Habitacions tancades - Care Santos

Títol: Habitacions tancades

Autora: Care Santos

Traductor: Care Santos i Isabel Olid

Editorial: Edicions 62

Any: 2012

Vaig veure aquest llibre a la llibreria del meu barri i com que s’acostava l’època de les vacances em vaig decantar per aquest títol, ja que els llibres de misteri o intrigues sempre em relaxen, sobretot en l’època estiuenca. Aquest llibre m’ha causat una grata sorpresa per la manera com l’autora descriu una època ja passada que no tornarà mai més, i com ens presenta els seus personatges.

Aquesta és l’herència que el temps confiarà a Violeta, última integrant de la saga; el passat vist des del present sempre és un trencaclosques amb peces perdudes.

"- Tothom sap que Barcelona, al Rei, li agrada molt més que Madrid.

-I no deu ser que els barcelonins som més del seu gust modern que no pas aquells nobles castellans que semblen tots acabats de treure d’un quadre de Velázquez ? Va preguntar un altre banquer insigne."

A la convulsa i fascinant Barcelona del Modernisme, la matriarca d’una de les nissagues més prestigioses de la ciutat es disposa a organitzar el trasllat a la seva nova llar, un palauet proper al naixent passeig de Gràcia. Les parets d’aquesta casa seran les guardianes silencioses d’unes vides plenes d’ambició, secrets inconfessables i passions ocultes.

Apassionant i additiva, Habitacions tancades, és una història d’intriga, amor i tragèdia amb el rerefons d’un món que va marxar per no tornar mai més.

L’autora fa el recorregut històric i social que ens convida a reflexionar sobre la feble memòria que trametem a les generacions que ens segueixen.

La novel·la mostra la manera de ser meticulosa i exhaustiva d’una societat de finals del segle XIX i principis del XX, on queda ben palesa la diferència entre la classe benestant, burgesa i emprenedora i la classe treballadora, sotmesa als designis dels senyors, fins a la rebel·lió dels treballadors a través dels gremi, on res serà igual.

El que he trobat d’interessant i enginyós és el sistema que utilitza l’escriptora al llarg de la trama, utilitzant una part narrativa, intercalada amb cartes i correus electrònics, entre el personatge principal femení, Violeta, i la seva mare, que li permet trobar la pau i descobrir què amaguen les habitacions tancades. Trenca també aquesta narració, la publicació d’articles en els diaris d’uns fets concrets, i l’inventari de les obres del pintor Amadeu Lax, principal personatge masculí de l’obra.

L’Amadeu Lax, el personatge masculí, és un pintor que desferma sentiments contradictoris. No acabo de definir realment la seva personalitat. Les dones acaben sent totes víctimes de la seva manera de ser. La seva obra pictòrica és realment impressionant i l’autora fa una descripció magistral de les seves obres, fins al punt de crear en el lector el dubte de si realment aquest personatge ha existit.

De l’escriptora jo destacaria la seva imaginació, consolidada amb una recerca documental impressionant i té l’enginy de barrejar personatges reals amb personatges ficticis. La lectura és àgil i es llegeix molt bé, amb ganes d’acabar el llibre per saber que va succeir en aquella casa. 

Hi ha una minisèrie de TV3 d'aquesta novel·la.

Coneixem una mica més l'autora? 

Care Santos (Mataró 1970). Va estudiar Dret però de ben jove va centrar-se en l’escriptura. Va treballar al desaparegut Diari de Barcelona i també a la revista Presència del Punt Diari. Ha col·laborat a Catalunya Ràdio, COMRàdio i BTV. Ha obtingut els premis Gran Angular, Ramon Muntaner i Protagonista Jove amb les seves novel·les adreçades a lectors joves, un terreny en el que és una de les autores més llegides del país. Ha estat antòloga d’Un deu. Antologia del nou conte català. A planeta va publicar la novel·la Habitaciones cerradas que ha estat traduïda a tretze idiomes incloent l’alemany, el francès, el suec, l’italià i l’holandès. I amb Estrella Polar, Fosca,. Aquesta nit no hi ha lluna plena.

Altres llibres d’ella són: L’aire que respires, Mitja tarda, Tantes coses a dir-nos.

MAC