El cuc de seda - Robert Galbraith

Títol:  El cuc de seda

Autora: Robert Galbraith

Llengua original: anglès

Traducció: Laia Font

Editorial: Proa

Any: 2015

"Cada naixement era, pensant-hi bé, pura casualitat. Amb cent milions d'espermatozoides nedant a ulls clucs per la foscor, les probabilitats que una persona es convertís en ella mateixa eren sorprenents."

He tancat aquest mes d'agost amb la lectura d'El cuc de seda de J.K.Rowling, escrita sota el pseudònim de Robert Galbraith. Podeu llegir-ne la ressenya que la meva mare va fer el 2015 aquí.

El cuc de seda és la segon llibre de les aventures del detectiu privat Cormoran Strike i de la seva ajudant Robin. En aquest cas, el detectiu intenta trobar l'escriptor Owen Quine a petició de la seva dona, Leonora, i el que inicialment sembla un cas de desaparició voluntària s'acaba convertint en un crim escabrós i macabre. A mesura que Strike i Robin vagin estirant fils per descobrir la veritat, s'aniran trobant amb un món editorial carregat d'enveges, ressentiment i secrets.

La lectura se m'ha fet una mica pesada i feixuga al principi, si bé a partir de la meitat del llibre no podia deixar de llegir perquè tenia curiositat per saber qui havia comès el crim. La trama ja em va semblar molt rocambolesca des de l'inici i això també ha fet que no m'atragués tant. El final i la resolució del cas es precipita de mala manera en les últimes 20 pàgines, i tot el nivell de detall de l'inici, desapareix per acabar, en la meva opinió, sense que el lector se n'adoni.

Personalment em va agradar més el primer llibre, El cant del cucut, que narra el cas d'assassinat d'una model.

"No ens estimem els uns als altres; estimem la idea que tenim els uns dels altres."

Altres entrades sobre el mateix autor:

• El cuc de seda (comentari de Teresinha)
• La vacant imprevista (comentaris de MAC, Teresinha i Txell.Cat)
• La vacant imprevista (comentari d'en Dídac)

Txell.Cat

Ho sé tot de tu - Clare Mackintosh

Títol: Ho sé tot de tu

Autora: Clare Mackintosh

Llengua original: anglès

Traductora: Imma Falcó

Editorial: La Campana

Any: 2017

"Tinc el concepte, la tecnologia i una cartera de clients interessats en els tipus de servei que jo els puc oferir.

I també et tinc a tu, esclar.

A tu i a centenars de milers com tu, que fan el mateix cada dia.

T’estic veient, però tu a mi no.

Fins que jo decideixi que em vegis."

Has tingut mai la sensació que algú et vigila? O que et persegueix algú pel carrer però quan et gires no hi ha ningú? Potser no només ha estat una sensació teva, i realment hi ha algú que et vigila o et segueix.

Amb l’arribada d’internet, va tenir molt èxit un nou negoci per conèixer gent a través de la pantalla, aspecte que facilitava conèixer-se sense haver de passar per la vergonya dels primers moments a l’hora de trobar-se amb algú desconegut i a qui pretenies agradar. Fins i tot també es va vendre molt com una eina per facilitar l’amor a aquells que no tenien temps per buscar-lo.

El que no t’imaginaries mai, és que a algú se li acudís la idea de fer negoci venent a un mercat selecte, disposat a pagar qualsevol xifra, les dades bàsiques de dones juntament amb els moviments rutinaris per la ciutat. Això permet que el client pugui simular una trobada casual, quan en realitat sap perfectament com aniràs vestida, per on passaràs, quan hi passaràs, etc. En definitiva, sap tots els detalls necessaris per fer veure que aquella trobada ha estat una casualitat.

Fins aquí ja és una mica surrealista i, fins i tot, podríem dir il·legal, pel fet de proporcionar dades personals sense el consentiment de la pròpia persona. El problema s’agreuja encara més quan alguns homes utilitzen aquesta eina per abusar sexualment o, fins i tot, arribar a matar les dones a qui han seguit.

La web està molt protegida i els propietaris tenen en compte qualsevol aspecte que els pugui delatar davant la policia, per tant mesuren cada moviment fent que sigui molt complicat detectar qui hi ha realment darrere aquest negoci.

Al llarg del llibre, s’aniran enllaçant diferents casos de manera que portaran a la policia a investigar-ho acuradament i des d’una mateixa investigació. Qui hi haurà darrere del negoci? Aquesta resposta, només la sabràs quan arribis al final del llibre, i quan et pensis que ja ho saps tot i que el cas està resolt, et quedaràs gelada en descobrir qui és veritablement el propietari d’aquesta idea tan recargolada.

