Títol: L’home que es va perdre
Editorial: Quaderns Crema
Any: 1929
"La pèrdua d’aquella cigarrera dugué un tràngol nou a la vida de Lluís Frederic. El dia no tenia prou hores. Lluís Frederic organitzà una campanya per arribar a trobar aquell fòtil sentimental. [...] La vida de Lluís Frederic havia sofert un daltabaix."
Qui no ha perdut mai unes claus o unes monedes? Qui no ha estat buscant un paraigües plegable per tot arreu sense saber ben bé on podia haver-se amagat? I els mitjons desaparellats? I les arracades (o les tanques d'arracades) que també s'amaguen qui sap on? Però… i aquella il·lusió i alegria que sentim quan trobem allò que havíem estat buscant i que havíem donat per perdut?
Aquesta joia és la que sent Lluís Frederic Picàbia, el protagonista de L'home que es va perdre, després de perdre i retrobar una cigarrera que té un valor sentimental molt especial per ell; la hi havia regalat la seva expromesa Sílvia. Picàbia és un burgès barceloní que porta una vida monòtona i assentada, sense grans emocions ni aventures, a l'espera de casar-se amb la seva promesa, Sílvia, fins que un dia ella decideix acabar amb el nuviatge i el món de Picàbia s'enfonsa. Com una ànima en pena, es passeja per Barcelona fins que experimenta una forta emoció; la de retrobar un objecte especial que creia haver perdut per sempre.
A partir d'aquest moment, Lluís Frederic converteix el fet de perdre i trobar en el seu motiu de viure i en el seu negoci. Tanmateix, cada vegada necessita perdre “coses” més grans i impressionants per seguir sentint la pujada d'adrenalina. Així, es perden objectes en grans quantitats, persones, animals, pisos, cotxes… fins que, com diu el títol, s'acaba perdent ell mateix.
"¿I si la tornés a perdre? ¿I si perdés una altra cosa? ¿I si perdés altres coses? Perdre, perdre, PERDRE! I després trobar-ho. Trobar-ho tot. Perdre i trobar! Inaudit! Arravatador! Ultraatraient! Perdre i trobar! ¿Qui ho deia que el món és pesat i trist? Perdre i trobar, quin goig la vida, quina meravella aquest món nostre, quina felicitat de viure i viure perdent i trobant coses!"
L'home que es va perdre és una novel·la surrealista que parodia les peripècies de Lluís Frederic per abordar una qüestió transcendental: la pèrdua de la pròpia identitat (que en aquesta novel·la és portada a l'extrem).
Ja havia llegit una altra obra de Trabal, Quo vadis, Sànchez?, en aquella ocasió amb un acompanyament docent que em va permetre copsar detalls i matisos que, probablement, en aquesta ocasió m'he perdut.
En general m'ha agradat abordar aquest clàssic de la literatura catalana, m'ha semblat una lectura interessant, però cap a la meitat de la història se m'ha fet una mica pesada i repetitiva tanta pèrdua. El final, però, m'ha semblat molt bo.
Altres entrades del mateix autor
Txell.Cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!