dimarts, 29 d’octubre del 2019

Les aventures del baró de Münchhausen - Gottfried August Bürger

Títol: Les aventures del baró de Münchhausen
Autor:  Gottfried August Bürger
Llengua original: alemany
TraductorJoan Fontcuberta
Editorial: Males Herbes
Any: 1786 (Traducció de 1984, edició de setembre de 2019)

"A l'illa, o al formatge, s'hi feia també molt de blat, amb unes espigues que semblaven bolets i contenien uns pans ja cuits del tot, a punt per a ésser menjats. Durant les nostres excursions pel formatge vam descobrir set rius de llet i dos de vi."

Coneixia la famosa "síndrome de Münchhausen", però desconeixia del tot l'existència d'aquest llibre. Passejant per la Setmana del Llibre en Català d'enguany, el meu company el va veure i no se'n va poder estar. L'havia llegit fa temps i en tenia un record molt divertit, així que ens el vam comprar.

Les aventures del Baró de Münchhausen és un recull d'històries esbojarrades, surrealistes i fantàstiques que s'han de llegir en context.
El baró de Münchhausen va ser una persona que va existir de veritat a mitjan del segle XVIII. Fou un noble que va participar en diverses guerres i un narrador d'històries i gestes. Sembla que les històries que explicava tenien un alt grau de fantasia, exageració i ironia, i la seva fama de narrador es va  anar estenent per tot Europa, de manera que cada vegada s'exagerava més la seva condició de narrador fantàstic i se li atribuïen històries que havien passat fins i tot abans que ell nasqués.
En qualsevol cas, diversos autors es van dedicar a recollir i reescriure aquestes històries, però el recull més famós és el de Gottfried August Bürger, perquè és especialment satíric i punyent, però molt bo literàriament.
El més curiós de tot plegat és que Gottfried August Bürger va partir d'una obra de Rudolf Erich Raspe de 1785 que va traduir de l'anglès a l'alemany i va ampliar amb més peripècies.

Dic que s'ha de llegir en context perquè sens dubte el llibre que tenim entre mans és una bogeria que toca el surrealisme, s'escapa del sentit comú constantment i que s'allunya molt de la literatura que llegim normalment avui dia. Tanmateix, és molt comprensible i imaginable que en el seu moment fos un èxit.
"Cansat del viatge, vaig descavalcar finalment i vaig lligar el cavall a una mena d'estaca punxeguda que sortida de la neu. Per seguretat, vaig posar-me les pistoles sota el braç, vaig ajeure'm a la neu no gaire lluny i vaig fer un son tan profund que els ulls no se'm tornaren a obrir fins que ja era clar. Però, quina sorpresa va ser la meva en veure que em trobava al cementiri d'un poble! De primer moment no sabia veure el meu cavall, però de seguida el vaig sentir renillar des d'algun lloc damunt meu. En mirar enlaire, vaig adonar-me que estava lliga al penell del campanar i n'havia quedat penjat. De seguida vaig comprendre com hi havia anat a parar. Durant la nit el poble havia quedat completament enterrat per la neu; el temps havia canviat de cop; mentre jo dormia, la neu s'havia anat fonent, i jo havia anat baixant lentament i suaument, i allò que a les fosques havia pres per una soca d'arbre que treia el cap de la neu, i on havia lligat el cavall, era la creu o el penell del campanar."
Coneixem una mica més l'autor? 
Gottfried August Bürger (1747 - 1794) fou un poeta i traductor alemany. Se'l coneix especialment per la seva traducció (i ampliació) de l'obra Baron Münchhausen's Narrative of his Marvellous Travels and Campaings in Russia de Rudolf Erich Raspe, tot i que també va ser el traductor de Shakespeare i Homer a l'alemany. Va destacar per la seva poesia folklòrica, en què podem destacar Lenore (1773).


Finalment, si us interessa, us recomano l'article "Les aventures del Baró de Münchhausen" de biblionauta.com 

Txell.Cat

diumenge, 6 d’octubre del 2019

Notre-Dame de París - Victor Hugo

Títol: Notre-Dame de París
Autor:  Victor Hugo
Llengua original: francès
TraductorRafael Folch i Capdevila
Editorial: Proa
Any: 1831 (Edició de juliol de 2019)

"És que l'amor fa com l'arbre, creix espontàniament, endinsa profundament les arrels dintre nostre i continua verdejant sobre el cor en runes.I l'inexplicable és que, com més cega es aquesta passió, més persistent és. No és mai tan sòlida com quan no té raó d'ésser."

