La vident - Lars Kepler

Títol:  La vident

Autor: Lars Kepler

Llengua original: suec

Traducció: Marc Delgado i Casanova

Editorial: Amsterdam Llibres

Any: 2011

"En Joona rumia en la manera com el poeta germanòfon Rilke va escriure que els vius estaven obsessionats a establir una diferència entre ells i els morts. Sostenia que hi havia altres éssers, els àngels, que no hi feien cap distinció."

Amb la novel·la La vident, Lars Kepler s’acosta més a la imatge de l’autor que em vaig fer amb la primera novel·la L’hipnotitzador.

De la mateixa manera que a la seva primera novel·la, la trama de es presenta sense preàmbuls al primer capítol, amb dos assassinats macabres i sanguinolents a Birgittagarden, una institució per a noies joves amb conductes autodestructives. Paral·lelament coneixem la Flora Hansen, una dona que s’ha guanyat la vida dient a la gent que podia parlar amb els morts tot i no ser cert. Flora, que es troba en una situació complicada, decideix aprofitar el seus “dots” per facilitar informació a la policia a canvi de diners. Tanmateix, a mesura que la història va avançant, Flora ja només vol que algú l’escolti.

No vull revelar gaire més informació per no aixafar la lectura als qui s’animin amb La vident, però la novel·la fa un gir increïble a poques pàgines d’acabar.

A més, a diferència d’El contracte, la segona novel·la de Lars Kepler que no em va acabar de fer el pes, en aquest cas sí que es construeixen uns personatges una mica més sòlids i es comença a donar forma al passat i a la psicologia de l’investigador, Joona Lina.

La vident acaba amb la presentació de la trama del següent llibre: L’home de sorra. Això és una novetat en les novel·les de Lars Kepler, ja que fins ara havien mantingut la continuïtat amb l’aparició de Joona Lina, però les trames no s’enllaçaven d’un llibre a l’altre.

Com ja he dit, aquest thriller de Lars Kepler m’ha enganxat tant com el primer, L’hipnotitzador. La lectura és àgil i passa molt bé, per això es pot recomanar fàcilment a algú que tingui ganes de recuperar la l’hàbit de llegir i no trobi un llibre que l’enganxi: molt probablement aquest el devorarà.

Ara que ja he llegit els tres primers llibres de Lars Kepler i, veient que de moment entre ells no hi ha cap relació (que sí que comença a aparèixer ara entre el tercer [La vident] i el quart llibre [L’home de sorra], i que hi haurà entre el primer [L’hipnotitzador] i el cinquè [Dins la ment de l’hipnotitzador]), puc afirmar que el segon [El contracte] es pot ometre.

"La gola li fa mal del munt de paraules que se li acumulen a dins i del plor que intenta sortir, que li dilata les venes i fa que la sang que discorre per sota la pell li bulli."

Altres entrades del mateix autor:

• L'hipnotitzador
• El contracte

Txell.Cat

El contracte - Lars Kepler

Títol:  El contracte

Autor: Lars Kepler

Llengua original: suec

Traducció: Gemma Fabrés i Segalés

Editorial: Amsterdam Llibres

Any: 2010

"Alguna cosa passa amb els pensaments quan un està mort de por. Ja que l'estat de pànic no és constant, es trenca ara i adés per fer lloc al pensament purament racional."

Fa uns dies vaig acabar de llegir El contracte de Lars Kepler. Després d'haver llegir L'hipnotitzador i que aquella novel·la m'absorbís completament, esperava que amb aquesta em passés el mateix. Malauradament, no ha estat així.

Pel meu aniversari em van regalar l'última novel·la de Lars Kepler, Dins la ment de l'hipnotitzador, on sembla ser que tornen a aparèixer els protagonistes de la primera obra. Tot i això, vaig pensar que valia la pena llegir tots els llibres cronològicament per si hi havia alguna trama interessant amb l'inspector protagonista, Joona Linna. 

El contracte se m'ha fet pesat, avorrit en alguns moments i feixuc. No té la frescor ni la velocitat que té la primera novel·la, i el rerefons polític que m'era poc conegut tampoc hi ha ajudat.

Hi ha massa trames secundàries sense importància i massa complexes, i molts personatges dels que hi apareixen no són rellevants. 

