diumenge, 31 d’agost del 2014

El bon assassí - Antoon Coolen


TítolEl bon assassí
Autor:  Antoon Coolen
Llengua original: holandès
Traductors: Marcel·la Schlomer i Ferran Canyameres
Editorial: El Club Editor
Col·lecció: El club del novel·listes
Any: 1957


Aquest estiu, he tornat a agafar un llibre d’un dels prestatges de la meva biblioteca que feia molts anys que havia llegit i recordava que m’havia agradat molt: El bon assassí, de la prestigiosa col·lecció “El club dels novel·listes” que, cap a la meitat de la dècada dels anys 50 es va  crear per promocionar sobretot escriptors catalans, sense renunciar, però a escriptors estrangers, entre ells l’holandès Antoon Coolen. Malgrat el temps transcorregut des que el vaig llegir per primera vegada, m’ha tornat a encisar perquè tot i tractar-se d’una trama molt crua, està escrita amb elegància  i senzillesa.   

El bon assassí, descriu l’ambient camperol del Brabant del Nord, sobretot la vida dels pagesos i proletaris del Peel. En aquest llibre es remouen els motius ocults del bé i del mal en les naturaleses primitives, amb el reflex de la bondat humana en personatges com l’Ermità. Aquesta bondat humana és el que constitueix el motiu principal en què es basa l’obra de l’autor.

Aquesta novel·la és escrita amb la senzillesa plena de gràcia que caracteritza tots els llibres d’aquest autor, utilitzant amb preferència la frase curta que copsa amb encert les impressions vives, directes dels seus personatges, gent amb problemes potser petits en aparença, però en el fons no gens mancats d’una autèntica projecció universal.  

El bon assassí és la revelació d’un dels millors novel·listes amb què compta la literatura holandesa.


Coneixem una mica més l'autor? Antoon Coolen va néixer a Wylre, província de Limburg, al sud d’Holanda, l’any 1897. Uns anys més tard la seva família es trasladà al Brabant septentrional, i l’any 1903 passà a Deurne, poble del  Peel on l’escriptor va rebre la seva primera ensenyança. Completà els estudis al Gimnasi Norbertí de Heeswijk.
Alternà els seus estudis treballant com a voluntari en una impremta de Helmond, i molt jove encara, es dedicà al periodisme. L’any 1933, en tornar a viure a Deurne, ingressà a la redacció de la publicació d’avantguarda De gemeenschapp, fins que van prohibir-la els alemanys en ocupar el país el 1940. 
Té una producció important de títols, molts dels quals han estat traduïts al txec, a l’alemany, al danès, al noruec, al suec, al finès, a l'hongarès, a l’anglès, al francès i al portuguès.
 Antoon Coolen  va guanyar gran fama amb llibres com El bon assassí, La torba de Peel. Molts dels seus temes s’han extret de la realitat. Va  morir el 1961 en un accident de tren. 


MAC

diumenge, 17 d’agost del 2014

Los imperfeccionistas - Tom Rachman

Títol: Los imperfeccionistas
Autor: Tom Rachman
Llengua original: anglès
Traductor: Juan Quesada Navidad
Editorial: Ediciones Plata
Any: 2010


"De todos modos, no le tengo miedo a la muerte. Ni el más mínimo. Uno no puede temer lo que no puede vivir. La única muerte que vivimos es la de los demás. Es lo peor que se puede vivir. Y ya es lo bastante malo, ciertamente. [...] Lo que quiero decir, es que la muerte se suele malinterpretar. La pérdida de la propia vida no es la peor pérdida posible. Tal vez lo sea para los demás, pero no para uno mismo. Desde la perspectiva de la propia persona, lo que pasa es que las experiencias simplemente se detienen. No hay pérdida alguna, ¿sabe?"


Per què aquest llibre? Los imperfeccionistas ha estat, sense cap mena de dubte, la sorpresa d'aquest estiu (del que portem d'estiu, si més no).
El vaig descobrir a la biblioteca, a la secció de novetats, i em va cridar l'atenció pel títol: Los imperfeccionistas. Un títol ben curiós que, donada la meva condició de perfeccionista fins l'ansietat, em va animar a girar el llibre i a llegir-ne la sinopsi de la contraportada. La contraportada ens presenta l'escenari frenètic d'una redacció d'un diari amb seu a Roma però escrit en anglès que va fundar un milionari americà cinquanta anys enrere.

I què tal? La lectura és amena i planera, estructurada en capítols que són titulars de diari de les diverses seccions que componen un diari qualsevol. Darrere d'aquests titulars s'hi amaguen les històries crues i amargues dels qui les redacten, les corregeixen o porten la batuta perquè el diari no tanqui l'edició amb retard. Cada capítol és un món a part, l'univers personal d'un personatge que intenta mantenir les aparences i que mai no és com es mostra a la redacció del diari.
Totes les històries són diferents, però totes et deixen amb un mal sabor a la boca. Una de les més dures és la d'Arthur Copal, el redactor de necrològiques que l'envien de viatge a entrevistar una dona que es troba als seus últims dies i en plena entrevista rep una de les pitjors notícies que et poden comunicar. És una història colpidora i molt trista que no deixa indiferent.
Les altres històries passen per infidelitats, enganys, desesperació, humiliacions... 

