divendres, 28 de febrer del 2014

Trilogia del Baztan

Aquesta vegada ens escriu la Laura López, la meva tieta postissa, i ens parla dels dos primers llibres de la Trilogia del Baztan.

Títol: El guardià invisible
Autor: Dolores Redondo
Editorial:  Destino
Any: 2013



Títol: El llegat dels ossos
Autor: Dolores Redondo
Editorial:  Destino
Any: 2013



Fa uns mesos vaig descobrir una nova autora, Dolores Redondo (Donostia, San Sebastian 1969) i el seu segon llibre publicat, El guardià invisible
La història personal de la inspectora Salazar es barreja amb els assassinats d’unes noies en condicions misterioses i en un entorn ple de llegendes com és la vall de Baztan, a Navarra.
El llibre atrapa des del primer moment i desperta interès tan per la trama familiar com per la policíaca ... i de vegades no saps on comença una i acaba l’altra....
Els paisatges i els pobles que descriu l’autora són l’entorn ideal per crear aquest clima obscur i de misteri, amb la sempre inquietant presència d’essers mitològics del bosc ...

Per Reis em van regalar la segona part d’aquesta trilogia del Baztan, El llegat dels ossos. La tercera entrega està prevista per Novembre. 
Seguint les etapes vitals de la inspectora Salazar, ara immersa de ple en una recent maternitat, continuen els misteris policíacs. Us imagineu una inspectora que ha de compaginar les atencions al seu nadó amb la resolució de casos francament macabres, i tot amanit amb un passat familiar fosc i desconegut?

Doncs aquí teniu les raons de perquè aquest segon llibre enganxa igual o més que el primer... Jo només us puc dir que espero impacientment la tercera part i que, si viatjo a Navarra, em desviaré fins a Elizondo, poble natal de Amaia Salazar, i observaré pels boscos per si aconsegueixo trobar-me amb el Basajaun, una mena de Yeti de la mitologia basca i aragonesa.

dimecres, 12 de febrer del 2014

La vacant imprevista - J.K. Rowling



Títol: La vacant imprevista
Autor: J.K. Rowling
Llengua original: anglès
Editorial: Empúries
Any: 2012

Aquesta entrada és diferent, perquè no només opino jo o la meva àvia -MAC- sobre aquesta obra, sinó que ho farem totes dues! I a més comptem amb un tercer comentari!! El de la meva mare. Es tracta, doncs, d'una entrada intergeneracional!

Txell.Cat
Vaig agafar La vacant imprevista amb recança l'estiu passat. Havia sentit a dir que o t'agradava molt o no t'agradava gens. 
Tot i això, de seguida em va enganxar i me'l vaig llegir en molt pocs dies. Els personatges em van atrapar i necessitava saber què els passaria. Eren personatges reals, humans, que cometien errors i tenien les seves febleses, i aquest tipus de literatura m'agrada molt.
La manera de narrar, l'estil de Rowling, també m'agrada molt perquè és senzill i planer i passa ràpid, sense ennuegar-te.

Considero que Rowling ha fet un retrat molt ben aconseguit de la versió més mesquina i egoista de l'ésser humà i crec que, per més que ens dolgui, no deixa de ser una fotografia feta amb zoom de la societat on vivim. Per això colpeix i no agrada a tothom. Perquè és crua i amarga. 


MAC
He de dir que em va costar molt decidir-me a obrir el llibre que feia mesos que tenia a casa. Em pensava que l'autora dels set llibres sobre Harry Potter, impregnats d'un món fantàstic, de bruixes i bruixots, ho tindria molt difícil per fer un llibre especialment per a adults, ja que aquests són molt més crítics que el públic juvenil. Així doncs, el vaig començar a llegir amb una certa recança però m'he endut una sorpresa. 

Crec que és una bona narradora, i la lectura de la novel·la és planera tot i que en alguns moments surten tants personatges que no saps ben bé qui és qui i et costa una mica anar-los situant.
La trama se situa en un poblet  típicament anglès amb una societat molt conservadora, on sembla que regni la pau i la tranquil·litat, però en realitat existeix una guerra oberta entre els veïns: Els rics s'enfronten amb els pobres, els adolescents amb els pares, les dones amb els marits, etc. 
La mort sobtada d'en Barry Fairbrother deixa una plaça vacant a l'ajuntament que esdevé el catalitzador de la guerra entre els habitants de Pagford. Cadascun dels personatges principals tenen els seus clars i obscurs. Els adolescents són les víctimes i, a l'hora, els botxins dels seus pares, i ho expressen amb els seus odis, menyspreus, mutilacions...
En general, es tracta d'una novel·la molt crua, molt directa.


