"Quan algú et mata la filla, t'hi vols tornar. [...] Si vosaltres en mateu un dels meus, jo en mataré deu dels vostres. I el mort, naturalment, té un oncle o un germà o un cosí o una esposa que llavors et voldrà matar a tu i llavors tu els voldràs tornar a matar, deu vegades més. Venjança. [...] Una pedra porta a una bala. I un altre assaltant suïcida porta a un altre atac aeri. I la cosa continua. I continua."
No tenia ni idea que la paraula “apeirògon”
existia en català abans de llegir el títol d’aquesta novel·la i, després de
llegir-ne el títol, vaig seguir sense saber què era fins que em
vaig endinsar en la lectura. Un apeirògon és una forma amb un nombre de costats
infinits i numerable. A Apeirògon
Colum McCann desconstrueix el conflicte d’Israel i Palestina mostrant-nos alguns
dels infinits costats del conflicte i la història a partir del relat d’en Rami i en Bassam.
La franja de Gaza, els mocadors palestins, els atacs israelians... és tot el que coneixia d’aquest conflicte que fa anys que dura i que he vist a les notícies des que era petita. Un conflicte que no acabava d’entendre i que, cada cert temps, demanava als meus pares primer i al meu germà (que és historiador) després que m’expliquessin per què havíem arribat on érem.
La seva història és l’eix vertebrador de la novel·la, a partir de la qual McCann intercala altres personatges reals, fets històrics, ciència, religió, cinema, literatura o música. Totes les històries van connectant i tot està perfectament ben lligat. He llegit aquesta novel·la amb un llapis i Google i m’he fet un tip de consultar noms propis que surten a la novel·la, i m’he sorprès de les veritats que s’hi expliquen. Podria semblar que això ha entorpit la meva lectura, però no ha estat així. Apeirògon m’ha absorbit i m’ha fascinat de tal manera que no volia deixar-me perdre cap detall.
"Al principi, quan t'arriba la notícia d'una explosió, de qualsevol explosió, on sigui, confies que potser aquesta vegada el dit del destí no t'assenyali a tu. Pregunteu-ho a qualsevol israelià. T'acostumes a sentir aquestes notícies, però no t'alteren el ritme del cor. Esperes, escoltes i confies que no et toqui a tu."
Apeirògon no és només espectacular pel “què” s’hi narra, sinó també
pel “com” es narra. La novel·la està dividida en 1001 capítols (bonica
referència al clàssic de Les mil i una
nits) de llargades tant diferents com una frase o 4 pàgines. Alguns dels
capítols fins i tot no tenen paraules i són imatges (algunes de les quals et
fan empetitir el cor). Com si intentéssim mirar un apeirògon per tots els
costats, la numeració dels capítols va ascendint fins arribar al capítol 500, que es repeteix, i comença a recular de nou fins al capítol u. Els dos capítols 500 mereixen
una atenció especial, ja que són transcripcions dels relats reals d’en Rami i
en Bassam.
"...és un desastre descobrir la humanitat del teu enemic, la seva noblesa, perquè llavors ja no és el teu enemic; no ho pot ser."
Tinc la sensació que podria dir
moltes més coses d’aquesta novel·la, però no trobo les paraules per fer-ho i no
voldria aixafar la novel·la als qui vulgueu llegir-la.
No exagero quan dic que Apeirògon de Colum McCann ha estat una
de les millors lectures que he fet aquest any. Aquesta novel·la és una obra mestra
pel que fa a la forma i a l’estil, i una novel·la extraordinària i brillant pel
que fa al contingut. Només puc animar-vos a llegir-la.
Finalment, vull agrair a L’Altra
Editorial l’enviament d’un exemplar d’aquesta obra.
"La bala que va matar l'Abir va viatjar quinze metres per l'aire abans d'encastar-se-li a la part de darrere del cap i destrossar-li els ossos del crani com els d'un petit hortolà.Havia anat a la botiga a comprar caramels"
"Quan va tornar de la guerra va dir a la Nurit que no estava segur d'haver tornat sencer."
"Aviat va veure clar que la gent tenia por de l'enemic perquè els aterria que les seves vides es poguessin diluir, que es poguessin perdre ells mateixos en l'embolic de coneixe's l'un a l'altre."
Txell.Cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!