Com un batec en un micròfon - Clara Queraltó

Títol: Com un batec en un micròfon

Autora: Clara Queraltó Llengua original: català Editorial: Anagrama
Any: 2024

"No ho dèiem però ens sentíem culpables de tota la felicitat d’aquells dos mesos, com si hi hagués d’haver un encaix entre la felicitat i la desgràcia i si mous una peça d’un cantó, inevitablement, se’n mou una de l’altre."

Fa uns dies que vaig enllestir la lectura de Com un batec en un micròfon de Clara Queraltó, la següent novel·la que comentarem amb les amigues, i la veritat és que la novel·la m'ha generat sentiments contraposats. 

D'una banda, no he pogut deixar de llegir fins acabar-la, però de l'altra, tots dos personatges m'han caigut malament i, en un dels casos, m'han despertat molt fàstic i rebuig. 

 "Mentir t’empastifa i et deixa sola amb la teva pròpia farsa. Tens la mentida allà i l’has de cuidar com un gatet i vigilar que no prengui mal. Jo mentia sovint. Sense calcular-ho gaire, per comoditat, o per diversió o per tot a la vegada."

La idea i la estructura global de la novel·la m'han agradat força: dues visions de la mateixa història, com veure dues cares de la mateixa figura. En aquest aspecte, m'ha recordat a Apeirògon de Colum McCann. En general, però, per mi la lectura ha anat de més a menys.

La lectura és molt àgil i fresca, amb una prosa propera i sense tabús. Queraltó capgira els estereotips als quals estem acostumats i posa la bisexualitat, l'experimentació sexual, la masturbació femenina i l'ansietat i els trastorns alimentaris masculins sobre la taula. També tomba els rols clàssics en la relació amorosa entre la Gabriela i en Quim.  

La Gabriela acaba de fer 18 anys i, com cada estiu, decideix anar al poble on viu el seu avi a passar les vacances. Allà es retroba amb la Lena i la resta d'amics de la colla, i s'allunya dels pares, amb qui té una relació una mica tortuosa. Durant aquests mesos d'estiu la Gabriela treballa a la biblioteca del poble, surt de festa i fa tot el possible per captivar en Quim. En Quim té 39 anys i, amb la colla d'amics, han llogat un mas al poble per passar-hi l'estiu. 

"Després li vaig llepar el rastre d’una llàgrima, des dels granets de la barbeta, amunt fins a les pestanyes molles. Tota per a mi, la seva pena salada i que cada vegada n’hi quedés menys."

Com un batec en un micròfon no és la història d'amor i passió que esperava  entre dues persones amb força diferència d'edat. És un relat que es va tornant tèrbol com més s'acosta el final i que et deixa amb un regust molt desagradable; és una història que passa de la frescor de la joventut i de l'estiu a l'amargor d'una situació angoixant. 

"El que ens acaba fent mal és el que esperem de l’altre."

Txell.Cat

Todos los fuegos el fuego - Julio Cortázar

Títol: Todos los fuegos el fuego

Autor: Julio Cortázar

Llengua original: castellà

Editorial: Alfaguara

Any: 1966

"A veces llegaba un extranjero, alguien que se deslizaba entre los autos viniendo desde el otro lado de la pista o desde la filas exteriores de la derecha, y que traía alguna noticia probablemente falsa repetida de auto en auto a lo largo de calientes kilómetros. El extranjero saboreaba el éxito de sus novedades, los golpes de portezuelas cuando los pasajeros se precipitaban para comentar lo sucedido, pero al cabo de un rato se oía alguna bocina o el arranque de un motor, y el extranjero salía corriendo, se lo veía zigzaguear entre los autos para reintegrarse al suyo y no quedar expuesto a la justa cólera de los demás."

He descobert Cortázar amb Todos los fuegos el fuego, amb calma i en companyia de la Gina, en Sergi i en Dídac. La lectura se'ns ha allargat una mica més de tres mesos, però així l’hem pogut assaborir bé. Com a anécdota, el primer relat que vam llegir va ser “La isla a mediodía” a Brussel·les, ciutat natal de l’escriptor.

Todos los fuegos el fuego és un recull de vuit relats molt diversos, però tots tenen en comú que estan tenyits per un deix de tristesa i envoltats per l’aura del realisme màgic. Situacions reals que s’estiren fins a portar-les a l’absurd i a l’impossible, però redactades de tal manera que te n’hi vas i et deixes arrossegar per aquesta fantasia. 

Cortázar té un domini espectacular de l’escriptura i alguns dels contes són artefactes literaris. De la mateixa manera que altres artistes exploren i experimenten amb la pintura o l’escultura, Cortázar ho fa amb la paraula escrita amb un resultat excel·lent.

