Títol: Com un batec en un micròfon
Any: 2024
"No ho dèiem però ens sentíem culpables de tota la felicitat d’aquells dos mesos, com si hi hagués d’haver un encaix entre la felicitat i la desgràcia i si mous una peça d’un cantó, inevitablement, se’n mou una de l’altre."
Fa uns dies que vaig enllestir la lectura de Com un batec en un micròfon de Clara Queraltó, la següent novel·la que comentarem amb les amigues, i la veritat és que la novel·la m'ha generat sentiments contraposats.
D'una banda, no he pogut deixar de llegir fins acabar-la, però de l'altra, tots dos personatges m'han caigut malament i, en un dels casos, m'han despertat molt fàstic i rebuig.
"Mentir t’empastifa i et deixa sola amb la teva pròpia farsa. Tens la mentida allà i l’has de cuidar com un gatet i vigilar que no prengui mal. Jo mentia sovint. Sense calcular-ho gaire, per comoditat, o per diversió o per tot a la vegada."
La idea i la estructura global de la novel·la m'han agradat força: dues visions de la mateixa història, com veure dues cares de la mateixa figura. En aquest aspecte, m'ha recordat a Apeirògon de Colum McCann. En general, però, per mi la lectura ha anat de més a menys.
La lectura és molt àgil i fresca, amb una prosa propera i sense tabús. Queraltó capgira els estereotips als quals estem acostumats i posa la bisexualitat, l'experimentació sexual, la masturbació femenina i l'ansietat i els trastorns alimentaris masculins sobre la taula. També tomba els rols clàssics en la relació amorosa entre la Gabriela i en Quim.
La Gabriela acaba de fer 18 anys i, com cada estiu, decideix anar al poble on viu el seu avi a passar les vacances. Allà es retroba amb la Lena i la resta d'amics de la colla, i s'allunya dels pares, amb qui té una relació una mica tortuosa. Durant aquests mesos d'estiu la Gabriela treballa a la biblioteca del poble, surt de festa i fa tot el possible per captivar en Quim. En Quim té 39 anys i, amb la colla d'amics, han llogat un mas al poble per passar-hi l'estiu.
"Després li vaig llepar el rastre d’una llàgrima, des dels granets de la barbeta, amunt fins a les pestanyes molles. Tota per a mi, la seva pena salada i que cada vegada n’hi quedés menys."
Com un batec en un micròfon no és la història d'amor i passió que esperava entre dues persones amb força diferència d'edat. És un relat que es va tornant tèrbol com més s'acosta el final i que et deixa amb un regust molt desagradable; és una història que passa de la frescor de la joventut i de l'estiu a l'amargor d'una situació angoixant.
"El que ens acaba fent mal és el que esperem de l’altre."
Txell.Cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!