dissabte, 14 de novembre de 2020

El cant de la joventut - Montserrat Roig

Títol
: El cant de la joventut
Autora: Montserrat Roig
EditorialEdicions 62
Any: 1989
"Li agradava tenir els ulls aclucats, com si hi hagués un mocador transparent, color rosa clar. Un mocador de seda. Després, aniria obrint les parpelles i veuria que tot seguia al seu lloc."
El cant de la joventut de Montserrat Roig ha estat la tercera i darrera lectura en femení del mes d'octubre, tot i que se m'ha allargat fins a mitjan novembre.
Lamentablement no m'ha acabat de convèncer, malgrat que li tenia moltes ganes i guardo molt bon record de les dues primeres lectures que vaig fer d'aquesta autora: Ramona, adéu (1972) i Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991). És cert que l'últim llibre que vaig llegir d'aquesta autora, La veu melodiosa (1987), tampoc em va acabar d'agradar. Potser no era el moment per una lectura tan poètica i això ha fet que no m'enganxés, que no trobés el moment d'asseure'm a llegir i, per tant, que avancés molt lentament en la lectura.

El cant de la joventut és un recull de vuit relats que, escrits amb una prosa molt poètica i amb molta ironia, parlen de la pèrdua de la joventut, el sexe, la mort i l'oblit. 
Els vuit relats són diferents des del punt de vista formal, ja que cadascun té una llargada diferent, però sí que comparteixen el tema. En tots apareix la joventut i la mort.

El primer relat és el que dóna títol al recull "El cant de la joventut" i és un dels que més m'ha agradat per la ironia mordaç que hi traspua. "Amor i cendres" és el segon relat i també m'ha agradat força; l'he trobat divertit i desenfadat. "Mar" és una de les dues narracions més llargues del recull i, en aquest cas, sí que m'hi vaig enganxar, mentre que la darrera narració, "Abans que no mereixi l'oblit", em va semblar que podia ser interessant, però no hi he acabat d'entrar.
"M'explicava com havia après, també, a mirar-se davant del mirall, a contemplar-se d'una manera distinta, no per veure si un pentinat li esqueia bé o si li quedava bé un vestit o un altre, ni tampoc per observar amb el nostre masoquisme habitual l'avenç de la deterioració de la pell i els músculs, sinó que era per valorar les formes del seu cos, com estava feta, ella i no una altra, ella i no les imatges que veiem cada dia a les revistes i a la televisió."
Coneixem una mica més l'autora?

Montserrat Roig (Barcelona, 1946 - 1991) va ser una escriptora catalana de novel·les, contes, assaig i articles periodístics. També va presentar i dirigir alguns programes de televisió en què entrevistava escriptors de generacions precedents.

"No recordem quan aprenem a mirar. No recordem les primeres imatges que veiem, la nostra retina no les clava a la memòria. No recordem quan veiem l'altre reflectit al mirall, aquest 'altre' que encara no relacionem amb nosaltres mateixos."
Altres entrades de la mateixa autora:

"Les cèl·lules de la tristesa s'apagaren dins el cervell. Pujava les escales com una núvia i somreia a la caixera del supermercat. La Maria es veié com una dona amb esperança."

Txell.Cat

Cap comentari:

Publica un comentari

Moltes gràcies per comentar!