Els amants de Coney Island - Billy O'Callaghan

Títol: Els amants de Coney Island
Autor: Billy O’Callaghan
Llengua original: anglès
Traducció: Ferran Ràfols
Editorial: L’Altra Editorial
Any: 2019

"En la majoria d’aspectes encaixen millor ara que no quan es van conèixer. Una mica com el jersei vell que sempre s’imposarà a una peça nova en termes de comoditat. Segurament és aquest, el millor regal que els ha fet el temps, la il·lusió de la comoditat. Poder-se obrir a algú altre té un punt preciós, el fet de poder dir en veu alta la mena de coses -somnis, pors, desitjos- que no t’havia semblat mai que es poguessin parlar amb ningú. L’amor és superar aquesta por i entrar al camp obert que hi ha al darrere. Un cop hi arribes, el fracàs ja no té cap importància, però no s’hi arriba mai fàcilment."

La Caitlin i en Michael són dos amants de mitjana edat que, des de fa vint-i-cinc anys, s’escapen una vegada al mes a Coney Island per trobar-se i fugir dels seus matrimonis i vides. Els amants de Coney Island narra una d’aquestes trobades, un dia fred de gener en què s’acosta una tempesta de neu i els dos amants, després de passejar una estona pugen a l'habitació d’hotel que tenen reservada. Allà els esperen unes hores plegats que intentaran esprémer al màxim, deixant de banda el càncer de la Barb, la dona d’en Michael, o el trasllat imminent d’en Thomas, el marit de la Caitlin. I així, un mes més, com des de fa un quart de segle, s’estimaran en secret i somniaran tot el que mai no seran, i ignoraran la tempesta que sacseja l'exterior i l'interior.

Les escenes a l’hotel de Coney Island del present es van intercalant amb anècdotes i moments clau de la vida dels dos amants, des de la infància i la joventut fins a l’actualitat. Així, els personatges de la Caitlin i en Michael es van definint fins a convertir-se en els adults que són ara. Hi tenim una mica de tot: un pare absent, un padrastre idealitzat abusador, el sentiment de culpa de l’emigrant, la pèrdua dels vincles amb el país d’origen, el dol perinatal, una malaltia terminal…

Els amants de Coney Island és un drama romàntic, una història d’amor trista, però càlida a la vegada. Trista perquè la Caitlin i en Michael s’estimen i és molt evident que és un amor sincer, però no fan el pas de consolidar la relació més enllà de la relació d’amants, i càlida perquè hi trobem aquell confort de l’amor assentat pel pas dels anys. Tots dos han après i acceptat viure així, però m’és inevitable sentir certa compassió per ells, que no han trobat el moment o la manera de vèncer pors i sentiments de culpa.

"No recorda haver plorat mai per la fugida d’en Pete, però sí que recorda una sensació aclaparadora de desplaçament, com si el cor li hagués caigut físicament als peus i li hagués deixat un forat immens al pit. Una sensació estranya que li va durar molt de temps, i que potser encara li dura."

La narració és molt poètica i pausada, gairebé sense diàlegs i amb paràgrafs força llargs. L’he llegit en una època que em costava concentrar-me i això ha fet que en alguns moments perdés el fil i hagués de retrocedir algunes pàgines. Que això no us tiri enrere; aquest és un llibre per llegir sense pressa i deixant que passin les hores com fan la Caitlin i en Michael a Coney Island, perquè quan arribeu a les últimes pàgines desitjareu tenir-ne unes quantes més.

"Hi ha records que se’t fiquen ben bé sota la pell i queden a recer de qualsevol canvi."

"L’amor és un idioma que sovint desafia tota traducció."

Txell.Cat