La gran caminada - Stephen King / Richard Bachman

Títol: La gran caminada
Autor: Stephen King amb pseudònim de Richard Bachman
Traducció: Martí Sales
Llengua original: anglès
Editorial: Males Herbes
Any: 1978 original; 2020 traducció al català

"La certesa de la mort, tan clara i indiscutible com una fotografia, volia ficar-se-li dins i aclaparar-lo. Volia paralitzar-lo. Va foragitar-la amb una fredor desesperada. La cuixa li feia un mal atroç, era una agonia, però estava tan concentrat que quasi no la notava. Li quedava un minut. No, ara cinquanta segons, no, quaranta-cinc, se m’esmuny, el temps se m’acaba."

Cada any, voluntàriament, un centenar de joves participen a la gran caminada, un esdeveniment macabre que és televisat i seguit pels habitants dels Estats Units. Un cop comença la caminada, no poden aturar-se ni baixar del ritme autoritzat si no volen rebre un avís dels escamots, que els acompanyen ben armats en tancs pel lateral de la carretera. Tres avisos i moren. Si intenten escapar, moren. Si es posen malalts, moren. És la llei del més fort, del més resistent, i el qui guanyi la caminada, només un, podrà tenir tot allò que desitgi. 

"T'obsessiones amb una cosa, t'hi capfiques i al final no ho vols. Oi que és una merda que les grans veritats siguin unes mentides així?"

Tots els joves s'hi presenten voluntàriament, ja sigui per superar una ruptura, per demostrar-se (a ells mateixos o als seus amics) que ho poden fer, o en un moment d’insensatesa adolescent. Sigui com sigui, tots són allà i miren de trobar l'equilibri entre la soledat que els manté aïllats de la resta de contrincants i l'amistat incipient que neix en saber-se tots condemnats a mort. Pluja, fred, calor, nit, gana, esgotament, llagues, rampes, febre… i als laterals de la carretera, centenars de persones de públic que els animen i que no s’esgarrifen al so d'un rifle i d'un cos que cau contra l'asfalt. A mesura que avança la caminada, es van creuant grups d'amics i es van definint rols en el col·lectiu. 

La gran caminada és un d'aquells llibres que ja saps d'entrada que massa bé no poden acabar. El final és el que havia de ser, però m'ha deixat una mica desangelada; potser, després de tants passos sobre l'asfalt, esperava alguna cosa diferent. 

El ritme de la novel·la és un punt lent, és una caminada molt llarga i amb un paisatge monòton. Al final sí que, a mesura que queden menys caminants, s'accelera una mica. 

"Qualsevol joc sembla net si s'enganya tothom alhora."

Es diu que King, amb el pseudònim de Richard Bachman, va escriure una crítica a la guerra del Vietnam, on milers de joves es van allistar a l'exèrcit sense saber ben bé perquè ho feien. La gran caminada parla de les conseqüències de les decisions que prenem, que poden arribar a ser una condemna, de l'amistat i qüestiona durament la inèrcia de la societat, la falta d'esperit crític i la pèrdua de sensibilitat que ens porta a acceptar com a “normals” algunes imatges i fets esfereïdors. 

"En Garraty es va posar les mans a la cara i es va haver de doblegar per seguir caminant. Els sanglots el destrossaven, el mal que li feien estava molt més enllà de qualsevol dolor que la Caminada li hagués pogut infligir. 

Tant de bo no senti els trets, va pensar. Però els va sentir."

Txell.Cat