dissabte, 1 d’agost del 2015

El cuc de seda - Robert Galbraith



Títol:  El cuc de seda
Autora: Robert Galbraith
Llengua original: anglès
Traducció: Laia Font
Editorial: Proa
Any: 2015






Acabo de llegir El cuc de seda de Robert Galbraith i he de dir que m’ha tingut enganxada fins al final.
Aquesta segona novel·la de l’estranya parella que formen Cormoran Strike i la seva ajudant Robin no decep gens, ans al contrari. Ens introdueix en el món editorial de Londres i en les baralles i enveges entre escriptors, i ens presenta l’assassinat escabrós d’un escriptor peculiar, estrambòtic i narcisista, que acaba d’escriure un llibre que esquitxa (i molt) la vida privada de la seva pròpia família, els seus suposats amics i amants, i el món editorial que l’envolta. La policia de seguida troba un possible sospitós, però el detectiu protagonista no ho té gens clar i guiat per la seva intuïció es nega a acceptar la teoria “oficial” i segueix buscant el culpable (i el mòbil) d’entre tots aquells que estan relacionats amb l’escriptor assassinat.

L’autor/a aconsegueix mantenir l’interès al llarg de tot el llibre, amb un final espectacular sorprenent i realment molt enginyós.
A més ens va desvetllant nous aspectes de la parella protagonista, dos personatges molt diferents i molt ben trobats, cadascun amb la seva història i els seus propis problemes.
L’Strike, un veterà de la guerra d’Afganistan que hi va perdre una cama i que ara treballa de detectiu privat, duu una vida solitària patint físicament per la cama amputada i el dolor que li ocasiona la pròtesi sota el genoll, així com pels sentiments contradictoris que li generen el proper casament de la seva ex-parella, els records de la seva tumultuosa relació i la seva pròpia relació amb el seu pare, una estrella del rock.
La Robin Ellacott, aparentment una simple secretària, eficient i intuïtiva, vol convèncer el Matthew, la seva parella, però també el seu propi cap, de que per a ella aquesta feina és quelcom més que arxivar i atendre el telèfon i intenta de totes totes que l’Strike i el Matthew es coneguin i mantinguin una bona relació....
Un llibre molt recomanable per als fans de la novel·la negra. No m’estranyaria gens que ben aviat arribi al cinema o a la televisió.


Teresinha



Altres entrades sobre el mateix autor:

diumenge, 5 de juliol del 2015

L’abadia del diable - Josep M. Morreres


Títol:  L’abadia del diable
Autora: Josep M. Morreres
Editorial: Proa
Any: 2009


"Un llampec que va esquinçar les tenebres va ser  el senyal perquè la pluja i el vent desfermessin la ràbia acumulada i irrompessin  en les consciències com l’anunci de la  fi del món. Les monges de l’abadia de  Cobricel havien observat  amb temor i malfiança els núvols que s’havien anat  agombolant, amenaçadors, durant la tarda i s’havien  estat preguntant  si no portarien alguna cosa més que  pluja. D’un temps ençà, les bones monges  de l’abadia de Cobricel percebien en l’aire  una flaire  que les omplia de neguit, que els feia presagiar  una desgràcia que no sabien  si havia d’arribar del cel  o de l’infern. Que havia de passar alguna cosa els semblava indiscutible, però cap  d’elles  no hauria gosat dir què o per què."   


Una tempesta cau sobre l’abadia de Cobricel- Les monges justinianes  esperen reunides  que l’abadessa, sor Maria de Blancaflor, aparegui per oficiar l’ofici de completes. Ningú no sap on és la mare superiora i es crea un estat d’alta  expectació en el si de la comunitat: algú creu que l’alè del diable  ronda l’abadia, d’altres que és l’esperit   del baró de Vullmés... i totes les monges estan convençudes  que n’ha passat una de molt grossa. S’hi viuen moments d’angoixa, comentaris burletes, corredisses ... I enmig del tumult, algú truca amb força  a l’entrada de l’abadia. La visita de sor Joana de Vilacans inspectora provincial  de l’orde, i de la seva acompanyant sembla providencial, però no ho és. La seva investigació sobre un crim horrorós  destaparà secrets, gelosies i rancúnies. Allunyada de l’harmonia que tothom imagina en una comunitat monacal, en aquesta novel·la protagonitzada per veus femenines  fins i tot els morts parlen. 

