Pedres a la butxaca - Kaouther Adimi

Títol: Pedres a la butxaca
Autora: Kaouther Adimi
Llengua original: francès
Traductora: Anna Casasas
Editorial: Edicions del Pericopi
Any: 2016 original, 2021 traducció al català

"Callo les meves pors. Soc l'última dona que arrossega la por d'acabar sola. De vegades, m'enxampo somrient a desconeguts pel carrer, amb aire postís, tranquil i juganer perquè no s'endevini que tinc l'estómac a punt de naufragar."

Pedres a la butxaca de Kaouther Adimi és la narració en primera persona d’una dona algeriana que viu a París des de fa uns anys i és soltera. Té 30 anys i un dia rep la trucada de la seva mare, que li diu que la seva germana petita s’ha promès i es casa... però i ella? A què espera? Quan tornarà a Alger?

A través d’una escriptura àgil i uns capítols força breus, Adimi retrata el contrast cultural entre Algèria i París, així com la pressió social de trobar un home i contraure-hi matrimoni. I malgrat que el tema em sembla molt interessant, la novel·la no m’ha acabat de convèncer i m’hi ha faltat alguna cosa.

Els capítols m’han semblat un punt massa repetitius i he tingut la sensació que  la història no acaba d’esclatar; m’ha passat una cosa similar amb alguns personatges que van apareixent al llarg de la novel·la, però que no acaben d’agafar cos.

A favor de l’estil d’Adimi diré que sí que m’ha arribat aquesta preocupació i angoixa de la protagonista per la pressió familiar i social d’Alger per casar-se i deixar Europa. Com més vegades ho llegeixes, més present se’t fa i més pesen aquestes pedres que carreguem a les butxaques i que, potser al principi no notem, però que quan fa temps que portem a sobre, comencen a pesar.

"L'angoixa que tinc a l'estómac em puja fins a la gola i s'hi instal·la còmodament, entre el conducte de les llàgrimes i el conducte de la veu."

D’alguna manera i salvant les distàncies, m’ha fet pensar en La dependienta de Sayaka Murata, on també tenim una protagonista soltera en edat de casar-se i seguir les convencions socials, però en aquest cas a Japó.

"Es pot ser dos i estar sola. Es pot estar molt sol en parella."

Coneixem una mica més l'autora? 
Kaouther Adimi (Alger, 1986) és una escriptora algeriana. El 2009 va instal·lar-se a París, i es considera algeriana i francesa d'adopció. Els seus relats han rebut diversos guardons. Les nostres riqueses va ser el primer llibre que es va traduir al català el 2018.

"És murri el sentit de l'oïda. Els ulls es poden tancar o pots desviar la mirada, pots deixar de respirar pel nas, o pots negar-te a tocar una cosa, però fora que et tapis les orelles amb les mans, de manera molt visible, per força sents la mare que parla dels perills que corre una noia com cal si freqüenta un noi, tant si és de bona família com si no."

Txell.Cat