L'incendi de Notre-Dame de l'abril d'aquest any, em va despertar la curiositat de llegir Notre-Dame de París d'Hugo. No l'havia llegit amb anterioritat i el meu company sempre me'n parlava meravelles, així que em vaig decidir a llegir-lo per homenatjar el símbol parisenc que tan sols dos anys abans havíem visitat. 
Malauradament, en el primer intent, l'edició que tenia entre mans era força antiga i l'estil de l'autor se'm va fer una muntanya,així que no vaig aconseguir arribar fins al segon capítol. A l'estiu, però, xafardejant llibres en una llibreria, ens vam trobar amb aquesta reedició de juliol, molt més agraïda de llegir. Així que vam arribar a l'acord que li donaria una segona oportunitat i que no s'hi valia rendir-se abans del cinquè capítol.

Ara que l'he acabat, estic satisfeta i contenta d'haver llegit Notre-Dame de París, però és innegable que en alguns passatges l'obra es fa una mica pesada. Hugo era un apassionat de l'arquitectura i hi ha diversos capítols molt descriptius de la catedral i de la ciutat de París. A més, l'estil general de la novel·la és força carregat i detallat, fet que alenteix la lectura.

Notre-Dame de París és una novel·la fosca que avança a ritme irregular i que retrata dues cares de l'amor a partir de tres personatges principals: Esmeralda, que representa la bellesa, Quasimodo, que simbolitza la lletjor i l'amor platònic, i Claude Frollo, l'ardiaca que representa l'amor carnal. Tot plegat molt romàntic...

A mesura que avançava en la lectura, em vaig anar enganxant a l'estil i la història d'Hugo, i no puc negar que l'obra m'ha agradat molt. Especialment el final, que és preciós, però que no revelaré en aquest bloc, per si algú el vol llegir.

Si hagués de descriure Notre-Dame de París en poques paraules, diria que és una novel·la fosca, tendra i bonica.

"- Sabeu què és l'amistat? - preguntà ell. 
- Sí - respongué l'egípcia -. És ésser germà i germana dues ànimes juntes sense confondre's, com dos dits de la mà. 
- I l'amor? - prosseguí Gringoire 
- Oh, l'amor! - digué ella, i la veu li tremolava, i els ulls se li encenien -. És ésser dos i no ésser més que un."

Coneixem una mica més l'autor? 

Victor Hugo (febrer 1802 - maig 1885) va ser un dels escriptors francesos més importants del Romanticisme. La seva obra és molt variada i comprèn teatre, novel·la, poesia, correspondència i articles. Entre les obres més destacades hi trobem Notre-Dame de París (1831) i Les Miserables (1862). A més, també va cultivar el dibuix.
Les obres d'Hugo han donat lloc a nombroses adaptacions al teatre i al cinema.

Txell.Cat

dissabte, 5 d’octubre del 2019

Córrer sense por - Giuseppe Catozzella

Títol: Córrer sense por
Autor:  Giuseppe Catozella
Llengua original: italià
Traductora: Anna Casassas
Editorial: Sembra Llibres
Any: 2014

He estat novament ingressada a l’Hospital de la Vall d’Hebron pels meus problemes reiteratius de colangitis. Per aquest motiu, perquè em pogués entretenir una mica durant aquests dies, el meu fill Jordi m’ha deixat aquest llibre. Pel títol i la portada de la coberta ja m’he fet la idea que es tractava d’un llibre on el tema principal seria les curses dels corredors.

Córrer sense por ens mostra la part invisible d’aquests atletes que ho donen tot per poder participar en les olimpíades que se celebren arreu del món. Les dificultats i l’anhel de perfeccionament en situacions límit, i, en alguns casos, en període de guerra, donant-ho tot per aconseguir els seus objectius.

És un llibre molt cru que et fa pensar molt i que ens deixa una visió molt viva de l’esforç i la voluntat de l’ésser humà.
Basada en fets reals, Córrer sense por és una novel·la que narra amb una sensibilitat brillant la lluita d’una jove somali per obrir-se camí entre la violència, la pobresa i la falta d’oportunitats per a les dones. Una història commovedora i plena d’humanitat que ens colpeja amb la tràgica odissea que cada any realitzen milers de persones des de les ferides de l’Àfrica fins al miratge europeu.

A continuació trobareu un petit reportatge de TV3 sobre l'obra i la protagonista:


Coneixem una mica més l'autor?
Giuseppe Catozzella va néixer a Milà l’any 1976. És llicenciat en Filosofia i col·labora com a periodista en diversos mitjans. Ha publicat els relats Il cielo di vita del pesce, Fuego i dues novel·les basades en treballs d’investigació en què retrata la cara més fosca i violenta d’Itàlia: Espianti, sobre el tràfic d’òrgans humans, i Alveare sobre el domini de la màfia calabresa al nord del país. Ha guanyat diversos premis que reconeixen la seva obra com a periodista i escriptor.
Amb Córrer sense por ha estat finalista del Premi Strega 2014, el guardó literari més prestigiós del seu país, i ha guanyat l’Strega Giovani 2014, concedit a la novel·la més valorada pels joves italians. Aquesta novel·la està en procés de traducció a una desena de llengües i ja se’n prepara versió cinematogràfica.

MAC