Títol: Número dos
Autor: David Foenkinos
Llengua original: francès
Traducció: Pau Joan Hernàndez
Editorial: Edicions 62
Any: 2022 original, 2022 en català
"Conèixer algú és permetre’s tornar a existir sense passat. Ens narrem com volem, podem saltar pàgines i fins i tot començar pel final."
Aquest estiu hem revisionat totes les pel·lícules de Harry Potter i l'especial sobre el retrobament que van estrenar el gener del 2022, així que em va semblar una bona idea tancar-ho amb aquesta lectura que feia uns anys que corria per casa.
La idea era bona, però el resultat no m'ha convençut.
Una novel·la sobre la vida d'en Martin Hill, qui hauria pogut ser Harry Potter a les pel·lícules però que finalment no ho va ser, sobre com s'havia sobreposat a aquella decepció i com havien estat aquests darrers 20 anys. M'interessava la idea de tractar el fracàs del qui ha tocat amb la punta dels dits l'èxit.
La primera sorpresa, i n’entomo tot el mea culpa, va ser que realment no existia cap Martin Hill (això ho vam saber per Harry Potter reunion) i que la novel·la era 100% ficció.
El problema gros, però, és que la història és totalment inversemblant i superficial.
El punt de partida és la coneixença dels pares del protagonista, el naixement i la infància fins al càsting. A partir d'aquell moment la novel·la es va embolicant i en Martin acumula trauma rere trauma, drama rere drama i no aixeca cap. L'obsessió per l'univers de J. K. Rowling condiciona la seva vida, cada vegada més enquadrada. Els anys van passant però en Martin, que ja és molt madur quan és un nen, no evoluciona.
Sense fer espòilers, el final m'ha semblat el més encertat i l'únic possible si no volia escriure un altre Tan poca vida, permeteu-me l'exageració. Tanmateix, crec que agafa un to moral i d'aprenentatge final que tampoc no m'ha acabat de convèncer.
Potser hi hauria entrat millor si de bones a primeres l'hagués agafat pensant que era un fals documental.
Si sou fans de Harry Potter podeu llegir-lo com a divertimento. És un llibre de lectura senzilla, però tampoc en destaca l'estil d'escriptura i en la nostra edició hi havia algunes errades que han estat el colofó de l'experiència 😅.
"La felicitat no es preocupa de la condició obrera. La felicitat és sempre una mica burgesa."