No vull entrar massa en cada relat perquè (a banda que quedaria una ressenya massa llarga) una part del joc de llegir Todos los fuegos el fuego consisteix a sentir-se descol·locat inicialment, i a deixar-se arrossegar per la història i per la ploma de Cortázar. Si us hi animeu, hi trobareu un embús interminable a una autopista a París, una família que vetlla per la tranquil·litat i la mare, uns germans que lluiten en una guerra civil i que veuen com s’acosta l’enemic, una jove infermera que cuida i vetlla un noi a l’hospital, un assistent de vol que somnia en visitar una illa que veu des de la finestra de l’avió, un espectador al teatre que es converteix en actor, una història de desamor a cavall de Roma i França, i la història d’un jove promès que passeja per les galeries de París buscant companyia.

"... todo eso hubiera parecido absurdo, pero un teatro no es más que un pacto con el absurdo."

En el meu cas, ha sigut un encert llegir en companyia aquestes vuit històries per compartir interpretacions, detalls i símbols. L’univers màgic de Cortázar dona peu a diverses lectures d’una mateixa història i és molt enriquidor veure que un altre hi troba un matís que tu no havies trobat, o es fixa en algun detall que a tu t’havia passat desapercebut. 

D’entre els vuit relats, els que més m’han agradat són “La autopista del sur”, “La señorita Cora” i “La isla a mediodía”.

"Hasta lo inesperado acaba en costumbre cuando se ha aprendido a soportar."

Txell.Cat

Els núvols meravellosos - Françoise Sagan

Títol: Els núvols meravellosos

Autora: Françoise Sagan
Llengua original: francès
Traductor: Josep Maria Pinto
Editorial: Viena Edicions, col·lecció Petits Plaers
Any: 1960 original, 2024 traducció al català

"No perquè l’estimés massa, sinó perquè ell no estimava el món, i l’arrossegava darrere seu, en el seu vertigen personal, egocèntric… A ell, només a ell, només l’havia de veure a ell, perquè ell només la veia a ella."

Fa un parell d'estius vaig descobrir Sagan amb Bon dia, tristesa i em va agradar molt. Per això, quan remenant els petits plaers de la biblioteca vaig veure Els núvols meravellosos no vaig dubtar a agafar-lo. 

La Josée és una jove parisenca que s'acaba de casar amb l'Alan, un nord-americà atractiu, ben posicionat i adinerat, i amb qui viu a Amèrica. Porten una vida relaxada, ociosa, sense haver de treballar i sense preocupacions, com unes vacances perpètues. Passen els dies amb amics, fan bons àpats, van a pescar… però al cap d'un temps aquest ritme comença a avorrir la Josée, que no s'acaba de sentir còmoda ni satisfeta. A mesura que avancen les setmanes, la Josée també va coneixent el seu marit, que és possessiu, gelós, xantatgista i, quan beu, també és agressiu. Aquella no és la vida somniada, el matrimoni desitjat i comença a enyorar el seu París dels anys 60, amb gent refinada i artistes, i amb la seva llibertat. 

"Va retrobar l’olor de la ciutat, l’aire apressat de la multitud, la sensació de caminar amb talons alts, i va somriure amb franquesa quan va reconèixer en Bernard.

- Josée… et feia morta.

- Casada, solament."

La relació entre la Josée i l'Alan és tòxica i perillosa. Ella tem que algun dia un dels dos prengui mal a mans de l’Alan i, d'alguna manera, és conscient que se n'ha d'allunyar, però alhora no ho vol fer i juga a posar-lo gelós amb infidelitats confessades. Tots dos es manipulen, es controlen i es desitgen, en un matrimoni destructiu, obsessiu i asfixiant. 

Els núvols meravellosos és una novel·la breu que parla de la recerca de la llibertat i de la felicitat, de l'immobilisme i l’autocompassió, del desig i l'atracció que ho arrossega tot. 

No he connectat ni empatitzat amb cap dels dos personatges. Tant la Josée com l'Alan m'han semblat retorçats, manipuladors i estúpids (potser si haguessin de treballar i no estiguessin tan ociosos no trobarien gust a fer-se mal i a jugar al gat i la rata). La Josée se sent insatisfeta i a disgust amb la vida que porta i amb el seu matrimoni, i tot i que la seva voluntat de sortir-ne es va manifestant al llarg de la novel·la, no acaba de fer el pas. S’autocompadeix i es queixa, fa algun pas però de seguida recula cap a la vida acomodada i avorrida. L’Alan és un maltractador de manual: xantatges i amenaces cobertes. Ell també passa els dies avorrits i només busca saber on és la Josée, fer-li l'amor i beure alcohol, fins que un dia decideix iniciar-se amb la pintura, així, per passar l'estona i deixar-li una mica d'aire a la Josée. En fi, insofribles, tots dos. 

M'ha fastiguejat tant d'immobilisme i tanta lamentació, en un relat que inicialment em va atrapar i que em va fer pensar que hi havia la possibilitat que la Josée s'alliberés d'aquella presó, abans d'adonar-me que ella també en tenia les claus. A poc a poc, l’estira i arronsa de la Josée m’ha anat allunyant de la història.

Altres entrades del mateix autor

• Bon dia, tristesa (1954)

Txell.Cat