Títol: L’amant de Lady Chatterley
Autor: D. H. Lawrence
Llengua original: anglès
Traducció: Jordi Arbonès
Editorial: Viena Edicions
Any: 1928 original, 2024 en català
"Un cop ell hagué acabat, la Connie prosseguí l’agitació i salvatge palpitació de les seves anques, mentre ell es mantenia heroicament erecte i present dins seu, amb tota la seva voluntat i el lliurament més complet d’ell mateix, fins que ella aconseguí el seu èxtasi, exhalant breus gemecs sobrenaturals."
Si no fos pel l’aura de misteri i d’atracció que tenen els llibres que han estat censurats al llarg de la història, probablement L’amant de Lady Chatterley no tindria el renom que té i jo no l’hagués llegit (i m’hauria estalviat més de 400 pàgines que no m’han acabat de fer el pes).
D. H. Lawrence va ser un autor controvertit pel caràcter extremadament explícit de la seva obra, fet que va suscitar una forta censura en la seva producció. De fet, L’amant de Lady Chatterley no es va publicar íntegrament fins al 1959 i, aquest és el millor màrqueting que li van poder fer.
El títol no enganya: tenim una Lady Chatterley, la Connie, que després d’una joventut d’experimentació i llibertat a Europa, es casa amb Sir Clifford, d’una família benestant anglesa, propietaris d’una explotació minera. Malauradament, Sir Clifford queda paralític a la guerra i això sembla que estronqui qualsevol relació física que puguin tenir la parella. Amb el pas dels anys i impulsada pel seu propi pare, la Connie es busca (o troba) un amant en el guardabosc de la finca per satisfer les seves necessitats i fugir del seu matrimoni.
L’amant de Lady Chatterley m’ha semblat una lectura pesada i avorrida, amb passatges molt descriptius i feixucs, i diàlegs amb una gran càrrega filosòfica sobre classes socials, diferències entre els gèneres femení i masculí o els canvis a Anglaterra amb la reducció de la industria minera, que més que diàlegs semblen monòlegs i discursos del propi autor. Tot això intercalat amb sexe que, encara que no es digui, no sempre sembla consentit. Les trobades entre Lady Chatterley i el seu amant són d’allò més tòrrides i explícites, fins i tot en alguna ocasió les descripcions i el vocabulari que es fa servir m’han semblat vulgars. De fet, trobo que amb la diversitat de paraules que tenen totes les llengües per referir-se als genitals és molt pobre repetir fins la sacietat bàsicament tres paraules: cul, fal·lus i xona.
- Què vol dir xona? - preguntà ella.
- No ho saps? La xona! La xona la tens tu, allà baix, i és el que jo sento quan soc dintre teu, i el que tu sents quan soc dintre teu; ho és tot.
- Ho és tot - l’imità ella-. La xona! És com cardar, doncs.
- No, no! Cardar no és més que l’acte. Els animals carden. Però la xona és molt més que tot això. Ets tu, ho entens? I tu ets una cosa molt diferent d’un animal... fins i tot quan cardes. La xona! Ah, això és la teva bellesa, petita!"
Els personatges són insofribles i contradictoris. Tenim una Connie que de jove ha viatjat per Europa amb la seva germana Hilda, on ha viscut el despertar sexual i ha tingut aventures amb diversos amants, però després sembla que caigui de la figuera en els seus encontres amb el guardabosc. Aquest mateix personatge, el guardabosc, se’ns presenta com un home distant i rude, amb un punt salvatge, però després també té un passat instruït i és l’home més sensible i romàntic del món. Al llarg de la novel·la no m’ha semblat que els personatges evolucionessin pel pas del temps o de les experiències viscudes, sinó a cop de tinta.
No hi falta un toc de misogínia, homofòbia i racisme (que s’ha de contextualitzar l’obra, sí, però és que només li faltava això…).
El final ha sigut de traca, per rematar-ho: però què és aquest final? Mentre el llegia gairebé em semblava que no sabia com concloure la novel·la. Avorrit, inconnex i, irònicament, repetint gairebé com si fos un mantra la paraula castedat.
Crec que és una història amb potencial, que podria explorar el descobriment de la sexualitat femenina d’una dona jove i parlar alhora de les diferències de classe a través del marit i l’amant, i dels canvis a l’Anglaterra de principis del XX, i fer-ho des de l’elegància i l’erotisme i essent explícit. Tanmateix, per mi aquesta lectura ha estat una decepció que m’ha fet moure entre l’avorriment, la incredulitat i l’astorament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!