Títol: Appointment with death (Cita amb la mort)
Autora: Agatha Christie
"Should one, if one sees a wrong being done, attempt to put it right? One's interference may do good - but it may do incalculable harm! It is impossible to lay down any ruling on the subject. Some people have a genius for interference - they do it well! Some people do it clumsily and had therefore better leave it alone!"
De tant en tant m’agrada deixar-me portar per les
històries de la reina del crim, Agatha Christie. L’última, de fet, la vaig
llegir tot just fa un any, a finals de gener del 2022 i va ser L’assassinat
d’en Roger Ackroyd, i enguany he llegit Appointment with death, que
s’ha traduït al català com Cita amb la mort.
No sabria dir perquè vaig triar aquest d’entre
tots els títols de Christie, potser perquè em va cridar l’atenció la portada de
l’edició anglesa de Harper Collins. En qualsevol cas, m’ha fet molta gràcia la
localització del crim i la trama perquè no fa pas massa anys vaig ser allà i,
si fa no fa, vaig seguir la mateixa ruta que els personatges (menys mal que no va acabar igual!).
En aquesta ocasió ens situem a Jordània (tot i que
en el moment de la història encara no es coneix com a tal), on trobem un grup
de personatges que estan de vacances. Després de visitar El Caire fan cap a Jerusalem,
el mar Mort, Jerash i, finalment, Petra. D’entre els turistes trobem una
família americana molt peculiar: una madrastra cruel, controladora i dèspota,
que pateix del cor, amb els seus tres fillastres (un dels quals ja està casat i
l’acompanya la dona) i la seva filla petita. Tots semblen subjugats a la
senyora Boynton, que no els deixa respirar i els ha capat les habilitats
socials. Però els Boynton no són els únics que estan de vacances per l’Orient
Mitjà, també hi ha Jefferson Cope –un amic de la família–, en Dr. Gerard –un
psicòleg francès de gran renom–, Sarah King –una doctora jove–, Lady Westholme –membre
del Parlament anglès– i la senyoreta Pierce –que havia estat mestra–. I, és
clar, el nostre detectiu Hercule Poirot.
El llibre està dividit en dues parts; en la
primera Christie ens presenta els personatges i les relacions entre ells i la
seva psicologia (que en aquesta novel·la té un pes força important), i en la segona
és quan es produeix el crim de la senyora Boynton i la seva resolució. La mort de
la senyora Boynton, un personatge odiós i repugnant no sap massa greu i
allibera i beneficia a diversos turistes del grup, però i si realment no ha
estat un assassinat i ha estat una mort natural? Poirot està decidit a esbrinar
la veritat en 24 hores i exposar-la al Coronel Carbury, encarregat de gestionar
la mort de l’estrangera al país, encara que sigui sense prou evidències per processar
ningú.
He de confessar que qualsevol llibre d’Agatha
Christie m’atrapa i gaudeixo deixant-me portar per la intriga. Mai no resolc els
casos, però m’ho passo bé i m’enganxen de valent. Probablement aquest no és
dels més brillants, però m’ho he passat bé llegint-lo. En comptes de
recomanar-vos que llegiu aquest llibre en particular de la dama del crim, us
diré que en llegiu qualsevol 😉
Agatha Christie (1890 - 1976) és l'escriptora de novel·la detectivesca més coneguda del món i l'autora més venuda de qualsevol gènere, exceptuant William Shakespeare. S'han venut uns dos mil milions d'exemplars de les seves obres en anglès i mil milions més en altres llengües. Christie s'ha traduït a més de tres-centes llengües.