i editorials i ho compagina amb la composició musical. Magnòlia és la seva primera novel·la.

Txell.Cat