Títol: L’art de volar
Autor: Antonio Altarriba
Il·lustració: Kim
Llengua original: castellà
Traducció: Neus Canyelles
Editorial: Norma Editorial
Any: 2009
L'art de volar és una novel·la gràfica del guionista Antonio Altarriba i l'il·lustrador Kim que narra la vida del pare de l'autor, Antonio Altarriba.
El punt de partida és el suïcidi, l'any 2001, d'Antonio Altarriba en una residència de gent gran de Lardero, des d'on va saltar per la finestra. El guionista, a partir d'aquest fet, reconstrueix la vida del seu pare des que era nen i vivia al camp, a Peñaflor de Gállego, amb els seus pares i germans fins a la mort, passant per la Guerra Civil, els camps de refugiats republicans a França, la tornada a l'Espanya franquista amagant els seus ideals i sobrevivint amb diferents feines.
La vida del protagonista no va ser fàcil ni, durant molts anys, feliç. Antonio Altarriba era un somiador i tenia uns ideals que el van portar a lluitar al bàndol anarquista durant la Guerra Civil espanyola. Malauradament, les circumstàncies el van portar a viure en contra d’allò en què creia i va continuar vivint, però cada vegada més trist i allunyat de si mateix. Cada vegada més allunyat de la seva dona i més enfonsar en una depressió profunda, va decidir ingressar en una residència a Lardero.
L'art de volar és un homenatge al pare, però també a una generació sencera, als anhels de llibertat i als ideals truncats. Antonio Altarriba es va passar tota la vida perseguint el somni de la llibertat, i no va ser fins que va saltar per la finestra de la residència que va poder volar lliure.
Altarriba fill, amb les il·lustracions de Kim, ha escrit una altra novel·la gràfica, L'ala trencada, que repassa la vida de la seva mare. Tinc ganes de llegir-lo per conèixer l'altra perspectiva de la història, la d'una dona filla d'un falangista que es va casar amb un anarquista que ho amagava, que va trobar en la religió una via d'escapament, i que va veure com el seu home s'allunyava i s'apagava. Aquesta també és part de la història d'Espanya que van viure els meus besavis i avis.
Txell.Cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!