El somni del jaguar - Miguel Bonnefoy

Títol: El somni del jaguar

Autor: Miguel Bonnefoy

Llengua original: francès

Traducció: Carles Miró

Editorial: Les Hores

Any: 2024 original, 2025 en català

"Estudiava l’anatomia de l’amor com s’estudia un cos que es dissecciona. [...] ... i aquells testimonis van fer que es preguntés si hi havia cap història al món que no fos una història d’amor."

El somni del jaguar és una saga familiar que comença amb la vida de l’Antonio que, després de ser abandonat a les escales de l’església de Maracaibo quan només té tres dies de vida, l’acull una vella captaire muda, la Teresa. L’Antonio creix voltant del llac Maracaibo, entre deixalles, pobresa i indigència. Comença a treballar quan encara és un nen i, incansable, pica pedra per anar millorant les seves condicions de vida sense oblidar els seus orígens. 

L’Antonio és la primera peça d’aquesta saga, però Bonnefoy també ens presenta la història de la seva dona Ana María, que serà la primera metgessa de la seva regió, de la seva filla Venezuela i d’en Cristóbal. Totes les històries desemboquen en altres anècdotes i records del passat que es narren a partir d’objectes o moments clau de la història de Veneçuela. Hi ha una gran profusió de detalls i de personatges que afegeixen color a la novel·la, encara que potser en ocasions la narrativa no ho demana. El lector navega per les anècdotes com si estigués observant una gran pintura amb lupa i anés descobrint traços i matisos a mesura que s’amplien les diòptries de la lent. Si Bonnefoy fos pintor, diria que seria manierista 😅🤭. En algunes ocasions, aquests detalls no són rellevants per a la trama, però personalment no m’han fet nosa, sinó tot al contrari. El ritme de la novel·la és irregular, però tota la novel·la té una musicalitat i un tempo continu.

Bonnefoy barreja realitat i ficció; personatges històrics reals, efemèrides reals i s’inspira en la història de la seva família per construir els personatges d’Antonio, Ana María, Venezuela i Cristóbal. Alhora, hi afegeix un punt de realisme màgic, amb alguns personatges que viuen centenars d’anys i no canvien, o objectes que tampoc pateixen el pas del temps.

L’Antonio i l’Ana María són la imatge de la resiliència i la lluita durant els anys més convulsos del país, mentre que Venezuela neix en un entorn més estable, però desitja deixar enrere el seu país i descobrir Europa. Finalment, Cristóbal neix a Europa, però enyora el país de les seves arrels. A través d’aquesta nissaga, Bonnefoy fa un repàs a la història i la cultura de Veneçuela: des d’El Reventón o l’aparició sorpresa d’un pingüí en ple estiu, fins als diversos cops d’estat i dictadures, passant per les conseqüències del colonialisme espanyol i els poblats indígenes. 

El somni del jaguar és una novel·la rodona i ben escrita que atrapa de valent. La història de l’Antonio i la seva família m’ha absorbit, mentre descobria i aprenia moltíssimes coses sobre Veneçuela. Bonnefoy, fill de mare veneçolana i pare xilè, nascut a França, fa un homenatge a les seves arrels.

"Veient-lo allà, enfilat en aquell arbre, amagat i oblidat de tots en la desolació del món, li va venir una gran pena, perquè no podia pensar en cap altre futur per a l’Antonio que el d’un mala peça del carrer, nascut al lloc que no tocava, que arrossegaria la seva solitud fins a la mort per les tavernes miserables on només esperen els rufians i els delinqüents, els homes desesperats que no esperen res de la bellesa i que ja no saben per qui cal morir."

Txell.Cat