Todos los fuegos el fuego - Julio Cortázar

Títol: Todos los fuegos el fuego

Autor: Julio Cortázar

Llengua original: castellà

Editorial: Alfaguara

Any: 1966

"A veces llegaba un extranjero, alguien que se deslizaba entre los autos viniendo desde el otro lado de la pista o desde la filas exteriores de la derecha, y que traía alguna noticia probablemente falsa repetida de auto en auto a lo largo de calientes kilómetros. El extranjero saboreaba el éxito de sus novedades, los golpes de portezuelas cuando los pasajeros se precipitaban para comentar lo sucedido, pero al cabo de un rato se oía alguna bocina o el arranque de un motor, y el extranjero salía corriendo, se lo veía zigzaguear entre los autos para reintegrarse al suyo y no quedar expuesto a la justa cólera de los demás."

He descobert Cortázar amb Todos los fuegos el fuego, amb calma i en companyia de la Gina, en Sergi i en Dídac. La lectura se'ns ha allargat una mica més de tres mesos, però així l’hem pogut assaborir bé. Com a anécdota, el primer relat que vam llegir va ser “La isla a mediodía” a Brussel·les, ciutat natal de l’escriptor.

Todos los fuegos el fuego és un recull de vuit relats molt diversos, però tots tenen en comú que estan tenyits per un deix de tristesa i envoltats per l’aura del realisme màgic. Situacions reals que s’estiren fins a portar-les a l’absurd i a l’impossible, però redactades de tal manera que te n’hi vas i et deixes arrossegar per aquesta fantasia. 

Cortázar té un domini espectacular de l’escriptura i alguns dels contes són artefactes literaris. De la mateixa manera que altres artistes exploren i experimenten amb la pintura o l’escultura, Cortázar ho fa amb la paraula escrita amb un resultat excel·lent.

No vull entrar massa en cada relat perquè (a banda que quedaria una ressenya massa llarga) una part del joc de llegir Todos los fuegos el fuego consisteix a sentir-se descol·locat inicialment, i a deixar-se arrossegar per la història i per la ploma de Cortázar. Si us hi animeu, hi trobareu un embús interminable a una autopista a París, una família que vetlla per la tranquil·litat i la mare, uns germans que lluiten en una guerra civil i que veuen com s’acosta l’enemic, una jove infermera que cuida i vetlla un noi a l’hospital, un assistent de vol que somnia en visitar una illa que veu des de la finestra de l’avió, un espectador al teatre que es converteix en actor, una història de desamor a cavall de Roma i França, i la història d’un jove promès que passeja per les galeries de París buscant companyia.

"... todo eso hubiera parecido absurdo, pero un teatro no es más que un pacto con el absurdo."

En el meu cas, ha sigut un encert llegir en companyia aquestes vuit històries per compartir interpretacions, detalls i símbols. L’univers màgic de Cortázar dona peu a diverses lectures d’una mateixa història i és molt enriquidor veure que un altre hi troba un matís que tu no havies trobat, o es fixa en algun detall que a tu t’havia passat desapercebut. 

D’entre els vuit relats, els que més m’han agradat són “La autopista del sur”, “La señorita Cora” i “La isla a mediodía”.

"Hasta lo inesperado acaba en costumbre cuando se ha aprendido a soportar."

Txell.Cat