Quo vadis, Sànchez? - Francesc Trabal

Títol: Quo vadis, Sànchez?
Autor: Francesc Trabal
Any: 1931

"No ens passa una mica a cadascú, de seguir inconscients l’embalament de la vida, sense reflexionar, sense aturar-nos a examinar on som, què fem, i el per què de la nostra embranzida? Qui podria acusar únicament d’aquesta falla a En Sànchez? Qui gosaria tirar la primera pedra?

Per ventura, tot el que fem no és més pròpiament “el que ens passa”, en lloc de fer-ho nosaltres? No vivim més per inèrcia que no pas per un ordre per nosaltres creat i orientat? Es més aviat una pell de banana, que precipita una relliscada, qui ens governa, que no pas la nostra intel·ligència, els nostres pensaments, la nostra voluntat."

Quo vadis, Sànchez?, per dir-ho breument i no desvetllar secrets, narra les peripècies d'en Sànchez.El narrador va jugant amb el personatge, afegint elements d'atzar a la seva vida que li capgiren la rutina cada vegada que la restableix i que el fan viure experiències ben estranyes.

D'entrada, el llibre pot semblar un recull d'anècdotes absurdes, però una lectura profunda de la novel·la ens fa adonar que Trabal està categoritzant un tipus de persona en concret. Sànchez personifica els somiatruites, aquelles persones que tenen grans somnis, però que a l'hora de la veritat no s'atreveixen a fer pas, i que per més que els facilitis els mitjans per fer realitat els seus somnis no seran capaç de fer-los realitat. Aquella gent que passa desapercebuda, que tot i que poden tenir alts càrrecs, si els treus de la seva rutina es perden i no saben on van. Sànchez és un barret de rialles, un vet-ho aquí.

Crec que és un llibre molt interessant, però sóc conscient que pot no agradar a tothom. El considero interessant perquè Trabal aconsegueix que un personatge tan grotesc com Sànchez, que seria l'exemple més clar d'antiheroi, que el narrador maltracta constantment (verbalment, és clar), es faci entranyable i que vulguis fer-li una abraçada.

De fet, m'atreviria a dir que fins i tot el narrador acaba agafant-li un cert afecte i li permet triomfar. És un triomf, és clar, que correspon a la seva persona; un triomf petit, diguem, però un triomf!

Per què aquest llibre? Aquest any curso una assignatura de Literatura Catalana que m'està encantant. No fem teoria sobre tota la història de la Literatura Catalana, sinó que a través de l'estudi d'algunes novel·les anem aprenent les característiques d'alguns moviments literaris.

La primera novel·la que vam llegir va ser Sol·litud de Víctor Català (que, sens dubte, es mereix una entrada al blog!). Jo ja l'havia llegit a batxillerat i fer-ne una segona lectura no va perjudicar la visió i el record que en tenia.

La segona novel·la va ser aquesta que ara ens ocupa: Quo vadis, Sànchez? de Francesc Trabal, novel·lista sabadellenc que va escriure diverses obres que destaquen per recórrer a l'humor absurd i a la introspecció psicològica per arrencar una rialla al lector. Trabal va rebre el Premi Joan Crexells l'any 1936 per la novel·la Vals.

"D’altres Sànchez, pastats amb la mateixa pasta, corren prou abundosament entre nosaltres: però un fet casual els haurà situat més aviat que al nostre home, i això els fa passar més desapercebuts a la turbamulta. Quants Sanchez trobaríem sota l’aurèola inexplicable d’un excel·lent comptable, d’un famós general, d’un popular futbolista, d’un repòrter de moda, d’un metge il·lustre, d’un dramaturg sensacional...?" 


Txell.Cat