Entre aquests capítols que componen el gruix de la novel·la hi ha també breus episodis que narren la història del diari des de la seva fundació i creació. 
No m'agradaria aixafar la novel·la a cap lector interessat, així que no revelaré massa coses més. Només vull dir que entre tanta amargor, també hi trobem una història d'amor que, malauradament, també és amarga.

Quin sentit té el títol? El títol és un dels elements més irònics d'aquesta novel·la de Tom Rachman. Tots els personatges lluiten per la perfecció: la perfecció en els continguts del diari, la perfecció en la llengua emprada, la perfecció en una carrera d'èxit. Malgrat tot, cap d'ells ho aconsegueix en el terreny personal. Tots s'esforcen per mantenir una façana de cara als companys de feina i fins i tot als familiars, però en el fons, tots són (i som) imperfectes i naveguen en unes vides mediocres i plenes de tristesa i amargor.


En recomano la lectura a tots aquells que tinguin ganes de llegir sobre l'absurditat de buscar la perfecció en tot, a aquells que tinguin ganes d'esbossar un somriure amarg al llarg de 350 pàgines i a aquells que encara no han trobat, aquest estiu, una lectura que els enganxés i els sorprengués.



Coneixem una mica més l'autor? Tom Rachman va néixer a Londres el 1974, però es va criar a Vancouver. Va estudiar cinema i periodisme i ha treballat de periodista en diverses publicacions. Ha viscut en molts llocs fent de corresponsal de diversos diaris i Los imperfeccionistas és la seva primera novel·la. Aquest any s'ha publicat la seva segona novel·la que encara no ha estat traduïda.

Com ja hem dit, ha passat molts anys veient els budells de molts diaris i per això considero que la seva definició de diari (que apareix al llibre) és d'allò més encertada. 

"El periódico, ese informe diario de la estupidez y la brillantez de la especie"

I és que és així, els diaris recullen què ha passat al món i deixant de banda les catàstrofes naturals que no ocupen mai tota la publicació, la resta de notícies sobre guerres, tractats, política, economia o societat són fruit de l'ésser humà i de la seva estupidesa o brillantor.



"Lo que de verdad me atemoriza es el tiempo. Ése es el verdadero demonio: nos atiza con el látigo cuando nos gustaría no hacer nada. Y así, el presente pasa junto a nosotros a toda velocidad, imposible de aprehender, y todo se vuelve de reprente pasado;un pasado que no se queda quieto, que se introduce en todas estas historias que carecen de autenticidad."

Txell.Cat

dimarts, 12 d’agost del 2014

Aferrada a la vida - Giovanna Valls Galfetti

Títol: Aferrada a la vida
Autor: Giovanna Valls Galfetti
Editorial: RBA La Magrana
Any: 2014


Em varen proposar d’esnifar un ratlla , com una branca  que s’estirava. Era heroïna i  jo no sabia res de res... Així vaig començar la destrucció de la meva vida.


Aquesta és la història d’un renaixement. La batalla personal i íntima de Giovanna Valls contra l’addicció més terrible, mostrada a través de les cartes que escrivia i rebia i del seu diari durant el llarg període de recuperació que va  començar el 2004. Resultat d’una mirada dura i gens autocomplaent, Aferrada a la vida és un relat punyent, sense concessions, escrit a batzegades, amb un ritme a voltes ràpid, a voltes serè i poètic, com la vida que s’escapa, com la vida que reneix. I en cadascuna de les seves pàgines, en cadascuna de les seves pauses, en cadascuna de les seves acceleracions, podem sentir l’alè profund i veure la mirada  sempre neta i clara d’una dona  que, coneixedora dels abismes més foscos, lluita contra els seus propis dimonis, els venç i reneix per fitar la vida amb un somriure que ens convida a compartir  amb ella els fruits saborosos de la seva victòria.

Un llibre singular i emotiu, escrit des de dins i amb la força de la immediatesa, i que ens porta des de l’abisme més fosc fins a la superació definitiva. Un llibre inspirador i ple d’esperança.

Impacta veure com la droga pot acabar amb la persona, com aquesta ja no és mestressa de si mateixa, com pateix i fa patir el seu entorn, les persones que l’estimen. La Giovanna va tenir la sort de tenir uns pares que  sempre li van demostrar amor, disposats al diàleg, fent-li costat en tot moment. Una mare que va ser el seu puntal en les hores baixes i en la recuperació. Un equip de gent que van creure en ella i li van donar suport. Crec que és digna d’admiració per la seva valentia, per les seves ganes de viure i per la seva sinceritat en explicar tots els seus  sentiments i sensacions. Aquests  sentiments que afloren  en cadascuna de les cartes que ella escriu. 


Coneixem una mica més l'autora?
Neix a Paris el 1963, filla del pintor Xavier Valls i Subirà i de Lluïsa Galfetti, italiana. Amb  estudis superiors  en turisme i  idiomes, treballa molts anys com a assistent de turisme a Europ Assistent. El 1985 marxa de París  per instal·lar-se a viure a Barcelona. Després d’un llarg parèntesi entre l’exuberància de la selva amazònica i dels suaus turons del Maresme, torna per instal·lar-se definitivament a la casa familiar del barri d’Horta el 2007.

MAC