Adéu, Nadine Gordimer

Ahir va morir Nadine Gordimer, premi Nobel de l'any 1991, a l'edat de noranta anys. És per això que he decidit retre-li un petit homenatge a partir de fragments de les notícies que he llegit a El Periódico avui a l'autobús.

"És tan petita que es pot guardar a la butxaca del darrere dels pantalons, però és una gegant en tots els altres aspectes". Així va descriure el seu compatriota i Nobel de la pau Desmond Tutu la Nobel de literatura Nadine Gordimer, a qui li agradava definir-se com «una sud-africana de pell blanca» i afirmar que «el color de la pell no importa quan has d'escriure».

"Durant la lluita contra l''apartheid' hi va haver moments en què vaig arribar a sentir que no feia prou." 

Gordimer

"No vivíem la vida dels blancs. Infringíem la llei contínuament. La nostra casa estava plena de gent de tots els colors. En vam amagar molts..."

Gordimer

"Altres persones van sacrificar molt més que nosaltres. Tinc amics les famílies dels quals van quedar trencades. Gent que es va consumir a la presó. Jo crec que un verdader revolucionari deixa a un costat la seva vida, completament, i jo no ho vaig fer. Vaig acceptar les limitacions. Però crec que em vaig guanyar el dret de ser africana. I quan vam votar el 1994 tots junts, blancs i negres, ho vaig sentir com un triomf."

Gordimer

Adéu, Nadine Gordimer

Fragments extrets d'El Periódico