Títol: Joana E.
Autora: Maria Antònia Oliver
Llengua original: català
Editorial: Edicions 62, La Butxaca
Any: 1992
"Si mai tens tristor, Joana, t'has d'allunyar des centre de sa pena. Viatja, canvia d'aires, i si sa pena et persegueix, fes-li arruix sense contemplacions. Tant si són penes d'amor com de mort, no té sentit engreixar-les, perquè per molt grasses que estiguin no faran venir l'amor ni anar-se'n la mort..."
Maria Antònia Oliver explica al pròleg d’aquesta
novel·la que la Joana va existir i que la vida que s’explica en aquesta obra va
ser real. Després de conèixer-la, va decidir posar en paper la història d’aquesta
dona, però després d’un parell d’intents fallits, va deixar que fos la veu de
la pròpia Joana la qui expliqués la seva vida als lectors. Així va néixer Joana
E. Tot i que n’havia vist un parell de ressenyes, el motiu principal que em
va dur a escollir aquesta lectura és que es va publicar el 1992. Així, amb
aquesta novel·la he superat una premissa més del repte de lectura d’El Reducte
Català, el de llegir un llibre publicat l’any que vaig néixer. Celebro
enormement que es publiqués aquell any i que això m’hagi portat a llegir-lo,
perquè m’ha agradat molt.
Com deia, Joana E. és la història de la vida de la Joana, des que és petita i creix en una família de la burgesia de Mallorca, fins a la maduresa, narrada en primera persona per la mateixa Joana. Al llarg d’onze capítols, la protagonista rememora la seva vida mentre s’encamina cap a l’altar per contraure matrimoni. A través d’aquests records coneixem la societat mallorquina de principis del segle XX, carregada d’aparences, i en veiem l’evolució al llarg de la república, les dictadures, la guerra i la postguerra...
La Joana creix i evoluciona a mesura que es fa
gran. La protagonista ens narra el seu pas a l’adolescència, el despertar
sexual, els primers contactes amb el feminisme, l’entrada a l’edat adulta, l’amor
i el descobriment del sexe, els desenganys i la hipocresia familiars, la
maternitat, les contradiccions d’algú que ha crescut tenint-ho absolutament tot...
ja ho veieu, tota una vida.
"No havia vist mai una feminista. [...] No m'adonava que l'havia vist a mitges, el feminisme, encara que no s'anomenàs així. No m'adonava que moltes dones són feministes encara que mai no se'n diguin, encara que no hagin sentit parlar mai del feminisme."
Al llibre hi surten personatges masculins, com el
doctor Lligorra, en Miquel o en Joan, però els personatges més potents són,
sense cap mena de dubte, dones. No només la pròpia Joana, sinó també la Dida
Maciana, la tieta Carme, la seva mare o la Madona Bel. Dones amb caràcter que
acompanyen la Joana al llarg de la seva vida i que tenen un impacte en la seva
vida.
Joana E. no és una simple novel·la d’una vida; és una obra
costumista amb una presència important de feminisme i sexualitat. A diferència
del que és més habitual, en aquesta novel·la el centre és la dona, també quan es
parla del plaer i en les escenes sexuals.
La lectura és àgil i fluida, amb una llengua
planera i rica alhora. La història ens arriba com un fil de pensament, però
està molt ben lligada i sense grans filigranes, i això fa que com a lectors no ens perdem en cap moment. Des
de la primera pàgina sabem que està a punt de casar-se i que el casament forma
part d’una venjança, però ens falta molta informació: qui és el nuvi? Contra qui
és aquesta venjança? A mi em va enganxar des del primer moment per l’estil i
per aquestes dues incògnites.
M’ha agradat llegir Oliver i trobar-hi mots i
expressions mallorquins, així com les desinències verbals que fan servir. “M’explic”
pel nostre “M’explico” central, o “qui t’entengui que et compr” pel nostre “que
et compri”.
"Més d'una vegada he desitjat haver nascut home. Bé, no és vere. Més d'una vegada m'he rebel·lat contra les dificultats que la vida em posava pel fet de ser dona. Contra les dificultats que troba una dona per resoldre les dificultats que la societat li posa pel fet de ser dona. No sé si m'explic."
Salvant les distàncies m’ha fet pensar en La
plaça del Diamant de Mercè Rodoreda. Si bé a La plaça del Diamant coneixem
la Colometa quan ja és jove i no de petita, totes dues novel·les estan
protagonitzades (i escrites) per dones, que tenen vides difícils i que han de
superar un munt d’adversitats, que es casen i no són felices, i que en algun
moment es rebel·len. La Colometa al barri de Gràcia de Barcelona, la Joana a Palma
de Mallorca. La Colometa ve d’una família humil tirant a pobra, mentre que la
Joana pertany a la burgesia. Però totes dues viuen la Guerra Civil i la postguerra
i totes dues ens expliquen la seva història.
"I, val a dir-ho, me sentia feliç. No era aquella felicitat esclatant que t'omple tots els porus, teva i intransferible, i que només sents unes quantes vegades a la vida; no era, tampoc, aquella felicitat racional que sents quan estàs d'acord amb tu mateixa, encara que les coses i la gent al teu voltant, a prop o enfora, vagin malament. Era una felicitat petitona, baixa de sostre, que no demanava gaire. Era menys que estar contenta, però a mi em bastava. Perquè no feia més que sobreviure."
He devorat Joana E. i m’ha agradat moltíssim! És una novel·la que no és massa llarga però aconsegueix retratar tot una vida i l’evolució social de la primera meitat del segle XX. És molt recomanable i tinc ganes de continuar llegint Oliver.
"Que la vida no està feta tota d'alegries, jo ja ho sabia. [...] Però encara no sabia què eren de veritat les tristeses, aquest sentiment fondo que et fa mal i no et deixa respirar."
.jpg)
"A Barcelona vaig descobrir, a la manera com es descobreixen coses com aquesta als onze anys, que les ciutats tenen ànima i que, com les persones, cadascuna és diferent de les altres."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!