"Y se amaron de tal forma, que en mucho tiempo -antes y después de ellos y en tierras aún más lejanas a las suyas o en siglos más remotos, a ambas orillas del tiempo- no llegarán a amarse dos criaturas humanas."
Autora: Ana María Matute
Editorial: Planeta
Any: 1996
Aquest llibre és un dels meus preferits de l’Anna Maria Matute. L’he rellegit
un parell de vegades i no em cansa mai.,
crec que és un dels seus millors llibres. Amb una narrativa culta, poètica i aparentment
senzilla, l’autora recrea l’ambient d’un castell medieval en aquella època grisa
i bruta, en què reina el desordre, l’engany, la brutalitat, la traïció, la guerra
i on, quan menys t’ho esperes, apareixen les ondines i altra fauna màgica, plena
de llum, de colors, de fantasia.
És un contrast brutal d’imatges. Passem de l’ambientació medieval (grisor i
immundícia) a la literatura fantàstica de la claror i els jocs d’aigua de les ondines
per endinsar-nos en els llibres de cavalleria
i el contes de fades.
Els grisos i negres que sempre estan presents en el tractament de les emocions,
gairebé sempre doloroses i tràgiques, es veuen de cop i volta envaïts pels colors blaus, verds, roses, etc.
És la història del regne d’Olar, un regne
brutal, governat per homes violents i ambiciosos. L’esplendor del regne vindrà
de la mà del rei Volodosio i sobretot de
la seva esposa, anomenada Ardid. D’aquesta unió naixerà el rei Gudú que dóna nom a la novel·la.
De fet, la protagonista és la reina Ardid que ens acompanya durant tota l’obra,
des de la seva infantesa fins a la senectut. És un personatge intel·ligent, astut,
que patirà una metamorfosis en la seva manera de ser com gairebé tots els personatges
de la novel·la. Al seu costat trobarem en Trasgo, un ésser màgic que l’ajudarà en
els moments més difícils i turbulents de
la seva vida. Almibar, germà del rei Volodosio i la princesa Tontina.
"Ten por seguro que nada ni nadie nos separará, y mientras vida me aliente, y aún después, estaremos unidos por todos los que en la tierra sepan lo que es amar, y llorar, y aborrecer, y gozar, y acongojarse, y pelear y, en suma, sentirse el más feliz, afortunado, valiente, solitario y cobarde entre los hombres nacidos y por nacer."
Coneixem una mica més l'autora? Ana Maria Matute (Barcelona 1925) és
una de les escriptores en llengua castellana
més destacada de la postguerra. Ha estat guardonada amb nombrosos premis al llarg de la seva vida
literària, entre ells, el Premi Planeta
(1954), el Premi Nadal (1959) i el Premi
Cervantes (2010). És membre de la Real
Academia Española, i l’any 2009 es va convertir en la primera dona en
deixar un exemplar a la Caja de las Letras de l’Institut Cervantes,
precisament la primera edició de Olvidado
rey Gudú.
MAC
La veritat és que la meva mare sempre m'ha parlat d'aquesta novel·la, però mai no l'he agafat.. igual em sorprèn igual o més que "Cien años de soledad".
ResponEliminaGràcies iaia per la recomanació!