dilluns, 11 de juliol del 2016

La luz que no puedes ver - Anthony Doerr



Títol: La luz que no puedes ver
Autor: Anthony Doerr
Llengua original: anglès
Traducció: Carmen Cáceres i Andrés Barba
Editorial: Círculo de Lectores
Any: 2015




"Cuando perdí la vista, Werner, la gente me decía que era valiente. Cuando mi padre se marchó, la gente me dijo que era valiente. Pero no se trata de valentía, es que no tengo otra opción. Me despierto y vivo mi vida. ¿Acaso no haces tu lo mismo?
No desde hace años, pero hoy tal vez hoy lo hice."


Agost de 1944. Bombarders aliats es disposen a arrasar Saint Malo, illa emmurallada joia de la Bretanya francesa i darrer bastió de les forces de Hitler. Des del cel cauen milers de paperets que insten a la gent perquè fugin a camp obert. La població tem que l’exèrcit alemany no claudiqui fàcilment.  Dels 865 edificis que hi havia a l’interior de les muralles només van quedar en peu 182, tots malmesos en algun punt.
Al número 4 de la rue de Vauborel, la jove Marie-Laure Leblanc no ha pogut llegir les paperetes d’advertència: és cega des dels sis anys, però tot i així intueix que les coses van a pitjor i comença a inquietar-se, bé que poques coses li fan por des que el seu pare li va ensenyar a valdre’s per ella mateixa, construint-li maquetes de fusta de les ciutats on viuen perquè les pugui memoritzar.
Uns carrers més enllà, un jove soldat alemany de divuit anys es desperta entre crits que li ordenen refugiar-se al soterrani de l’hotel que utilitzen com a fortalesa. Werner Pfenning sempre ha sigut un nen prodigi, fascinat per la fabricació i la reparació d’aparells de ràdio, un talent que no ha passat desapercebut per les Joventuts Hitlerianes.
Tant Marie-Laure com Werner coneixen massa bé el que és la guerra: s’han fet adults abans d’hora. Comparteixen també l’estranya capacitat de viure absorbits en els seus propis pensaments, fins i tot davant l’imminent atac aeri.
La darrera nit abans de la gran batalla, els camins de Warner i Marie-Laure es creuen i la seva vida canvia per sempre.

És una novel·la que m’ha produït un impacte molt fort. La narrativa està escrita en present la qual cosa et fa viure tots els fets com si realment t’hi trobessis. L’autor ens descriu l’escenari d’una guerra totalment diferent al que estem acostumats a llegir. Podem veure com la jove Marie-Laure aguditza els seus sentits a través del tacte, dels sons, de l’olfacte. Ens fiquem tant en la seva pell que a vegades ens oblidem que la gent que l’envolta té vista.
El llibre està estructurat en capítols curts que ens parlen dels diferents personatges, amb salts en el temps i en l’espai, que ens porta des del 1944 fins al 1934, però sense seguir una cronologia molt marcada.
És un llibre per llegir de manera pausada, assimilant les diverses situacions dels protagonistes. Un llibre dur, cru, amb alguns capítols realment punyents, però també dolç. En alguns moments he hagut de parar i deixar passar unes quantes hores per reemprendre la lectura. És de les millors novel·les que he llegit darrerament.  


Coneixem una mica més l'autor? 
Anthony Doerr neix a Cleveland el 1973. Està casat i té dos fills. És autor de llibres de relat Memory Wall y The Shell Collector, les memòries Four Seasons in Rome y les novel·les About Grace y La luz que no puedes ver. Aquesta última, finalista del National Book Award y premi Pulitzer de ficció 2015, ha merescut excel·lents crítiques i s’ha convertit en un autèntic best seller als EE.UU. Les obres de Doerr han aconseguit diversos premis, entre ells, el National Magazine Award for Fiction, el 2010 Story Prizec- considerat el més prestigiós premi dels Estats Units per a un llibre de relats i el Sunday Times EFG Short Story Award , el premi més gran del món concedit a un únic relat. El 2007, la revista literària britànica Granta va incloure Doerr a la llista dels “21 millors novel·listes dels Estats Units.


MAC