Vull fer-te algunes preguntes - Rebecca Makkai

Títol: Vull fer-te algunes preguntes
Autora: Rebecca Makkai
Llengua original: anglès
Traducció: Marc Rubió
Editorial: Edicions del Periscopi
Any: 2023 original, 2024 en català

"Se suposava que t’havies de sentir afalagada. [...] Tothom creia que era guapo. Tenia una imatge... quan ara mires enrere, tenia una imatge juvenil que per les adolescents era més atractiva que si hagués portat una gran barba, saps què vull dir?"

Vull fer-te algunes preguntes és una novel·la espectacular, m'ha semblat brutal. 

La Bodie Kane, presentadora d'un pòdcast d'èxit sobre crims masclistes, torna més de 20 anys després a l'escola on va estudiar, Granby, per impartir un parell de cursos breus de pòdcasts i cinema. Granby és un indret molt especial, una mena d'internat on la majoria d'alumnes són de famílies de classe alta, situat al mig del bosc. Allà la Bodie va ser molt feliç, era un espai amb una aura màgica, però també en té un record fosc, després que una companya fos assassinada, la Thalia Keith. Van condemnar l’Omar, membre del personal de l'escola, però realment ho va fer ell?

Amb aquest plantejament l'autora ens fa navegar per un pseudothriller que és molt més que això. Makkai basteix una novel·la complexa per abordar un tema complex i espinós. 

M'ha agradat sorprendre'm quan he acabat de muntar el trencaclosques i n'he pogut veure la foto sencera. Makkai no busca escriure un thriller sucós per resoldre un assassinat irresolt de fa més de 20 anys, per més que ens ho camuflin en una història de pòdcasts i aficionats al true crime. Makkai vol parlar d'un problema que té moltes dimensions, vol parlar de patriarcat, de racisme i classisme, dels silencis còmplices i institucionals, de violència. I és que la violència té moltes cares, no cal disparar a ningú per exercir-la. 

Per mi, el gran encert del llibre és la manera com està plantejat. És una crítica camuflada i dosificada, amb pistes des de la primera pàgina, però sense anar directament al cor del problema per no tirar enrere ni allunyar el lector, per evitar els “no n'hi ha per tant” que puguin sobrevolar el pensament. Makkai ens atrapa amb el plantejament d'un crim que no és aigua clara i, per si no fos prou, amb una narració dirigida a un “tu”, algú que sembla que podria tenir-hi alguna cosa a veure. La força d'aquesta narració que t’interpel·la i t’implica en la història és brutal. 

Vull fer-te algunes preguntes, d'alguna manera, també és un homenatge que no cau en el morbo ni el sensacionalisme. 

M'ha semblat una lectura absolutament magistral. Tot encaixa; és una crítica, una caiguda de la figuera totalment versemblant. Vull fer-te algunes preguntes és un llibre que tot i les seves 560 pàgines, es devora i és molt àgil per la trama, el discurs i el llenguatge. Però també és un llibre que, una vegada acabat, sacseja i remou, que fa enfadar i que fa reflexionar. En conec més d'un i d'una que farien bé de llegir aquest llibràs de Makkai, i potser després jo també els faria algunes preguntes. De debò, no us el deixeu perdre. 

Altres novel·les de la mateixa autora

• Els grans optimistes

Txell.Cat 

El invencible verano de Liliana - Cristina Rivera Garza

Títol: El invencible verano de Liliana
Autora: Cristina Rivera Garza
Llengua original: castellà
Editorial: Random House
Any: 2021
 

"El feminicidio no se tipificó en México sino hasta el 14 de junio de 2012, cuando el Código Penal Federal lo incorporó como un delito. [...] A gran parte de los feminicidios que se cometieron antes de esa fecha se les llamó crímenes de pasión. Se le llamó andaba en malos pasos. Se le llamó ¿para qué se viste así? Se le llamo luna mujer siempre tiene que darse su lugar. Se le llamó algo debió haber hecho para acabar de esta forma. Se le llamó sus padres la descuidaron. Se le llamó la chica que tomó una mala decisión. Se le llamó, incluso, se lo merecía."

 
El invencible verano de Liliana no és una novel·la ni tampoc un assaig; és un llibre de no ficció en què l'autora, Cristina Rivera Garza, reconstrueix la vida, i concretament els anys de joventut, de la seva germana Liliana, que va ser assassinada als 20 anys a mans de la seva exparella.
 
