Títol: L'illa dels tresors
Autors: Maria Barbal, Sebastià Bennasar, Xavier Bosch, David Cirici, Najat El Hachmi, Martí Gironell, Pau Joan Hernàndez, Francesc Miralles, Núria Pradas, Llucia Ramis, Albert Sánchez Piñol, Care Santos, Màrius Serra, Sílvia Soler, Coia Valls
Editat per: Diputació de Barcelona (Edició no venal)
Any: 2019
L'illa dels tresors és un recull de contes inèdits escrits per commemorar el centenari de la xarxa de biblioteques de Catalunya. Tots els contes, que són d'aproximadament 10 pàgines, comparteixen un element comú: les biblioteques. A banda de les biblioteques, que són el punt d'unió d'aquestes històries tan dispars, en molts contes hi trobem escriptors i filòlegs, un fet que m'ha fet reflexionar sobre la connexió directa que tendim a fer entre les biblioteques i aquestes dues professions, com si un enginyer en telecomunicacions o una perruquera no pogués protagonitzar una història en una biblioteca.
Reflexions a banda, el vaig agafar perquè tenia ganes de llegir algun escriptor en català i quan em vaig posar davant del prestatge d'autors catalans, aquest va ser el primer llibre amb què em vaig topar i que encara no havia llegit. No acostumo a llegir contes perquè sovint em queda la sensació que em falta alguna cosa, però aquesta vegada em venia de gust 😊.
Les valoracions a Goodreads no eren massa encoratjadores, però l'he gaudit més del que em pensava i, contra tot pronòstic, els contes que més m'han agradat no han estat els que estaven més ben valorats. Alguns m'han fet reflexionar, d'altres m'han despertat tendresa i uns altres repulsió i indignació. En global, en valoro molt positivament la iniciativa i l'originalitat de la majoria, així com la diversitat: hi ha contes futuristes, de fantasia, realistes, històries d'amor...
'Clarianes' de Maria Barbal ✩✩
'Clarianes' és el primer conte del recull i ens presenta la vida de la Rita a través de les biblioteques de la seva vida: la del poble quan era petita, la de la universitat i la de la ciutat on viu d'adulta. Aquí hi veiem l'evolució de les biblioteques que també hem viscut nosaltres: des de la foto de carnet que havies de portar per fer-te el carnet fins al catàleg Aladí.
És un conte que m'ha despertat tendresa i m'ha ressonat per la meva pròpia experiència, tot i que alguns elements m'han semblat massa buscats i algunes imatges descrites no les he sabut visualitzar.
'Rates de biblioteca' de Sebastià Bennasar ✩✩✩
No havia llegit res de Bennasar i he de dir que m'ha agradat molt l'estil narratiu del seu conte i m'han entrat ganes de llegir-lo. De fet, aquest és un dels contes que més m'ha agradat.
'Rates de biblioteca' ens explica una història d'amor en una biblioteca, però també l'amor pels llibres. La història salta de personatge a personatge, però està molt ben teixida i lligada. Un dels personatges, en Petros Dexter, m'ha semblat un personatge força histriònic, però molt atraient.
'Testament' de Xavier Bosch ✩
Amb l'obra de Xavier Bosch he tingut una experiència molt bona (
Nosaltres dos) i una altra de més descafeïnada (
Paraules que tu entendràs). De 'Testament' en destaco l'originalitat a l'hora d'incloure les biblioteques, però per la resta no m'ha acabat de convèncer.
Hagués estat rodó si el relat hagués complert el que es diu a l'última frase del conte.
'Tres negres' de David Cirici ✩
'Tres negres' és el conte que més bones valoracions tenia de tot el recull, però per mi no és dels millors. La història o, més aviat, el protagonista, m'ha despertat repulsió i no he acabat de connectar amb el relat. Tot i això, aborda temes molt actuals com la immigració i els prejudicis racistes.
El final és interessant, però tinc la sensació que el conte és massa llarg per a aquest final, és a dir, que faria el mateix efecte sense donar-hi tantes voltes.
'Dos amants com nosaltres' de Najat El Hachmi ✩
Amb aquesta referència a Vicent Andrés Estellés, Najat El Hachmi ens explica una història d'amor o, més ben dit, de passió, de dos joves adolescents de comunitats diferents (una mica a l'estil Romeu i Julieta) que recorren a la biblioteca per trobar-se d'amagat.
'Dos amants com nosaltres' té un punt divertit.
'El tresor de Mingana' de Martí Gironell ✩
No he llegit res de Gironell, però crec que 'El tresor de Mingana' s'adiu a la temàtica que acostuma a abordar a les seves novel·les. Situada en diferents èpoques històries, aquest conte parla de les biblioteques com llocs on amagar coses i dels descobriments que s'hi poden fer.
