Autora: Auður Ava Ólafsdóttir
Llengua original: islandès
Traducció: Macià Riutort
Editorial: Club Editor
Any: 2022 original, 2024 en català
"I mentre corono l’altiplà em ve el flaix que avui és l’aniversari de la mort de la mama, però la terra no està emblanquinada com fa sis anys, la temperatura es manté per damunt de zero i la primavera ja es nota en l’aire. Aquest matí, a l’avinguda Auðarstræti, m’ha despertat el cant d’una merla que s’havia posat a la barana del balcó.
Serà un bon dia per començar a plantar arbres."
L’Alba és lingüista i professora a la universitat, i sovint ha de viatjar per assistir a congressos sobre llengües en perill d'extinció. Un dia, després de tornar d'un d'aquests viatges, reflexiona sobre la seva empremta de carboni i sobre els arbres que hauria de plantar per compensar-la. Així que es compra una casa amb una gran extensió de terreny fora de la ciutat i comença a plantar-hi arbres. A poc a poc, aquest projecte acaba convertint-se en una nova manera de viure i en el seu propi jardí de l'edèn.
La història ens arriba com si fos una mena de diari personal escrit en primera persona, on l'Alba aboca els seus pensaments del dia, què ha fet i què ha après, sense pretensions. A mesura que avança la novel·la, anem reconstruint la història de la protagonista i què l'ha portat cap a aquest canvi de vida.
Edèn és una lectura reposada i lenta, però que no es fa pesada. És un llibre d'anar passant pàgines i de veure com passa el temps i com va canviant l’Alba. No hi ha grans girs ni grans esdeveniments, sinó que és com prendre una tassa de xocolata calenta sense presses amb una amiga que t'explica com li va i que espera que no la jutgis.
En aquesta mena de diari personal també coneixem la relació de l'Alba amb els companys d'universitat, amb la comunitat del poble, amb un grup de refugiats (que no sabem d'on vénen) a qui ensenya islandès, amb en Danyel -un adolescent del grup de refugiats-, amb la seva germana Betty i amb el seu pare. No tothom entén ni acompanya les decisions de l’Alba, però m'ha agradat trobar-me una protagonista lliure i determinada, que escolta les opinions dels altres però no es deixa convèncer tot i anar a contracorrent.
Edèn ens parla de la comunió entre la natura i l'ésser humà i dels reptes del canvi climàtic, de la dificultat de mantenir una vida rural davant de grans gegants que volen enriquir-se amb el desgel de les glaceres comercialitzant-ne glaçons. No he estat mai a Islàndia, però amb les paraules de l'Alba m'he acostat al paisatge blanc, al fred i al vent, a les temporades fosques i a les lluminoses, a una terra on no tots els arbres ni tots els animals hi poden viure. Un país de balenes i bedolls, on l'escalfament global està provocant que alguns animals comencin a canviar d'hàbits o que, després d'un hivern sec, nevi al maig.
"Avui és tretze de maig i després d’un hivern sense neu, aquesta nit ha fet una gran nevada. Quan em desperto, la muntanya és blanca de dalt a baix i tots els punts de referència s’han esborrat. Els sots i fondalades han desaparegut, els plançons de bedoll s’han amagat sota una flassada blanca."
Edèn també reivindica les llengües minoritàries, especialment de l'islandès. L'Alba fa correccions per editorials i per això trobem reflexions sobre paraules i expressions, referències a articles, comentaris sobre l'etimologia de les paraules al llarg de la novel·la. M'ha agradat molt trobar-me aquestes pinzellades i aprendre quatre coses sobre l'islandès. D'alguna manera, Ólafsdóttir evidencia que una llengua és molt més que un mitjà per comunicar-se, que el lèxic, l'etimologia, la literatura… ens expliquen coses del lloc i les persones que la parlen.
En un món en què la natura es veu amenaçada pel canvi climàtic i en què la humanitat fins i tot en fa negocis, en què hi ha persones que han de deixar el seu país per guerres o motius polítics i començar de nou, en què hi ha llengües que perillen davant l’auge de la globalització més salvatge i no hi ha interès per salvar-les, Edèn és un clam al cel. Edèn és un homenatge a la pagesia, a la vida rural, als nouvinguts que aprenen la llengua per integrar-se i que, així, ajuden a preservar-la, i una abraçada a la natura que pateix les nostres petjades.
Edèn és un oasi, una il·lusió, un llibre ple d'esperança en un món desesperançador.
"I, de sobte, em ve al cap una frase que va dir en Danyel quan anàvem a veure la balena morta: “La mar no només escup balenes a les vostres costes, també escup persones.”"
Txell.Cat
.png)
