Llengua original: francès
Traductor: Josep Maria Pinto
Editorial: Viena Edicions, col·lecció Petits Plaers
Any: 1960 original, 2024 traducció al català
"No perquè l’estimés massa, sinó perquè ell no estimava el món, i l’arrossegava darrere seu, en el seu vertigen personal, egocèntric… A ell, només a ell, només l’havia de veure a ell, perquè ell només la veia a ella."
La Josée és una jove parisenca que s'acaba de casar amb l'Alan, un nord-americà atractiu, ben posicionat i adinerat, i amb qui viu a Amèrica. Porten una vida relaxada, ociosa, sense haver de treballar i sense preocupacions, com unes vacances perpètues. Passen els dies amb amics, fan bons àpats, van a pescar… però al cap d'un temps aquest ritme comença a avorrir la Josée, que no s'acaba de sentir còmoda ni satisfeta. A mesura que avancen les setmanes, la Josée també va coneixent el seu marit, que és possessiu, gelós, xantatgista i, quan beu, també és agressiu. Aquella no és la vida somniada, el matrimoni desitjat i comença a enyorar el seu París dels anys 60, amb gent refinada i artistes, i amb la seva llibertat.
"Va retrobar l’olor de la ciutat, l’aire apressat de la multitud, la sensació de caminar amb talons alts, i va somriure amb franquesa quan va reconèixer en Bernard.- Josée… et feia morta.- Casada, solament."
La relació entre la Josée i l'Alan és tòxica i perillosa. Ella tem que algun dia un dels dos prengui mal a mans de l’Alan i, d'alguna manera, és conscient que se n'ha d'allunyar, però alhora no ho vol fer i juga a posar-lo gelós amb infidelitats confessades. Tots dos es manipulen, es controlen i es desitgen, en un matrimoni destructiu, obsessiu i asfixiant.
Els núvols meravellosos és una novel·la breu que parla de la recerca de la llibertat i de la felicitat, de l'immobilisme i l’autocompassió, del desig i l'atracció que ho arrossega tot.No he connectat ni empatitzat amb cap dels dos personatges. Tant la Josée com l'Alan m'han semblat retorçats, manipuladors i estúpids (potser si haguessin de treballar i no estiguessin tan ociosos no trobarien gust a fer-se mal i a jugar al gat i la rata). La Josée se sent insatisfeta i a disgust amb la vida que porta i amb el seu matrimoni, i tot i que la seva voluntat de sortir-ne es va manifestant al llarg de la novel·la, no acaba de fer el pas. S’autocompadeix i es queixa, fa algun pas però de seguida recula cap a la vida acomodada i avorrida. L’Alan és un maltractador de manual: xantatges i amenaces cobertes. Ell també passa els dies avorrits i només busca saber on és la Josée, fer-li l'amor i beure alcohol, fins que un dia decideix iniciar-se amb la pintura, així, per passar l'estona i deixar-li una mica d'aire a la Josée. En fi, insofribles, tots dos.
M'ha fastiguejat tant d'immobilisme i tanta lamentació, en un relat que inicialment em va atrapar i que em va fer pensar que hi havia la possibilitat que la Josée s'alliberés d'aquella presó, abans d'adonar-me que ella també en tenia les claus. A poc a poc, l’estira i arronsa de la Josée m’ha anat allunyant de la història.Altres entrades del mateix autor
- Bon dia, tristesa (1954)