El invencible verano de Liliana - Cristina Rivera Garza

Títol: El invencible verano de Liliana
Autora: Cristina Rivera Garza
Llengua original: castellà
Editorial: Random House
Any: 2021
 

"El feminicidio no se tipificó en México sino hasta el 14 de junio de 2012, cuando el Código Penal Federal lo incorporó como un delito. [...] A gran parte de los feminicidios que se cometieron antes de esa fecha se les llamó crímenes de pasión. Se le llamó andaba en malos pasos. Se le llamó ¿para qué se viste así? Se le llamo luna mujer siempre tiene que darse su lugar. Se le llamó algo debió haber hecho para acabar de esta forma. Se le llamó sus padres la descuidaron. Se le llamó la chica que tomó una mala decisión. Se le llamó, incluso, se lo merecía."

 
El invencible verano de Liliana no és una novel·la ni tampoc un assaig; és un llibre de no ficció en què l'autora, Cristina Rivera Garza, reconstrueix la vida, i concretament els anys de joventut, de la seva germana Liliana, que va ser assassinada als 20 anys a mans de la seva exparella.
 
L'autora se serveix dels diaris personals de la seva germana, així com també de les cartes que va enviar i rebre, esborranys, notes en els marges dels apunts d’Arquitectura, i del testimoni dels seus amics i companys, per reconstruir la història de Liliana. Més de 30 anys després de la tragèdia, Cristina Rivera Garza es va veure en cor d'obrir les caixes que contenien tots aquests records de la seva germana. D'una banda, volia retre un homenatge a la germana assassinada, però per l'altra buscava una reconciliació amb ella mateixa per allò que no va saber veure i no va poder evitar.
 
La Liliana se'ns presenta carinyosa i reservada, sensible i intel·ligent, ambiciosa i vital. Els testimonis dels companys d'institut i de carrera la descriuen amb un món interior molt complex, magnètica, bromista i divertida. Tenia grans plans i somnis, com qualsevol jove de 20 anys.
 

"La libertad, me lo recordaba a cada momento, era lo más importante en la vida."

 
El invencible verano de Liliana és un llibre dur perquè ens parla d'un feminicidi, però no cau en el sentimentalisme ni en la morbositat, sinó tot el contrari. Reconstrueix per reconciliar-se, per acomiadar-se, per homenatjar-la. La mateixa autora escriu que “este libro es para celebrar su paso por la tierra y para decirle que, claro que sí, lo vamos a tirar. Al patriarcado lo vamos a tirar.”

"Mujeres siempre a punto de morir. Mujeres muriendo y, sin embargo, vivas. Con pañuelos atados a la cara y tatuajes sobre antebrazos y hombros, las mujeres reclamaron el derecho a seguir vivas sobre este suelo tan manchado de sangre, tan desgajado por el espasmo de los terremotos y la violencia. [...] Somos ellas en el pasado, y somos ellas en el futuro, y somos otras a la vez. Somos otras y somos las mismas de siempre. Mujeres en busca de justicia. Mujeres exhaustas, y juntas. Hartas ya, pero con la paciencia que sólo marcan los siglos. Ya para siempre enrabiadas."

 
Liliana va conèixer Ángel González Ramos quan encara anava a l'institut i des d'aleshores i fins als 20 anys es van anar veient de manera intermitent en una relació tòxica i possessiva. El 16 de juliol de 1990 Ángel va matar a Liliana, poques setmanes després que ella hagués decidit trencar amb la relació per sempre ja que, tal com ella mateixa citava, “en lo más profundo del invierno aprendí al fin que había en mí un invencible verano” [Camus].
 
A mesura que avança la lectura i tal com està estructurat el trencaclosques, i vist des de fora, el lector pot detectar senyals d'alarma, comportaments i actituds perillosos que ens podrien posar en alerta. Malauradament, l'any 1990 a Mèxic, quan el feminicidi no estava tipificat com a delicte, ni Liliana ni els seus amics i familiars coneixien tots aquests senyals. El invencible verano de Liliana és, doncs, també una crònica de tot allò que ara, amb perspectiva, es podria haver detectat. No és una crítica ni busca l'autoinculpació, sinó que és o pot ser un llibre per fer obrir els ulls a altres dones.

"Si un oso te ataca, ¿lo atacas a su vez, sabiendo que puede herirte con facilidad, o te haces el muerto y cedes? [...] Las víctimas se quedan porque saben que cualquier movimiento súbito va a provocar al oso. Se quedan porque con el tiempo han podido desarrollar algunas herramientas capaces de calmar, a veces con éxito, a la pareja furiosa: ruegan, suplican, prometen, adulan, demuestran públicamente su afecto por el depredador y su alianza contra la gente que, como la policía o los licenciados o los amigos o la familia, podría salvar sus vidas. Las mujeres maltratadas se quedan porque ven que el oso se aproxima. Y quieren vivir."

Coneixem una mica més l'autora?

Foto extreta de wikipedia.cat

Cristina Rivera Garza (Mèxic, 1964) és una escriptora mexicana i professora d'escriptura creativa. Entre les seves novel·les destaquen Nadie me verá llorar i La muerte me da, totes dues guardonades amb el Premi Internacional Sor Juana. 
 

Txell.Cat 

Cuerpo de embarazada sin embrión - Paula Bonet

Títol: Cuerpo de embarazada sin embrión

Autor: Paula Bonet

Editorial: Literatura Random House

Any: 2018

Paula Bonet em sembla una dona valenta i molt forta. Feia temps que la seguia per les xarxes socials en la seva reivindicació feminista i a favor de parlar del dolor i de trencar el silenci dels estigmes de les dones, quan vaig veure el seu llibre Cuerpo de embarazada sin embrión a la Biblioteca de Mataró. No vaig dubtar en agafar-lo.

Roedores - Cuerpo de embarazada sin embrión consisteix en dues peces: Roedores - un desplegable il·lustrat que l'autora va escriure i pintar per a la seva futura filla, i Cuerpo de embarazada sin embrión - un diari amb reflexions seves d'un moment tan dur sobre la pèrdua, el dolor i els tabús. 

La lectura m'ha agradat molt. Concisa, directa i sense floritures, Paula Bonet transmet perfectament la por, la tristesa i el dolor.
Deixant de banda la bellesa de les seves il·lustracions, crec que val molt la pena fer-hi una lectura per començar a trencar tabús.


Tant de bo no ens haguéssim d'enfrontar als avortaments espontanis, però mentre encara n'hi hagi, val la pena parlar-ne i donar veu a aquelles que els han patit. Com diu l'autora "Vivimos de espaldas al dolor. Hemos de aprender a entender el dolor y a vivirlo."

Coneixem una mica més l'autora? 
Paula Bonet (1980) és Llicenciada en Belles Arts. La seva obra, carregada de poesia i bolcada en les arts escències, la música i la literatura, culmina amb la publicació de diferents llibres dels quals és autra tant del text com de la imatge. 


Txell.Cat