La veu melodiosa - Montserrat Roig

Títol: La veu melodiosa

Autor: Montserrat Roig

Editorial: Edicions 62

Any: 1987

"Primer, ell li besà els ulls i després s'enfonsà en ella. Ell comptava les pedretes del terra i ella comptava les estrelles. Després ell comptà les estrelles i ella les pedretes del terra. I així moltes vegades. Va començar a ploure, un ruixim insistent que els calava encara que no se n'adonaven. Aquella nit, els arbres semblaven contents. Les seves arrels s'havien fet velles i les soques s'estaven morint, però ara els arribava l'olor de l'aigua i feien tot de rames com un plançó. Els camins s'ompliren de pluja, l'aigua s'escolava pertot arreu, aixava de la muntanya cap a mar, lliure i feliç. Ells es miraren moltes vegades als ulls, i es feren tants besos que no es poden comptar. No n'estalviaren ni un. Perquè, quan acabaven un bes, ja l'enyoraven."

"El teu avi -va afegir- també volia escriure de jove. Però buscava tant la perfecció que, amb els anys, es negà a fer-ho. Aleshores va voler construir amb la pròpia vida, i amb la dels altres, una obra mestra. No se'n va adonar que, tant la vida com la poesia, són imperfectes perquè les fem nosaltres."

La veu melodiosa explica les experiències d'un jove que es fa dir Espardenya que creu en la bellesa del món i en la bondat de les persones. Espardenya és criat pel seu avi a casa seva i no en surt fins que ja té més de vint anys. L'educació que rep és de gent formada i culta a qui se'ls prohibeix totalment explicar les crueses de la realitat exterior. Així, Espardenya creix en una atmosfera totalment aïllada i allunyada de la realitat.

La novel·la té una càrrega poètica molt important i cal dir que no la recomano a tothom. És una novel·la difícil de llegir i molt filosòfica, que pot no agradar a tothom.

Així, doncs, cal que el lector que s'aventuri a llegir-la ha de saber quin és el tipus de llibre té entre les mans.

Txell.Cat