Bon dia, tristesa - Françoise Sagan

Títol: Bon dia, tristesa

Autora: Françoise Sagan

Llengua original: francès

Traductor: Josep Maria Pinto

Editorial: Viena Edicions, col·lecció Petits Plaers

Any: 1954 original, 2020 traducció al català

"Dubto a posar el nom, el bell i greu nom de tristesa, a aquest sentiment desconegut el tedi i la dolçor del qual m'obsedeixen."

Bon dia, tristesa s’ha convertit en un dels meus Petits Plaers preferits, competint fortament amb El viatge de Luigi Pirandello i El ball d’Irène Némirovksy.

La Cécile és una noia de 17 anys que passa les vacances a la Costa Blava amb el seu pare Raymon, vidu i seductor, i la seva amant, Elsa. L’estiu pinta fenomenal: mar, sol, amor, sexe i festa. Vaja, un oasi hedonista sense normes ni obligacions. Malauradament, aquest estil de vida frívol i desimbolt perilla quan els visita l’Anne, una vella amiga de la família, que els intenta fer encaixar en una vida més responsable.

És aleshores quan Cécile sent una amenaça seriosa sobre la seva especial relació amb el seu pare i decideix actuar per evitar que es trenqui l’status quo. Però la jove Cécile és un oceà de contradiccions: vol i no vol, fa i desfà, actua i se’n penedeix.

Françoise Sagan va escriure Bon dia, tristesa quan tenia 17 anys (precisament l’edat de la protagonista i narradora) i en aquell moment va tenir molt d’èxit, tot i que també es va considerar que era escandalosa per la manera massa explícita de tractar el sexe, els primers amors i el consum d’alcohol.

La protagonista exemplifica les contradiccions i l’allau de sentiments que caracteritzen l’adolescència: canvis d’humor i de decisions, impulsivitat, excés de seguretat, voluntat de desafiar els adults, despertar sexual... Vaja, una adolescent amb tots els estereotips d’aquesta etapa.

M’ha agradat molt la manera d’escriure de Françoise Sagan, molt fluida i bonica alhora. La ploma de Sagan et transporta a la sorra de la platja, t’enganxa sal a la pell i et fa sentir com s’evapora l’aigua de la pell amb el sol.

El final és molt colpidor i trist, d’aquells que et deixen amb un regust agredolç i t’esborren el mig somriure que has tingut durant tota la lectura.

Tenia curiositat per entendre el perquè d’aquest títol que em cridava l’atenció. El misteri s’acaba revelant al final del llibre, però m’agrada la dualitat que representa el títol i la trama: tristesa i felicitat, una dualitat que també veiem en la protagonista. I és que a la vida hi ha alegria i hi ha tristesa, i cal abraçar-les a les dues i saber-les deixar anar, cal llevar-se un dia i dir “Bon dia, tristesa” i llevar-se l’endemà i dir “Bon dia, alegria”. I està bé.

"Les paraules «fer l'amor» tenen una seducció per si mateixes, molt verbal, si se separen del seu sentit. Aquest terme de «fer», material i positiu, unit a l'abstracció poètica del mot «amor», m'encantava [...]."

Si us agraden aquestes històries d’adolescents que pensen a rebel·lar-se contra els adults a la col·lecció Petits Plaers en trobareu més d’una. Encara no he llegit massa llibres de la col·lecció, però sembla que tinc punteria per agafar els d’aquesta temàtica:

• El ball d’Irène Némirovsky
  
• El blat tendre de Colette (i també fa estiu)
  
• Aquell estiu sufocant d’Eduard von Keyserling (molt d’estiu i molta calor, també)

Coneixem una mica més l'autora?

Françoise Sagan (Lot, 1935 - Honfleur, 2004) és el pseudònim de Françoise Quoirez. Sagan va ser una escriptora francesa de novel·la i teatre, que es va fer famosa arran de la publicació de Bon dia, tristesa el 1954, quan només tenia 18 anys. 

Txell.Cat