Es tracta d’un convent de monges, per tant tota la trama gira entorn a elles i al seu món.       
L’autor, al llarg de la novel·la despulla els sentiments de  4 monges que mica a mica ens va  donant la clau de l’assassinat. Els sentiments de cadascuna d’elles, des de  l’arrogància  i ànsia de notorietat de Sor Clemència d’Almara, l’esperit lliure i independent juntament amb l’amor immens  per la vida de Sor Maria de Blancafor, el caràcter afable i pacient amb les  humils però a la vegada dur com l’acer amb  les arrogants de sor Joana de Vilacans, la innocència de la jove sor Agnès de Vellorient, i Sa Reverència, el càrrec  més alt de l’orde, per acabar amb la resta de les monges de l’abadia  ens donen una imatge d’aquesta convivència difícil, plena de retrets  silenciosos.

M’ha agradat perquè és un llibre de reflexió sobre molts temes: la convivència, la feminitat, la religió, la fe, la mort que les mateixes protagonistes  transmeten a través dels seus  propis pensaments, i com cadascuna d’elles veu el que succeeix d’una manera diferent i obligades a viure en un món tancat on les passions, les humiliacions, els odis , l’amor, no els permet sortir a la llum.


Coneixem una mica més l’autor?
Escriptor, professor de literatura Josep M. Morreres  neix a Barcelona l’any 1952. Es descriu com un lector que escriu. Aquesta condició l’ha dut  a conrear gèneres diversos i, sobretot, a jugar  amb una gran quantitat  de registres, de la ironia  cruel  al relat introspectiu, passant per la paròdia  i, quan  ha calgut, la transcendència. Segurament per  això mateix  s’ha  interessat per temàtiques tan diverses com la creació de l`Univers, els mites grecoromans, el racisme o el món dels yuppies, tots tenyits sempre  amb una bona dosi d’erotisme. És  per això  que el conjunt de la seva obra està lluny de tendències i modes, amb títols com Gaudeamus Igitur (Premi La Piga 1989).  Pell bruna (2000), La gran improvisació (2003), Tot el vi de la vida (Premi Sant Just Desvern 2005), El fil de seda (Premi Pere Calders de Literatura Catalana (2006), L’abadia del diable (Premi Ciutat de Badalona de Narrativa 2008).


MAC

diumenge, 28 de juny del 2015

La puerta de los tres cerrojos - Sonia Fernández-Vidal



TítolLa puerta de los tres cerrojos
Autor: Sonia Fernández-Vidal
Editorial: La Galera
Any: 2011


"Deseo acercar la física cuántica a todo el mundo desde la fantasía, desde la magia, desde la visión del niño que todos llevamos dentro."
Sonia Fernández-Vidal


La puerta de los tres cerrojos és una novel·la juvenil que qualsevol adult amb una mica d'interès per la física pot llegir, ja que explica amb senzillesa curiositats sobre l'univers, la matèria, les lleis de la física...

La història explica les aventures d'un jove de 14 anys, en Niko, que un dia decideix canviar la seva rutina i anar a l'institut per un camí diferent. Això el porta a creuar una porta amb tres panys que el condueixen al món quàntic. Allí hi coneixerà uns personatges molt particulars i divertits: una fada que s'ha de doctorar per aconseguir ales, els quarks, el Boss-on de Higgs o el gat d'Schrodinger.
A més, l'autora va plantejant enigmes lògics que a tots ens sonen d'haver-los sentit i això implica el lector encara més en la història.

La puerta de los tres cerrojos és una obra que aconsegueix fer arribar allò que sovint sona tan complicat, la física quàntica, a qualsevol lector a partir d'exemples senzills i quotidians. 
Recomanable a adults i joves amb una mica de curiositat!


