He llegit força curiositats del llibre i de l’autor, i una de les coses que més em va cridar l’atenció és que la portada i la contraportada són neutres, sense cap il·lustració ni sinopsi, per petició expressa de l’autor, que volia que els lectors entressin a la història sense saber-ne res.
El vigilant en el camp de
sègol narra les
aventures, per dir-ho d’alguna manera, del jove Holden Caulfield. Després d’escapar-se
de l’institut, passa dos dies a Nova York, sol, entre estranys, alcohol i
tabac. La història en si no té res més, però tot va carregat de simbolisme i,
per això, s’ha convertit en un clàssic modern.
No puc dir que m’hagi entusiasmat perquè si no hagués estat per la lectura
conjunta o perquè a la meva mare li havia agradat tant, probablement l’hagués
abandonat sense acabar-lo. No entenia Holden, em feia mala espina i m’avorria
el seu relat. Però després d’acabar-lo i deixar-lo reposar, de comentar-lo en
grup, tampoc puc dir que l’odiï. Entenc la importància i el ressò que va poder
tenir aquesta novel·la i, realment, quan entens els simbolismes, tot plegat pren
més sentit. Fins i tot s’acaba despertant una certa tendresa pel jove
protagonista.
Holden es troba en aquells anys complicats de l’adolescència, en què t’adones
que feliç vas ser mentre eres nen i que complicat és moure’s entre els adults;
quan t’adones que no vols deixar enrere la infància i t’enfades amb el món,
encara que no pots evitar fer-te gran. Holden és un Peter Pan enfadat. Holden s’entén
més amb els nens que amb els adults, perquè en valora les qualitats que els
adults han perdut: l’espontaneïtat, l’alegria i la innocència. Al mateix temps,
però, ell mateix ha perdut aquesta innocència i aquesta espontaneïtat, tot i
que lluita per mantenir-les. I això aplica a moltes altres coses, que critica i
detesta, però que no pot evitar, com la hipocresia.
I enmig de tota aquesta foscor, afortunats els qui acabem trobant un far, ja siguin els germans, un professor extraordinari, els pares o els amics, algú qui ens ajuda a superar aquesta etapa tan contradictòria.
"És igual, m'imagino tot ple de nanos petits jugant a alguna cosa en un camp de sègol enorme i d'això. Milers de nanos petits, i no hi ha ningú - ningú gran, vull dir-, només jo. I m'estic just a la vora d'un precipici altíssim. El que haig de fer és agafar tothom que estigui a punt de caure pel precipici... vull dir que si algú corre i no mira cap on va, haig de sortir d'algun lloc i agafar-lo. No faria res més en tot el dia. Seria el vigilant en el camp de sègol. Ja sé que és una bogeria, però és l'única cosa que m'agradaria ser de debò. Ja sé que és una bogeria."
I ja per acabar, El vigilant en el camp de sègol és un llibre molt controvertit pel llenguatge, per tot allò que critica i posa en dubte, però també perquè se l’ha relacionat amb alguns assassinats, entre els quals el del John Lennon. Quan van arrestar Mark David Chapman li van trobar un exemplar del llibre que havia comprar aquell mateix dia, on ell mateix havia escrit “De Holden Caulfield a Holden Caulfield. Aquesta és la meva declaració”.
- Aquí podeu llegir la ressenya que en va fer la meva mare l'any passat.