Una novel·la que, tenint en compte que l’autora ha treballat 12 anys al cos de policia i que deu haver vist i investigat molts casos, fa que en tot moment et mantinguis en alerta, et plantegis fins i tot canviar les teves rutines per despistar si és que algú t’està observant o seguint. L’autora aconsegueix que en algun moment de la novel·la, et recorri un calfred per l’esquena i se’t posin els pèls de punta.

Marta Català

Cançó de la plana - Kent Haruf

Títol: Cançó de la plana

Autor: Kent Haruf

Llengua original: anglès

Traductora: Marta Pera

Editorial: El Periscopi

Any: 2017, en català

"Sóc una noia gran i grossa, va dir. No sóc com les que acostumes a tractar. Estava dreta amb una mà sobre la panxa. Ostres, Maggie, estàs preciosa, li va dir en Guthrie. Ho sabies? Em deixes sense alè."

Cançó de la plana de Kent Haruf és una delícia.

Va ser una de les novel·les que vam comprar per Sant Jordi d'aquest any i ja suposàvem que en gaudiria la lectura, ja que m'agraden els llibres on es barregen les històries dels diferents personatges que hi apareixent. Tanmateix, no esperava trobar-me davant d'aquesta obra d'art.

Cançó de la plana és la primera part de la Trilogia de Holt de Kent Haruf, i narra la vida dels habitants de Holt, un poble rural ambientat al Colorado. Tots els personatges viuen situacions dures i complicades, i han de trobar la manera de seguir endavant i de resituar-se. Ens trobem des d'un professor que s'ha de fer càrrec dels seus dos fills petits i que ha d'afrontar que la dona marxi d'un dia per l'altre, una adolescent que es queda embarassada i a qui la seva mare fa fora de casa, fins a una parella de germans vells que accedeixen a acollir un nou membre a la seva família. Tots ells molt ben construïts i molt complexos.

La prosa de Kent Haruf és senzilla, dolça i directa. Els diàlegs són fluids i molt naturals, i les descripcions són extremadament gràfiques i et transporten. 

He llegit un article de la revista Núvol de Marta Vilà que parlava d'aquesta novel·la i crec que aquests últims paràgrafs descriuen molt bé el global de l'obra: Cançó de la plana és també una oda a la quotidianitat, a la senzillesa de les petites coses. I és que és a través de les tasques més simples, com pot ser repartir un diari, anar a comprar, o comprovar si una vaca està prenyada, que el lector es forma una idea verídica i completa dels personatges. Haruf ens mostra un món imperfecte, un món real; ple de soledat, aïllament i ràbia, però també, i sobretot, de bondat, de cooperació i d’amor. Un món on els adorns no hi tenen cabuda i on el mot ‘família’ adquireix una nova definició enmig d’una pugna entre la modernitat i els valors tradicionals. En definitiva, una història tendra, emotiva i intensa que fuig del sentimentalisme.

Cançó de la plana és, en definitiva, una història d'amor, comprensió i quotidianitat.

La segona part de la trilogia de Holt, Capvespre, acaba de sortir i la tercera part, Benedicció, es publicarà el 2019. Ja tinc ganes de llegir-los!

Coneixem una mica més l'autor?

Kent Haruf (1943 - 2014) va ser un novel·lista nord-americà que va néixer al Colorado, on situa totes les seves ficcions literàries. Es va llicenciar en Arts i Literatura i va rebre diversos premis literaris. Haruf va morir el 2014 just després d'acabar la seva última novel·la, Nosaltres en la nit.

Txell.Cat

Un cor ple d'estrelles - Àlex Rovira i Francesc Miralles

Títol: Un cor ple d'estrelles

Autora: Àlex Rovira i Francesc Miralles

Editorial: Ara Llibres

Any: 2010

"No es tracta de llegir molt, sinó d'estimar allò que llegeixes, que ve a ser el mateix que estimar les persones. Al cap i a la fi, els llibres estan escrits per éssers humans i la majoria parlen d'altres éssers humans. Per tant, llegir és un acte d'amor. Pel mateix motiu hem d'apropar-nos a l'art, a la música, a tot allò que és bell i que pot crear un ésser humà que estima la vida."

La meva mare em va regalar Un cor ple d’estrelles fa bastants anys i amb la primera lectura que en vaig fer, ja vaig veure que era una joia. Fa uns mesos, em va tornar a caure a les mans i em van venir ganes de tornar-lo a llegir. Finalment, he trobat el moment de llegir-lo durant les vacances d'agost i, de nou, no m'ha decebut.