Teresinha
La vacant imprevista és un llibre que no et deixa indiferent. Terriblement realista, cru i despietat amb els personatges, arrossega el lector per diverses històries que giren al voltant d'un personatge central, un difunt que sembla ser l'única figura honesta, el "bo de la pel·lícula", mentre els altres mostren la cara més amarga i èticament reprobable de l'ésser humà. Un món despietat disfressat d'aparent bondat, on es reflexen les debilitats i les fortaleses, i on tothom està sotmès a les seves pròpies contradiccions.
JK Rowling retrata magistralment els personatges i ens condueix per un camí vertiginós del que resulta impossible sortir-se'n, malgrat la duresa del relat.

I si voleu descobrir una nova faceta de l'autora, no us perdeu El cant del cucut, una aposta totalment diferent que s'emmarca en el terreny de la novel·la policíaca i on l'autora crea dos personatges d'aquells que esperes tornar a trobar ben aviat en un nou cas.



Coneixem una mica més l'autor? Joanne Rowling (31 de juliol 1965). És una escriptora  britànica, autora de la història màgica de Harry Potter, el nen  mag. Va néixer a Chipping Sodburry, South Gloucestershire. Els set llibres de Harry es van publicar tots entre el 1998 i el 2008. S'han venut més de 450 milions d'exemplars arreu del món, s'han traduït a més de 200 països i a 73 llengües. Ha rebut nombrosos premis al llarg de la seva carrera: El Príncep d'Astúries, el Hans Christian Andersen o el de la Legió d'Honor de França. 
És la fundadora de Lumos, una entitat que treballa per canviar les vides d'infants desfavorits.   


Altres entrades sobre el mateix autor:

diumenge, 2 de febrer del 2014

El guardià del temps - Mitch Albom


Títol: El guardià del temps
Autor: Mitch Albom
Llengua original: anglès
Traductor: Núria Parés
Editorial: Empúries
Any: 2012

"Intenta imaginar-te una vida sense control del temps. 
Segurament no pots. Saps el mes, l'any, el dia de la setmana. Tens un rellotge a la paret o al tauler del cotxe. Tens una agenda, un calendari, una hora per sopar o per mirar una pel·lícula. 
I no obstant això, a tot el teu voltant, el control del temps s'ignora. Els ocells no arriben mai tard. Un gos no mira l'hora al rellotge. Els cérvols no s'amoïnen pel fet d'anar complint anys.
Només l'home mesura el temps. 
Només l'home fa tocar cada hora.
I, a causa d'això, només l'home pateix una por terrible que no pateix cap altra criatura.
La port que el temps s'acaba."


Vaig  descobrir Mitch Albom ja fa força temps amb Les cinc persones que trobaràs al cel i Els dimarts amb Morrie, i la seva força narrativa em va captivar. Considero que Albom és un autor injustament desconegut aquí, tot i que les seves obres ens poden aportar molt. La temàtica sempre té un caràcter espiritual i està lleugerament relacionat amb la mort i ens permet reflexionar sobre la vida. Tot això, que pot semblar un pal, ho vesteix amb la història d'uns personatges normals i, així, universalitza aquests temes.

El guardià del temps és una faula sobre el temps, sobre com l'aprofitem (o el desaprofitem) mentre som vius, sobre el valor que li hem de donar...
El vaig agafar amb ganes i convençuda que un dels meus autors preferits no em decebria, i així ha estat. La història ens presenta tres figures ben diferents: el Pare Temps que va ser castigat per haver volgut mesurar el temps, la Sarah, una adolescent que no vol més temps, i en Victor, un pacient terminal que voldria que la seva vida durés per sempre. Aquests tres personatges s'hauran de trobar per entendre que la vida té valor perquè el temps ens la limita i que, per tant, cal aprofitar cada moment.

La recomano i recomano a tothom que llegeixi altres novel·les d'aquest autor!

"Els va explicar que, quan vam començar a comptar el temps, vam perdre l'habilitat de sentir-nos satisfets.
Sempre hi havia una cerca de més minuts, més hores, d'un progrés més ràpid per aconseguir més cada dia. Va desaparèixer la simple satisfacció de viure entre les albades."


Txell.Cat