Terres mortes - Núria Bendicho

Títol: Terres mortes
Autora: Núria Bendicho
Llengua original: català
Editorial: Llibres Anagrama
Any: 2021

"L’espera més llarga de totes, perquè era la mateixa espera que tots tard o d’hora hauríem de passar. I jo sabia que, mentre esperàvem la seva espera, tots esperàvem més que mai la nostra perquè la mort és la mort i la por de la mort és la mateixa quan li toca a un o li toca a un altre, perquè tots sabem que ens ha de tocar a tots."

Ja puc treure Terres mortes de la llista de lectures pendents i quin encert haver-lo agafat finalment. 

Terres mortes ens situa en un entorn rural indeterminat de Catalunya al segle passat, en un poble petit amb un nucli on tothom es coneix i alguns masos allunyats al mig de la muntanya.
L’assassinat brutal d’en Joan, fill d’un d’aquests masos, és el punt de partida de la novel·la a partir del qual es va reconstruint la història de la família. Les diferents peces ens arriben a través de 13 veus diferents, cada personatge té un capítol: els germans, el pare, la mare, el capellà… A poc a poc, a mesura que anem coneixent els relats dels diversos personatges, la història es torna més tèrbola i fosca, i com a lectors anem lligant caps. L'important, però, no és descobrir qui hi ha darrera de la mort d'en Joan, sinó la història de la família.

"Però li vaig contestar que ningú pot parlar amb un mort. Que intentar parlar amb un mort sempre és fer trampes, perquè només serveix per aplacar l’angoixa del viu que ha deixat que el mort s’endugui a la tomba la veritat que mai va atrevir-se a escoltar."

Terres mortes és un relat coral per la pluralitat de veus que hi trobem, però també per les diferents formes de violència, patiment i resistència que hi trobem. Tots els personatges es troben en un entorn hostil, ja sigui per la natura o per la família; tots s’enfronten a algun tipus de violència; la desconfiança i la solitud són aclaparadores; tots tenen l’opció de rebel·lar-se i partir peres amb el passat familiar que és com una llosa, però no tots tenen la fortalesa per fer-ho. Facin el que facin el pes de la nissaga és tan feixuc, que tots en paguen les conseqüències.

"I encara no havia passat prou temps quan em vaig adonar que tenia set i no duia aigua. Vaig voler esperar-me una estona abans d’anar a buscar-ne, però després vaig recordar que existeixen coses com la set, com la mort, com l’amor, de les quals no es pot fugir, i que tard o d’hora hi hauria d'anar."

Bendicho ha escrit una novel·la salvatge, agreste i fosca, que t’arrossega com ho fa la natura més salvatge, una torrentada, una allau o un diluvi. És molt intensa i, en algun moment, angoixant, però alhora totalment absorbent. M’ha generat una barreja de sensacions: ràbia, desesperació, però també compassió.

Terres mortes m’ha agradat molt. La trama està molt ben dosificada, l’estil i el domini del català de Bendicho m’han convençut del tot.

Txell.Cat