L'autora se serveix dels diaris personals de la seva germana, així com també de les cartes que va enviar i rebre, esborranys, notes en els marges dels apunts d’Arquitectura, i del testimoni dels seus amics i companys, per reconstruir la història de Liliana. Més de 30 anys després de la tragèdia, Cristina Rivera Garza es va veure en cor d'obrir les caixes que contenien tots aquests records de la seva germana. D'una banda, volia retre un homenatge a la germana assassinada, però per l'altra buscava una reconciliació amb ella mateixa per allò que no va saber veure i no va poder evitar.
 
La Liliana se'ns presenta carinyosa i reservada, sensible i intel·ligent, ambiciosa i vital. Els testimonis dels companys d'institut i de carrera la descriuen amb un món interior molt complex, magnètica, bromista i divertida. Tenia grans plans i somnis, com qualsevol jove de 20 anys.
 

"La libertad, me lo recordaba a cada momento, era lo más importante en la vida."

 
El invencible verano de Liliana és un llibre dur perquè ens parla d'un feminicidi, però no cau en el sentimentalisme ni en la morbositat, sinó tot el contrari. Reconstrueix per reconciliar-se, per acomiadar-se, per homenatjar-la. La mateixa autora escriu que “este libro es para celebrar su paso por la tierra y para decirle que, claro que sí, lo vamos a tirar. Al patriarcado lo vamos a tirar.”

"Mujeres siempre a punto de morir. Mujeres muriendo y, sin embargo, vivas. Con pañuelos atados a la cara y tatuajes sobre antebrazos y hombros, las mujeres reclamaron el derecho a seguir vivas sobre este suelo tan manchado de sangre, tan desgajado por el espasmo de los terremotos y la violencia. [...] Somos ellas en el pasado, y somos ellas en el futuro, y somos otras a la vez. Somos otras y somos las mismas de siempre. Mujeres en busca de justicia. Mujeres exhaustas, y juntas. Hartas ya, pero con la paciencia que sólo marcan los siglos. Ya para siempre enrabiadas."

 
Liliana va conèixer Ángel González Ramos quan encara anava a l'institut i des d'aleshores i fins als 20 anys es van anar veient de manera intermitent en una relació tòxica i possessiva. El 16 de juliol de 1990 Ángel va matar a Liliana, poques setmanes després que ella hagués decidit trencar amb la relació per sempre ja que, tal com ella mateixa citava, “en lo más profundo del invierno aprendí al fin que había en mí un invencible verano” [Camus].
 
A mesura que avança la lectura i tal com està estructurat el trencaclosques, i vist des de fora, el lector pot detectar senyals d'alarma, comportaments i actituds perillosos que ens podrien posar en alerta. Malauradament, l'any 1990 a Mèxic, quan el feminicidi no estava tipificat com a delicte, ni Liliana ni els seus amics i familiars coneixien tots aquests senyals. El invencible verano de Liliana és, doncs, també una crònica de tot allò que ara, amb perspectiva, es podria haver detectat. No és una crítica ni busca l'autoinculpació, sinó que és o pot ser un llibre per fer obrir els ulls a altres dones.

"Si un oso te ataca, ¿lo atacas a su vez, sabiendo que puede herirte con facilidad, o te haces el muerto y cedes? [...] Las víctimas se quedan porque saben que cualquier movimiento súbito va a provocar al oso. Se quedan porque con el tiempo han podido desarrollar algunas herramientas capaces de calmar, a veces con éxito, a la pareja furiosa: ruegan, suplican, prometen, adulan, demuestran públicamente su afecto por el depredador y su alianza contra la gente que, como la policía o los licenciados o los amigos o la familia, podría salvar sus vidas. Las mujeres maltratadas se quedan porque ven que el oso se aproxima. Y quieren vivir."

Coneixem una mica més l'autora?

Foto extreta de wikipedia.cat

Cristina Rivera Garza (Mèxic, 1964) és una escriptora mexicana i professora d'escriptura creativa. Entre les seves novel·les destaquen Nadie me verá llorar i La muerte me da, totes dues guardonades amb el Premi Internacional Sor Juana. 
 

Txell.Cat 

In Cold Blood - Truman Capote

Títol: In Cold Blood (A sang freda)

Autor: Truman Capote

Llengua original: anglès

Any: 1966

Editorial: Penguins Books

"At the time not a soul in sleeping Holcomb heard them -four shotgun blasts that, all told, ended six human lives. But afterwards the townspeople, theretofore sufficiently unfearful of each other to seldom trouble to lock their doors, found fantasy re-creating them over and again -those sombre explosions that stimulated fires of mistrust in the glare of which many old neighbours viewed each other strangely, and as strangers."