Se'n salva el protagonista, Joona Linna, pel carisma que té, i l'agent de policia que l'acompanya en aquesta història, Saga Bauer. Malauradament, considero que Lars Kepler tampoc reïx a l'hora de bastir Jonna Linna d'una història personal psicològica que s'explica a mitges i no s'acaba d'entendre, i que Saga Bauer és un personatge que es podria explotar i omplir, i tampoc no es fa.

Sí que és cert que les últimes 100 pàgines són trepidants i l'acció és ràpida, però ja n'has hagut de llegir 500 perquè això passi. 

Malgrat tot, provaré sort amb la següent novel·la de Lars Kepler d'aquí un temps. Crec que si la primera era tan bona, les altres també ho poden ser!

"El cor de l'Axel bategava ràpidament quan li va baixar la roba interior. Ella somreia completament quieta quan ell li petonejava l'estómac, els pits petits, el coll, la barbeta, els llavis. La noia va obrir les cames cautelosament i ell s'hi va estirar a sobre, sentia com pressionava lentament les cuixes contra els malucs d'ella. Les galtes flamejaven vermelles quan ell va lliscar dins seu. Ella el pressionava contra el seu cos, li acariciava el coll i l'esquena, i sospirava en silenci cada vegada que s'enfonsava dins d'ella."

Altres entrades del mateix autor:

• L'hipnotitzador

Txell.Cat

L'hipnotitzador - Lars Kepler

Títol:  L'hipnotitzador

Autora: Lars Kepler

Llengua original: suec

Traducció: Maria Rossich 

Editorial: Amsterdam Llibres

Any: 2010

"Relaxa't, començant pels dits dels peus, els turmells, les cames. Res no t'ho impedeix, tot està en calma i en pau. L'única cosa que has d'escoltar és la meva veu."

Fa unes hores que he acabat de llegir L'hipnotitzador de Lars Kepler. Més aviat hauria de dir que fa unes hores que he acabat de consumir aquesta novel·la i que, per fi, després de tres dies de lectura frenètica, puc deixar de llegir.

Aquest llibre va arribar a les meves mans de casualitat: era fora de viatge i m'havia acabat el llibre que m'havia endut, així que vaig decidir agafar el llibre que en Dídac s'havia acabat la primera nit de viatge i que s'havia llegit en tres dies.

L'argument em va atrapar de seguida i no pogut deixar de llegir fins que he descobert qui s'amagava darrere de l'horrible assassinat de la família Ek. 

La novel·la comença, sense preàmbuls, amb un assassinat d'allò més sonat i sanguinolent: una família sencera mutilada i morta a punyalades. Un dels fills sobreviu i l'inspector en cap, Joona Linna, vol prendre-li declaració mitjançant la hipnosi. Per això, contacta amb Erik Maria Bark, un famós psiquiatre que practicava la hipnosi antigament i que va prometre no tornar a hipnotitzar mai més a ningú.

Arran de la hipnosi del noi, Josef Ek, la trama es complica i es desdobla en dues històries paral·leles molt absorvents.

Feia molt que no llegia una novel·la amb el fervor i l'ansietat de saber com acaba com ho he fet amb L'hipnotitzador. És per això que la recomano a tothom qui faci temps que no troba un llibre que l'atrapi. 

Tanmateix, també cal tenir en compte que la novel·la és altament descriptiva en les escenes del crim i ens les agressions, així que si sou extremadament sensibles, potser val més que no la llegiu.

Entre d'altres coses, L'hipnotitzador captiva perquè descriu uns assassins i uns personatges realment psicòtics i temibles, però alhora, en un context molt proper al nostre.

Coneixem una mica més l'autor? 

Lars Kepler és el pseudònim de la parella d'escriptors Alexander Ahndoril (1967) i Alexandra Coelho Ahndoril (1966). Ja havien escrit altres novel·les i obres de teatre per separat i L'hipnotitzador va ser la seva primera obra conjunta. 

Posteriorment han escrit El contracte (2011), La vident (2012), L'home de sorra (2013).
L'última novel·la que han publicat recupera el personatge de L'hipnotitzador, i es diu Dins la ment de l'hipnotizador (2016).

Txell.Cat