Títol: Tren nocturn a la GalàxiaAutor: Kenji MiyazawaTraductor: Ko Tazawa, Joaquim Pijoan
Llengua original: japonès
Any: 1934, 1924, 1931 originals; 2020 traducció
Editorial: Lapislàtzuli Editorial
"No sabem mai què és la felicitat. Si
l'experiència més dura és un esdeveniment ocorregut per la via correcta, o si
cada pujada i cada baixada, tot són passos per apropar-nos a la felicitat de
debò."
M’he estrenat amb l’Editorial Lapislàtzuli amb aquest
llibret que recull tres textos de Kenji Miyazawa: un relat breu, que dona títol
al llibre, un conte titulat “El restaurant on es demanen moltes coses” i el
poema “Malgrat la pluja”. No sabia que la sèrie de literatura japonesa d’aquesta
editorial, liderada pel catalanòfil japonès Ko Tazawa, publicava autors
seleccionats cronològicament i que, en alguns casos, inclouen més d'un relat o
text.
L’edició m’ha semblat molt cuidada i crec que respon
perfectament a la voluntat d’aquesta col·lecció i que s’explica a la primera
pàgina: publicar contes o novel·les breus dels principals autors per conferir
una imatge global dels autors japonesos als lectors catalans per poder
comprendre els autors nipons actuals. Tots els llibres inclouen una cronologia
per situar l’autor i l’obra, així com informació sobre la vida i l’obra de l’escriptor
en qüestió. No és cap secret que, en general, em costa connectar amb la
literatura japonesa, així que he agraït enormement aquesta informació prèvia
per situar-me i enganxar alguns detalls que, d’altra manera, m’haurien passat
desapercebuts.
“Tren nocturn de la Galàxia” (1934) és una novel·la breu que es va publicar pòstumament i la primera
que trobem en aquest recull. En Giovanni és un nen que cuida de la mare
malalta i treballa en una impremta quan surt de classe per fer quatre calerons, mentre espera que el seu pare absent torni a casa i mentre intenta
adaptar-se a l’escola amb els companys, que es burlen d’ell. Una nit emprèn un
viatge a bord d’un tren molt especial: el tren nocturn de la Galàxia. En aquest
viatge l’acompanya en Campanella, un dels pocs companys de classe que no li fa
la guitza. Al llarg d’aquest viatge anirà coneixent una sèrie de personatges
peculiars i visitant indrets molt especials entre les constel·lacions de la nostra galàxia.
A voltes m’ha fet pensar en El
petit príncep de Saint-Exupéry: aquest viatge iniciàtic, aquest parlar de
la felicitat i l’amistat, aquests personatges extravagants que li van ensenyant
coses... Tanmateix, no m’ha emocionat com el clàssic francès. El text és molt
filosòfic i ple de símbols religiosos, i el món de fantasia per on passa aquest
tren és volàtil, eteri i borrós, que no hi he acabat de connectar. Pot ser no l’he
entès del tot i el viatge se m’ha fet llarg.
Aquest text es va descobrir després de la mort de l'autor i està incomplet. Durant la lectura en algun paràgraf hi ha una anotació perquè hi falten caràcters.
M’ha sorprès el nom dels personatges: Giovanni, Campanella...
sonen més aviat italians, no? No sé si hi ha alguna explicació a aquest fet que
desconec... El que m’ha agradat ha estat el despertar del jove Giovanni i el
fet que, després del trajecte per la Via Làctia, té les eines per enfrontar-se
i acceptar la realitat, que no sempre és plàcida.
Les dues cites d'aquesta ressenya són d'aquest primer relat.
El segon text del llibre és un conte que es titula “El
restaurant on es demanen moltes coses” (1924). Aquest m’ha agradat força més que el
primer. Tot i que també és un relat on la realitat es barreja amb la fantasia i
en què la natura té un pes molt important, m’ha semblat una història molt fàcil
d’entendre i amb un punt divertit.
En aquest cas ens trobem dos caçadors que es perden enmig del
bosc i, morts de gana, tenen la fortuna de trobar-se un restaurant de cuina
europea. Tanmateix, no sembla un restaurant normal i corrent...
Finalment trobem un poema titulat “Malgrat la pluja” (1931), que és un
dels poemes més famosos del Japó. Es tracta d’un poema que és un homenatge a un
home i la veritat és que és molt bonic. La traducció catalana sona molt fluida,
així que enhorabona pels traductors!
Com us comentava més amunt, a la introducció sobre l’autor s’explica
que Miyazawa compta entre grans fans de la seva obra entre els artistes de
Studio Ghibli. Se’n fan dues referències que no vull deixar de compartir. A la
pel·lícula El viatge de Chihiro,
Chihiro puja al tren que la porta a un món de fantasia, com Giovanni a Tren nocturn de la Galàxia. D’altra
banda, a El meu veí Totoro el vent és
un element molt important que fa que la realitat i la fantasia es barregin;
això ho trobem al segon conte “El restaurant no es demanen moltes coses”.
"Se sentia el soroll del tren. Es veien
les finestretes petites i vermelles alineades. En Giovanni es va sentir
inexplicablement trist en imaginar-se molts passatgers pelant pomes, rient o
fent altres coses dintre dels vagons i va dirigir de nou la mirada cap al
cel."
No puc dir que m’hagi captivat, però crec que és un bon recull
per conèixer un dels autors de literatura infantil i juvenil més famosos de
Japó i que ha estat tan influent en les pel·lícules d’Studio Ghibli.
Amb aquesta lectura supero la premissa de llegir un llibre on els trens hi tinguin un paper destacat del repte de lectura que organitzen les Biblioteques de Mataró: Una Mataró de Llibres.
Coneixem una mica més l'autor?
Kenji Miyazawa (Hanamaki, 1896 - 1933) va ser una escriptor de literatura infantil i poeta, i un dels pioners de la literatura fantàstica japonesa. La Primavera i l'Asura (1922), El restaurant on es demanen moltes coses (1924) i Malgrat la pluja (1931) són alguns dels seus treballs més destacats. Va ser devot budista i va voler crear el seu "Ihatov", una utopia o paradís rural per trobar la "felicitat veritable". Va fundar una escola d'art per als pagesos. Va morir d'una pneumònia i després de la seva mort es va descobrir el manuscrit del Tren nocturn a la Galàxia, amb què va estar treballant més d'una dècada i que va quedar incomplet.
Txell.Cat
.png)
.png)