La Maria de @gatos_y_letras i les seves propostes de lectures conjuntes sempre em descobreixen grans llibres. La proposta pel mes de novembre ha estat In Cold Blood de Truman Capote.

In Cold Blood és una novel·la de no ficció (o una “novel·la no novel·la”, com deia Capote) dins del gènere de true crime. El 15 de novembre de 1959 dos joves van entrar de nit en una casa al poble de Holcomb (Kansas) i van assassinar quatre membres de la família Clutter que hi vivien. Aquells fets van trasbalsar profundament la població de Holcomb, ja que els Clutter eren una família prou benestant, sense enemics, amables i involucrats en la vida del poble. Ningú no s’ho esperava i ningú no es podia explicar què havia passat i per què els havien assassinat d’aquella manera tan terrible.

"That family represented everything people hereabouts really value and respect, and that such a thing could happen to them – well, it’s like being told there is no God. It makes life seem pointless."

Capote es va assabentar de la notícia a través dels diaris, i va quedar tan fascinat per aquell assassinat inexplicable, que va decidir anar fins a Holcomb per cobrir els fets, investigar-ne tots els detalls i escriure’n un llibre. La seva tasca de documentació va durar anys i, finalment, es va retirar a Palamós a escriure aquesta novel·la. Capote tenia clar que no volia fer un assaig o una crònica periodística, sinó que volia escriure’n una novel·la.

In Cold Blood s’estructura en quatre grans capítols narrats a través de diferents testimonis amb qui Capote es va entrevistar. De fet, una de les coses que més m’ha agradat d’aquest llibre és com va canviant el narrador, el testimoni que t’explica la història, cadascú amb la seva manera de parlar. Està fet de tal manera que el relat flueix i el trencaclosques va encaixant.

En aquest sentit, Capote aconsegueix construir tots els personatges en dues línies. Ara bé, excel·leix a l’hora de bastir uns personatges d’una complexitat emocional com són Dick i Perry, els dos assassins. L’autor no sentencia com són, sinó que deixa el judici a mans del lector a través dels actes i de les pròpies paraules dels criminals.

In Cold Blood és no-ficció i hi ha molts anys d’investigació darrere, tot i que també és una novel·la. Probablement els fets són talment com es relaten, però fins a quin punt els personatges eren com són al llibre? Quin percentatge de creació artística hi va voler afegir Capote? Fins a quin punt la relació que va establir amb Dick i Perry (sobretot amb el segon) durant les entrevistes, va enterbolir la narració?

In Cold Blood m’ha sorprès per com està escrit; és un thriller que funciona. I, ostres, funciona tan bé que a vegades oblides que tot allò va passar. I quan hi penses, t’estremeix i et fa córrer a revisar si has tancat la porta amb clau.

Ara, a banda de la novel·la en si, el que és fascinant és tota la història que envolta la investigació i el procés d’escriptura de Capote. Si l’heu llegit, us recomano que feu un cop d’ull a aquest vídeo d’Ana Mendoza on es parla precisament d’això. Si no l’heu llegit, en principi també el podríeu veure, però jo us animo a fer-ho després 😉

"Envy was constantly with him; the Enemy was anyone who was someone he wanted to be or had anything he wanted to have."

Finalment, amb aquest llibre he superat el repte número 12 del repte de lectura que proposen les Biblioteques de Mataró (#matarodellibres). En aquesta ocasió, amb el títol “Una adaptació” ens conviden a llegir un llibre que s’hagi traslladat al cinema o en una sèrie.

Coneixem una mica més l'autor?

Truman Capote (Nova Orleans, 1924 - Los Angeles, 1984) va ser un periodista i escriptor estatunidenc, conegut especialment per les novel·les A sang freda (1966) i Esmorzar al Tiffany's (1958).

Va deixar l'escola als 15 anys i va començar a treballar de periodista al New Yorker. La seva primera novel·la Altres veus, altres àmbits (1948) va tenir molt bona acollida i el va posicionar com a un dels escriptors nord-americans més importants de la post-Guerra.

"No one comprehended that really he was ill, that grief had made him so, that grief had drawn a circle around him he could not scape from and others could not enter."

Txell.Cat