Un cor ple d'estrelles és una faula que parla de l'amor en tots els sentits: l'amor romàntic, l'amor als fills, l'amor als llibres, l'amor a la natura, l'amor a la vida, l'amor a un mateix...

La faula narra com en Michel, un nen d'un orfenat de Selonsville, malda per salvar l'Eri, la seva companya d'orfenat de qui està enamorat. L'Eri queda sumida en un somni profund per falta d'amor i en Michel haurà de trobar les deu estrelles de l'amor per cosir-li un cor ple d'estrelles abans que sigui massa tard.

A través d'uns episodis breus i senzills, el lector va descobrint els diferents tipus d'amor a partir de les històries dels diferents personatges.

Una lectura àgil, senzilla, sensible i tendra que hauria de ser obligatòria per a tothom per a la vida. Un cor ple d'estrelles és, en definitiva, un llibre que ens presenta l'amor en totes les seves facetes i que cal anar rellegint per no oblidar allò que és important de veritat.
"Benvinguts a l'aventura més bella del món: estimar".

"Perdonar és l'única manera de permetre que els altres puguin ser una altra cosa, això ho vaig aprendre del meu pare. Si mates un lladre, el condemnes a ser només això per sempre."

Altres entrades dels mateixos autors
Aquí podeu llegir la ressenya d'El laberint de la felicitat dels mateixos autors.

"Hi ha qui fa però no diu i hi ha qui diu però no fa. Per estimar cal fer i dir. Aquest és el secret últim de l'amor. Els batecs del cor mai no són silenciosos."

Txell.Cat

El do - Mai Jia

Títol: El do

Autor: Mai Jia

Llengua original: xinès

Traductors: Núria Parés i Ernest Riera

Editorial: Edicions 62

Any: 2014, en català

"L'home que se'n va anar de Tongzhen en el petit ferri de color negre l'any 1873 amb la intenció d'estudiar a l'estranger era el membre més jove de la setena generació d'aquella família famosa de marxants de sal: els Rong de Jiangnan. Quan se'n va anar, es deia Rong Zilai, però quan va tornar es deia John Lillie."

El do és una novel·la molt curiosa. De fet, és com el que en cinema es coneix com un fals documental, però en literatura, i està tan ben aconseguit, que durant la lectura vaig consultar moltes vegades a Internet si aquells personatges havien existit.

La novel·la és una biografia fictícia de Rong Jinzhen, un noi autista que és un geni de les matemàtiques i que acaba reclutant el govern xinès perquè formi part de una unitat secreta que s'encarrega de desxifrar codis.

El do està dividit en sis parts i durant les quatre primeres el lector descobreix la història d'aquest personatge des dels avantpassats fins que està a la Unitat 701 i comença a desxifrar criptogrames. En totes aquestes parts hi apareixen fragments d'entrevistes a altres personatges de la novel·la que donen testimoni dels fets, talment com si tot hagués passat. Tanmateix,el més sorprenent són les parts cinc i sis de la novel·la, on l'autor ja exprimeix al màxim el "fals documental" narrant com s'ha fet tot el procés de recerca per poder escriure la biografia i fins i tot inclou fragments d'una llibreta del personatge.

M'ha agradat força com està narrada aquesta història, tot i que sovint el narrador s'embranca en detalls de la vida d'altres personatges que t'allunyen de la història central. Quan vaig començar la cinquena part del llibre, no entenia què estava fent l'escriptor ni quin sentit tenia tot plegat, però quan vaig haver acabat la lectura, em va semblar que el conjunt està molt ben escrit i tramat, i que Mai Jia realment aconsegueix colar-te la història de Rong Jinzhen com una història real. 

És un molt bon fals documental, però la lectura pot arribar a fer-se cansada i avorrida per aquells lectors que no estan acostumats a la narració de la vida de tres generacions per davant del protagonista de la història, tan habitual en els escriptors xinesos.

"En Jinzhen seia en silenci i es menjava els fideus. Un cop va començar a menjar, no va dir res, però era aquella mena de silenci que se sent quan algú té moltes coses a dir però no te ni idea per on començar."

Coneixem una mica més l'autor?

Mai Jia és el pseudònim de Jiang Benhu (1964), un escriptor i periodista xinès que es diu que va néixer en el si d'una família especial: el pare era un contrarevolucionari, l'avi matern era un terratinent i l'avi patern, de religió cristiana). Va estudiar Telecomunicacions a l'Acadèmia d'Enginyers mentre estava a l'exèrcit i va acabar destinat en una unitat secreta. El do és la seva primera novel·la, que va significar un èxit notable.

Txell.Cat