Potser li van faltar pàgines, però la sensació que vaig tenir en acabar la lectura és que si fos una novel·la s'hagués pogut desenvolupar molt més la història i que hi havia massa informació i detalls encabits en poques línies i poc espai per desenvolupar tota la trama.
'L'ombra del coronel Durana' de Pau Joan Hernàndez ✩
'L'ombra del coronel Durana' és un conte curiós. M'ha semblat interessant i tenia ganes de saber què passaria, però he de dir que el final m'ha desinflat una mica. Els dos personatges són interessants i desperten curiositat: tant la bibliotecària com l'usuari que visita la biblioteca. L'usuari també em despertava una certa desconfiança.
Entremig de la història s'hi introdueixen retalls de diaris del passat que generen certes expectatives, massa pel que acaba sent...
'El conte de la biblioteca' de Francesc Miralles ✩✩
Tenia una idea preconcebuda del que em podria trobar en un conte de Francesc Miralles i potser no anava tant desencaminada. Amb una certa moralitat, aquest conte explora la metatextualitat, fet que el situa entre un dels més interessants del recull.
Té un final molt original i trobo que encaixa perfectament amb la idea d'aquest recull.
'El llibre fosc' de Núria Pradas ✩✩✩
Aquest és un altre dels relats que m'han despertat més curiositat. La història gira al voltant d'un llibre misteriós que es guarda en biblioteques. Situat en tres èpoques històriques diferents, 'El llibre fosc' narra els encontres de tres dones amb aquest llibre.
De la manera com està escrit, Pradas aconsegueix atrapar al lector i generar intriga per descobrir què s'amaga a l'interior de la coberta fosca d'aquest llibre, així que pel meu gust és un conte molt reeixit.
'Qui és qui' de Llucia Ramis ✩✩
'Qui és qui' m'ha agradat perquè està escrit amb el parlar de Ses Illes i m'agrada molt quan llegeixo un llibre i mentalment sento altres parlars. És un conte que m'ha despertat una certa tristesa, fet que valoro positivament perquè crec que és bonic que en un recull de contes de la biblioteca també hi hagi aquest contrapunt i no tot siguin flors i violes.
Ramis parteix del clàssic joc de taula "qui és qui" per situar-nos en una escena que m'ha resultat molt familiar i m'ha transportat a la biblioteca del meu poble: dos amics que esperen que acabi una xerrada per vendre exemplars dels autors que fan de ponents.
Tanmateix, no m'ha acabat d'agradar que a partir de la meitat el conte acabés divagant en preguntes massa filosòfiques.
'L'home que va cremar l'última biblioteca' d'Albert Sánchez Piñol ✩✩✩
Aquest és, per mi, el millor conte del recull. Un relat futurista en què un Avi i el seu Net, que són del segle XXV parlen del passat (del segle XXI). La del segle XXV és una societat sense guerres i totalment tecnològica.
Aquest conte és una crítica àcida a les condicions laborals dels escriptors, entre d'altres. Fa reflexionar de valent i fa canviar el prisma a través del qual ens mirem les biblioteques.
De Sánchez Piñol n'he llegit
La pell freda i també em va generar sensacions contradictòries, però, en qualsevol cas, també em va fer reflexionar.
'L'incendi del somni de Bukowksi' de Care Santos ✩
'L'incendi del somni de Bukowksi' parla del poder de salvació de les biblioteques i de la lectura a través d'un personatge situat a Califòrnia que hi troba refugi. Tot i que el missatge és ben cert i bonic, aquest relat no m'ha atret gens.
'Biblioteca oral' de Màrius Serra ✩
He de dir que aquest conte m'ha desconcertat una mica perquè no té una relació tan evident amb les biblioteques. El protagonista de la història explica una situació desagradable en què es troba a Moçambic i ens explica com ha arribat allà.
Tot i que la història està escrita amb gran versemblança, no acabo de trobar-ne l'encaix en aquesta antologia.
En aquest blog també trobareu la ressenya de
Plans de futur que en va fer la meva àvia.
'Sota els mateixos cels' de Sílvia Soler ✩✩✩
Soler explica una història ben senzilla, però molt tendra. L'Aleix és un jove que té la sensació que no encaixa en la seva família perquè és l'únic lletraferit i sovint ha d'aguantar comentaris dels seus familiars sobre la seva passió per la lectura. Fugint de tot això troba refugi a la biblioteca del poble, on topa amb un tresor ben especial.
'Blanc' de Coia Valls ✩✩
De 'Blanc' em quedo amb el final, ja que el principi no acabava d'atreure'm. Una protagonista trasbalsada per alguna cosa que el lector pot intuir es perd i encara no sé ben bé perquè, acaba entrant en un edifici que d'entrada no identifica. Allà coneix un senyor gran, l'Ernest, i la seva gossa Viola, que canviaran el curs de la seva vida.
Un final bonic i amb un missatge d'amor a les biblioteques ideal per tancar aquesta antologia.
Txell.Cat
