L'home que es va perdre - Francesc Trabal

Títol: L’home que es va perdre

Autor: Francesc Trabal

Llengua original: català
Editorial: Quaderns Crema
Any: 1929

"La pèrdua d’aquella cigarrera dugué un tràngol nou a la vida de Lluís Frederic. El dia no tenia prou hores. Lluís Frederic organitzà una campanya per arribar a trobar aquell fòtil sentimental. [...] La vida de Lluís Frederic havia sofert un daltabaix."

Qui no ha perdut mai unes claus o unes monedes? Qui no ha estat buscant un paraigües plegable per tot arreu sense saber ben bé on podia haver-se amagat? I els mitjons desaparellats? I les arracades (o les tanques d'arracades) que també s'amaguen qui sap on? Però… i aquella il·lusió i alegria que sentim quan trobem allò que havíem estat buscant i que havíem donat per perdut?

Aquesta joia és la que sent Lluís Frederic Picàbia, el protagonista de L'home que es va perdre, després de perdre i retrobar una cigarrera que té un valor sentimental molt especial per ell; la hi havia regalat la seva expromesa Sílvia. Picàbia és un burgès barceloní que porta una vida monòtona i assentada, sense grans emocions ni aventures, a l'espera de casar-se amb la seva promesa, Sílvia, fins que un dia ella decideix acabar amb el nuviatge i el món de Picàbia s'enfonsa. Com una ànima en pena, es passeja per Barcelona fins que experimenta una forta emoció; la de retrobar un objecte especial que creia haver perdut per sempre. 

A partir d'aquest moment, Lluís Frederic converteix el fet de perdre i trobar en el seu motiu de viure i en el seu negoci. Tanmateix, cada vegada necessita perdre “coses” més grans i impressionants per seguir sentint la pujada d'adrenalina. Així, es perden objectes en grans quantitats, persones, animals, pisos, cotxes… fins que, com diu el títol, s'acaba perdent ell mateix. 

"¿I si la tornés a perdre? ¿I si perdés una altra cosa? ¿I si perdés altres coses? Perdre, perdre, PERDRE! I després trobar-ho. Trobar-ho tot. Perdre i trobar! Inaudit! Arravatador! Ultraatraient! Perdre i trobar! ¿Qui ho deia que el món és pesat i trist? Perdre i trobar, quin goig la vida, quina meravella aquest món nostre, quina felicitat de viure i viure perdent i trobant coses!"

L'home que es va perdre és una novel·la surrealista que parodia les peripècies de Lluís Frederic per abordar una qüestió transcendental: la pèrdua de la pròpia identitat (que en aquesta novel·la és portada a l'extrem). 

Ja havia llegit una altra obra de Trabal, Quo vadis, Sànchez?, en aquella ocasió amb un acompanyament docent que em va permetre copsar detalls i matisos que, probablement, en aquesta ocasió m'he perdut. 

En general m'ha agradat abordar aquest clàssic de la literatura catalana, m'ha semblat una lectura interessant, però cap a la meitat de la història se m'ha fet una mica pesada i repetitiva tanta pèrdua. El final, però, m'ha semblat molt bo.

Altres entrades del mateix autor

• Quo vadis, Sànchez?

Txell.Cat

L'art de volar - Antonio Altarriba, Kim

Títol: L’art de volar
Autor: Antonio Altarriba
Il·lustració: Kim
Llengua original: castellà
Traducció: Neus Canyelles
Editorial: Norma Editorial
Any: 2009

L'art de volar és una novel·la gràfica del guionista Antonio Altarriba i l'il·lustrador Kim que narra la vida del pare de l'autor, Antonio Altarriba. 

El punt de partida és el suïcidi, l'any 2001, d'Antonio Altarriba en una residència de gent gran de Lardero, des d'on va saltar per la finestra. El guionista, a partir d'aquest fet, reconstrueix la vida del seu pare des que era nen i vivia al camp, a Peñaflor de Gállego, amb els seus pares i germans fins a la mort, passant per la Guerra Civil, els camps de refugiats republicans a França, la tornada a l'Espanya franquista amagant els seus ideals i sobrevivint amb diferents feines.  

La vida del protagonista no va ser fàcil ni, durant molts anys, feliç. Antonio Altarriba era un somiador i tenia uns ideals que el van portar a lluitar al bàndol anarquista durant la Guerra Civil espanyola. Malauradament, les circumstàncies el van portar a viure en contra d’allò en què creia i va continuar vivint, però cada vegada més trist i allunyat de si mateix. Cada vegada més allunyat de la seva dona i més enfonsar en una depressió profunda, va decidir ingressar en una residència a Lardero. 

L'art de volar és un homenatge al pare, però també a una generació sencera, als anhels de llibertat i als ideals truncats. Antonio Altarriba es va passar tota la vida perseguint el somni de la llibertat, i no va ser fins que va saltar per la finestra de la residència que va poder volar lliure. 

Altarriba fill, amb les il·lustracions de Kim, ha escrit una altra novel·la gràfica, L'ala trencada, que repassa la vida de la seva mare. Tinc ganes de llegir-lo per conèixer l'altra perspectiva de la història, la d'una dona filla d'un falangista que es va casar amb un anarquista que ho amagava, que va trobar en la religió una via d'escapament, i que va veure com el seu home s'allunyava i s'apagava. Aquesta també és part de la història d'Espanya que van viure els meus besavis i avis. 

Txell.Cat