L'home que es va perdre - Francesc Trabal

Títol: L’home que es va perdre

Autor: Francesc Trabal

Llengua original: català
Editorial: Quaderns Crema
Any: 1929

"La pèrdua d’aquella cigarrera dugué un tràngol nou a la vida de Lluís Frederic. El dia no tenia prou hores. Lluís Frederic organitzà una campanya per arribar a trobar aquell fòtil sentimental. [...] La vida de Lluís Frederic havia sofert un daltabaix."

Qui no ha perdut mai unes claus o unes monedes? Qui no ha estat buscant un paraigües plegable per tot arreu sense saber ben bé on podia haver-se amagat? I els mitjons desaparellats? I les arracades (o les tanques d'arracades) que també s'amaguen qui sap on? Però… i aquella il·lusió i alegria que sentim quan trobem allò que havíem estat buscant i que havíem donat per perdut?

Aquesta joia és la que sent Lluís Frederic Picàbia, el protagonista de L'home que es va perdre, després de perdre i retrobar una cigarrera que té un valor sentimental molt especial per ell; la hi havia regalat la seva expromesa Sílvia. Picàbia és un burgès barceloní que porta una vida monòtona i assentada, sense grans emocions ni aventures, a l'espera de casar-se amb la seva promesa, Sílvia, fins que un dia ella decideix acabar amb el nuviatge i el món de Picàbia s'enfonsa. Com una ànima en pena, es passeja per Barcelona fins que experimenta una forta emoció; la de retrobar un objecte especial que creia haver perdut per sempre. 

A partir d'aquest moment, Lluís Frederic converteix el fet de perdre i trobar en el seu motiu de viure i en el seu negoci. Tanmateix, cada vegada necessita perdre “coses” més grans i impressionants per seguir sentint la pujada d'adrenalina. Així, es perden objectes en grans quantitats, persones, animals, pisos, cotxes… fins que, com diu el títol, s'acaba perdent ell mateix. 

"¿I si la tornés a perdre? ¿I si perdés una altra cosa? ¿I si perdés altres coses? Perdre, perdre, PERDRE! I després trobar-ho. Trobar-ho tot. Perdre i trobar! Inaudit! Arravatador! Ultraatraient! Perdre i trobar! ¿Qui ho deia que el món és pesat i trist? Perdre i trobar, quin goig la vida, quina meravella aquest món nostre, quina felicitat de viure i viure perdent i trobant coses!"

L'home que es va perdre és una novel·la surrealista que parodia les peripècies de Lluís Frederic per abordar una qüestió transcendental: la pèrdua de la pròpia identitat (que en aquesta novel·la és portada a l'extrem). 

Ja havia llegit una altra obra de Trabal, Quo vadis, Sànchez?, en aquella ocasió amb un acompanyament docent que em va permetre copsar detalls i matisos que, probablement, en aquesta ocasió m'he perdut. 

En general m'ha agradat abordar aquest clàssic de la literatura catalana, m'ha semblat una lectura interessant, però cap a la meitat de la història se m'ha fet una mica pesada i repetitiva tanta pèrdua. El final, però, m'ha semblat molt bo.

Altres entrades del mateix autor

• Quo vadis, Sànchez?

Txell.Cat

Quo vadis, Sànchez? - Francesc Trabal

Títol: Quo vadis, Sànchez?
Autor: Francesc Trabal
Any: 1931

"No ens passa una mica a cadascú, de seguir inconscients l’embalament de la vida, sense reflexionar, sense aturar-nos a examinar on som, què fem, i el per què de la nostra embranzida? Qui podria acusar únicament d’aquesta falla a En Sànchez? Qui gosaria tirar la primera pedra?

Per ventura, tot el que fem no és més pròpiament “el que ens passa”, en lloc de fer-ho nosaltres? No vivim més per inèrcia que no pas per un ordre per nosaltres creat i orientat? Es més aviat una pell de banana, que precipita una relliscada, qui ens governa, que no pas la nostra intel·ligència, els nostres pensaments, la nostra voluntat."

Quo vadis, Sànchez?, per dir-ho breument i no desvetllar secrets, narra les peripècies d'en Sànchez.El narrador va jugant amb el personatge, afegint elements d'atzar a la seva vida que li capgiren la rutina cada vegada que la restableix i que el fan viure experiències ben estranyes.

D'entrada, el llibre pot semblar un recull d'anècdotes absurdes, però una lectura profunda de la novel·la ens fa adonar que Trabal està categoritzant un tipus de persona en concret. Sànchez personifica els somiatruites, aquelles persones que tenen grans somnis, però que a l'hora de la veritat no s'atreveixen a fer pas, i que per més que els facilitis els mitjans per fer realitat els seus somnis no seran capaç de fer-los realitat. Aquella gent que passa desapercebuda, que tot i que poden tenir alts càrrecs, si els treus de la seva rutina es perden i no saben on van. Sànchez és un barret de rialles, un vet-ho aquí.

Crec que és un llibre molt interessant, però sóc conscient que pot no agradar a tothom. El considero interessant perquè Trabal aconsegueix que un personatge tan grotesc com Sànchez, que seria l'exemple més clar d'antiheroi, que el narrador maltracta constantment (verbalment, és clar), es faci entranyable i que vulguis fer-li una abraçada.

De fet, m'atreviria a dir que fins i tot el narrador acaba agafant-li un cert afecte i li permet triomfar. És un triomf, és clar, que correspon a la seva persona; un triomf petit, diguem, però un triomf!

Per què aquest llibre? Aquest any curso una assignatura de Literatura Catalana que m'està encantant. No fem teoria sobre tota la història de la Literatura Catalana, sinó que a través de l'estudi d'algunes novel·les anem aprenent les característiques d'alguns moviments literaris.

La primera novel·la que vam llegir va ser Sol·litud de Víctor Català (que, sens dubte, es mereix una entrada al blog!). Jo ja l'havia llegit a batxillerat i fer-ne una segona lectura no va perjudicar la visió i el record que en tenia.

La segona novel·la va ser aquesta que ara ens ocupa: Quo vadis, Sànchez? de Francesc Trabal, novel·lista sabadellenc que va escriure diverses obres que destaquen per recórrer a l'humor absurd i a la introspecció psicològica per arrencar una rialla al lector. Trabal va rebre el Premi Joan Crexells l'any 1936 per la novel·la Vals.

"D’altres Sànchez, pastats amb la mateixa pasta, corren prou abundosament entre nosaltres: però un fet casual els haurà situat més aviat que al nostre home, i això els fa passar més desapercebuts a la turbamulta. Quants Sanchez trobaríem sota l’aurèola inexplicable d’un excel·lent comptable, d’un famós general, d’un popular futbolista, d’un repòrter de moda, d’un metge il·lustre, d’un dramaturg sensacional...?" 


Txell.Cat