el sol i les seves flors - rupi kaur

Títol: el sol i les seves flors
Autora: rupi kaur

Traductora: Bel Olid

Llengua original: anglès

Editat per: Empúries

Any: 2017 (Traducció al català publicada el 2018)

M'agrada llegir poesia, i m'agrada llegir-la lentament, anant endavant i enrere, rellegint i assaborint cada vers. No sempre em ve de gust, així que a vegades tinc un recull de poemes a la tauleta de nit que m'acompanya durant diverses setmanes i mesos, i que obro de tant en tant per agafar aire (normalment entre lectures). Aquest poemari de rupi kaur m'ha acompanyat i vetllat el son durant la primera meitat del 2021. 

En el marc del repte de lectures de les Biblioteques de Mataró que comentava a la publicació anterior, el segon repte, titulat "vers a vers" ens convida a llegir poesia. Aquesta és, doncs, la meva proposta per al repte 2 de la #matarodellibres.

el sol i les seves flors és, en realitat, el segon llibre de poemes de rupi kaur, tot i que és el primer que llegeixo complet. El primer es titula milk and honey i es va publicar el 2014. Recentment ha publicat un altre recull titulat home body (s'ha traduït al català com tot el que em cal ja ho duc dins).

Quedi dit d'entrada, com que no soc cap experta en poesia, no entraré en els aspectes formals de l'obra de kaur. L'únic que vull apuntar són un parell de curiositats que vaig descobrir a la seva pàgina web. 

Hi ha dos trets característics de l'obra de kaur: l'ús de minúscules i la reducció dels signes de puntuació al punt. kaur (en minúscules) reivindica l'ús de únicament minúscules a la seva obra perquè en la seva llengua materna no existeixen les majúscules. Les minúscules aporten simplicitat i simetria a l'obra, però també donen una imatge d'igualtat. kaur apunta que aquesta igualtat que es troba visualment en la seva poesia és la que voldria que hi hagués al món. 

D'altra banda, kaur només utilitza un signe de puntuació: el punt. El motiu és el mateix; el punt (encara que representat gràficament amb un altre símbol) és l'únic signe que existeix en l'escriptura gurmukhi.

rupi kaur escriu una poesia reivindicativa en el missatge i en la forma. L'ús deliberat de minúscules i la reducció a mínims de la puntuació és una reivindicació dels seus orígens en la llengua que l'ha acollit: l'anglès.

el sol i les seves flors es divideix en cinc capítols que corresponen a un cicle de regeneració: marcir-se, caure, arrelar, alçar-se i florir. La tònica és la mateixa al llarg de tots els poemes: amor, desamor, autoconeixement, superació i emigració. Tanmateix, la força dels poemes va de menys a més: primer ve la davallada (amb 'marcir-se' i 'caure') i després comença la remuntada emocional (amb 'arrelar', 'alçar-se' i 'florir').

Una de les coses que m'agraden de la poesia de kaur és que és senzilla i directa. És fàcil d'entendre i entra directa al cor i a l'estómac. Remou i et fa sentir i emocionar.

kaur acompanya alguns poemes amb il·lustracions pròpies que reforcen el missatge escrit. 

Finalment, vull acabar aquesta ressenya parlant de la brillant traducció de Bel Olid. Crec que la poesia és un dels gèneres més difícils de traduir perquè sovint les paraules estan especialment buscades i triades pel poeta. Segueixo kaur a Instagram i he tingut l'ocasió de llegir alguns dels seus poemes originals. És per això que puc afirmar que Olid ha aconseguit traslladar el missatge, la força i el ritme de kaur al català de manera excel·lent.

En aquesta ocasió, en comptes de cites, us deixo un o dos poemes de cada capítol:

el sol i les seves flors - rupi kaur de Txell Català Dordal

Coneixem una mica més l'autora?

rupi kaur (1992) és una poeta, il·lustradora i fotògrafa canadenca. Després d'acabar la carrera de Retòrica, va publicar el seu primer poemari milk and honey (2014). Aquest poemari va ser un èxit a nivell internacional i s'ha traduït a més de trenta llengües. el sol i les seves flors és el segon poemari, que es va publicar el 2017.

En la seva obra, kaur aborda experiències doloroses com l'abús i la violència, així com l'amor, el desamor, les arrels i la feminitat.

