Títol: Mirall trencat
Autora: Mercè Rodoreda
Llengua original: català
Editorial: Club Editor Jove
Any: 1974
"Allà dins hi havia viscut gent. De la vanitat, de l’odi, de les miques d’amor, en quedava la pols i un trist espectacle d’esplendor i d’oblit."
Quan feia batxillerat vaig llegir Mirall trencat i em va agradar moltíssim, però com que no el recordava massa, l'he volgut rellegir aprofitant el nou programa del 3Cat, Club Tàndem. Tot i que em va sorprendre més la primera vegada, l'he gaudit moltíssim.
Mirall trencat explica l’ascens i descens d’una família benestant de Barcelona i de la mateixa ciutat a través de tres generacions. Aquesta història de la vida, però, no ens la narra de manera cronològica ni a través d’una única veu, sinó que ho fa trencat el reflex d’aquesta vida en mil bocins, i presentant-nos-els per separat. Així, Rodoreda utilitza multitud de recursos literaris, estils i narradors per explicar-nos la vida de Teresa Goday, Sofia Valldaura i dels seus fills. Tots els personatges són imperfectes, tenen secrets i històries amagades, i tots anhelen un amor que no pot ser.
"I l’àvia s’adonà que estava molt trist i li passà la mà pels cabells unes quantes vegades; després la hi deixà plana damunt del cap, però sense pesar, i li digué tot tirant-se una mica endavant: “L’àvia t’estima molt”. I a ell li vingueren ganes d’entrar tot sencer a dintre de l’àvia i ser àvia."
Aquesta novel·la és diferent de la resta de l’obra de Rodoreda, en què acostuma a haver-hi un personatge central. Aquí hi ha moltíssims personatges i, de fet, la mateixa Rodoreda deia que la novel·la se li estava omplint de personatges. És una novel·la que denota un domini absolut de la llengua catalana, però també de l’escriptura. Mirall trencat és un joc i a cada capítol podríem jugar a fixar-nos amb els símbols, la veu narrativa i el gènere.
He fet la lectura amb el llibre que en Dídac té treballat de fer classes, així que he pogut copsar molts detalls, sobretot pel que fa a la simbologia de cada personatge, que m’han semblat una autèntica obra d’orfebreria. Rodoreda no deixa res a l’atzar: els personatges estan molt treballats, les converses estan farcides de detalls, les descripcions de l’entorn…
Un cop acabada la lectura, he vist l’episodi de Club Tàndem sobre aquesta novel·la i m’ha agradat l’enfocament que en fan: centrat en un únic tema, el dels secrets. I si encara voleu aprofundir més, hi ha el contingut extra amb converses sobre l’obra de l’autora amb experts. Trobareu el contingut en format vídeo a la plataforma 3Cat i en format pòdcast a Spotify.
En aquestes converses es comenten alguns dels temes que apareixen a Mirall trencat, perquè n’està farcit: el pas del temps a través de les persones, els sentiments i els llocs; la crueltat de l’ésser humà; la importància dels secrets, entre d’altres.
"Entrà a l’habitació de la Teresa i sincerament la compadí. Sentí que havia de compadir aquella desviació antiga que més valia oblidar perquè a dintre de la consciència cadascú hi està sol amb ell mateix."
Aquesta és una novel·la que es pot llegir de moltes maneres diferents, posant el focus en el melodrama familiar, o en la simbologia, en el tractament de les diferents classes socials, en les diferents veus narratives, en la varietat de temes que hi tracta, en els diferents gèneres que tempteja. Sigui com sigui, és una novel·la molt llegidora i tan treballada, que permet a cada lector trobar-hi el seu Mirall trencat.
"...I una pena forta és com una gota d’aigua que va fent forat, fent forat..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!