Txell.Cat

Habitacions tancades - Care Santos

Títol: Habitacions tancades

Autora: Care Santos

Traductor: Care Santos i Isabel Olid

Editorial: Edicions 62

Any: 2012

Vaig veure aquest llibre a la llibreria del meu barri i com que s’acostava l’època de les vacances em vaig decantar per aquest títol, ja que els llibres de misteri o intrigues sempre em relaxen, sobretot en l’època estiuenca. Aquest llibre m’ha causat una grata sorpresa per la manera com l’autora descriu una època ja passada que no tornarà mai més, i com ens presenta els seus personatges.

Aquesta és l’herència que el temps confiarà a Violeta, última integrant de la saga; el passat vist des del present sempre és un trencaclosques amb peces perdudes.

"- Tothom sap que Barcelona, al Rei, li agrada molt més que Madrid.

-I no deu ser que els barcelonins som més del seu gust modern que no pas aquells nobles castellans que semblen tots acabats de treure d’un quadre de Velázquez ? Va preguntar un altre banquer insigne."

A la convulsa i fascinant Barcelona del Modernisme, la matriarca d’una de les nissagues més prestigioses de la ciutat es disposa a organitzar el trasllat a la seva nova llar, un palauet proper al naixent passeig de Gràcia. Les parets d’aquesta casa seran les guardianes silencioses d’unes vides plenes d’ambició, secrets inconfessables i passions ocultes.

Apassionant i additiva, Habitacions tancades, és una història d’intriga, amor i tragèdia amb el rerefons d’un món que va marxar per no tornar mai més.

L’autora fa el recorregut històric i social que ens convida a reflexionar sobre la feble memòria que trametem a les generacions que ens segueixen.

La novel·la mostra la manera de ser meticulosa i exhaustiva d’una societat de finals del segle XIX i principis del XX, on queda ben palesa la diferència entre la classe benestant, burgesa i emprenedora i la classe treballadora, sotmesa als designis dels senyors, fins a la rebel·lió dels treballadors a través dels gremi, on res serà igual.

El que he trobat d’interessant i enginyós és el sistema que utilitza l’escriptora al llarg de la trama, utilitzant una part narrativa, intercalada amb cartes i correus electrònics, entre el personatge principal femení, Violeta, i la seva mare, que li permet trobar la pau i descobrir què amaguen les habitacions tancades. Trenca també aquesta narració, la publicació d’articles en els diaris d’uns fets concrets, i l’inventari de les obres del pintor Amadeu Lax, principal personatge masculí de l’obra.

L’Amadeu Lax, el personatge masculí, és un pintor que desferma sentiments contradictoris. No acabo de definir realment la seva personalitat. Les dones acaben sent totes víctimes de la seva manera de ser. La seva obra pictòrica és realment impressionant i l’autora fa una descripció magistral de les seves obres, fins al punt de crear en el lector el dubte de si realment aquest personatge ha existit.

De l’escriptora jo destacaria la seva imaginació, consolidada amb una recerca documental impressionant i té l’enginy de barrejar personatges reals amb personatges ficticis. La lectura és àgil i es llegeix molt bé, amb ganes d’acabar el llibre per saber que va succeir en aquella casa. 

Hi ha una minisèrie de TV3 d'aquesta novel·la.

Coneixem una mica més l'autora? 

Care Santos (Mataró 1970). Va estudiar Dret però de ben jove va centrar-se en l’escriptura. Va treballar al desaparegut Diari de Barcelona i també a la revista Presència del Punt Diari. Ha col·laborat a Catalunya Ràdio, COMRàdio i BTV. Ha obtingut els premis Gran Angular, Ramon Muntaner i Protagonista Jove amb les seves novel·les adreçades a lectors joves, un terreny en el que és una de les autores més llegides del país. Ha estat antòloga d’Un deu. Antologia del nou conte català. A planeta va publicar la novel·la Habitaciones cerradas que ha estat traduïda a tretze idiomes incloent l’alemany, el francès, el suec, l’italià i l’holandès. I amb Estrella Polar, Fosca,. Aquesta nit no hi ha lluna plena.

Altres llibres d’ella són: L’aire que respires, Mitja tarda, Tantes coses a dir-nos.

MAC