En aquest enllaç teniu l'enllaç al tràiler de l'obra.


Coneixem una mica més l'autora? 
Sonia Fernández-Vidal va néixer a Barcelona el 1978 i es va doctorar en Física en el camp de la Informació i l'Òptica Quàntica per la UAB. Ha treballat al Centre Europeu d'Investigació Nuclear, al Laboratori de Los Álamos i al Instituto de Ciencias Fotónicas.
Després de La puerta de los tres cerrojos, ha publicat Quantic Love i Desayuno con partículas.





Txell.Cat

dilluns, 1 de juny del 2015

Dos taüts negres i un de blanc - Pep Coll


Títol: Dos taüts negres i dos de blancs
Autor: Pep Coll
Editorial: Proa (2013) / Edicions 62 (2014) 
Any: 2013             


"Corones mortuòries de cautxú. Amb flors estampades. Neumàtics decorats. Una sola mida per a totes les penes. La pluja no pot fer altra cosa que envernissar més els colors. Una corona de ginesta pot esdevenir una corona de gira-sols. Tot depèn de les atmosferes. Els primers dies s’omplen de llàgrimes calentes amb les bosses d’aigua ortopèdiques . Més tard s’omplen simplement de vent i fan el mateix efecte. El  públic, comprenent a la fi els avantatges de la innovació – menys pes, major rendiment, etc..etc.. -, les emprarà ben aviat i tindrà punt a tenir sempre les corones dels seus morts ben inflades, per tal de millorar la suspensió en els instants en què el record de l’absent provoca un sotrac moral."
                                                                              Carles Sindreu, La klaxon i el camí


La matança d’una família de masovers que va afectar una regió avui despoblada de Lleida, Carreu, l’any 1943 va commocionar les masies i els pobles veïns d’aquest racó del Pallars Jussà. La notícia de l’assassinat múltiple no va arribar més lluny. Setanta anys després, Pep Coll investiga els secrets d’uns fets esfereïdors que van marcar la seva infantesa a Pessonada. Una història d’entrada molt semblant a la famosa matança de Kansas, magistralment novel·lada per Truman Capote, però de conseqüències diametralment oposades, els crims del Pallars van ser oblidats per la premsa, i menystinguts  per una justícia franquista que no va saber o no va voler resoldre el cas , encara que tothom conegués els noms dels assassins. Aquest fet, sens dubte, posa en evidència la mala gestió dels organismes d’aquella època i l’afany que va posar el govern del moment en tapar escàndols que poguessin perjudicar la seva imatge. Tots els personatges que protagonitzen els capítols corresponen a personatges reals, per bé que a una part d’ells (el jutge miliar, l’advocat defensor, els assassins i els seus familiars) l’autor ha cregut convenient de canviar-los el nom.
No és tant una novel·la ruralista, sinó una història rural que mostra al lector la realitat política, social, econòmica del moment i del lloc on es van cometre el fets. L’autor ens ofereix una novel·la excepcional, rotunda i absorbent. Sens dubte, la seva obra més personal.
Coincidint amb la publicació del llibre al 2013, al setembre d’aquell any, al cementiri d’Herba-savina, on jeuen el cossos dels masovers i les seves filles, es va col·locar una placa per homenatjar-los, recordar-los i lluitar així per preservar-ne la memòria.
De tots els personatges que desfilen al llarg de la novel·la, alguns m’han commogut molt com les dues víctimes petites, la Maria (14 anys) i la Carme (10 anys) amb les seves il·lusions i les ganes de viure que es veuen truncades en un moment; o la Trinitat, aquella pagesa que enfronta el seu destí amb valentia, força, sense acovardir-se, plantant cara als més poderosos.


Coneixem una mica més l’autor? Pep Coll va néixer a Pessonada, al Pallars Jussà, l’any 1949. És conegut pels seus reculls de llegendes com Muntanyes Maleïdes ( 1993), les novel·les juvenils i els guions televisius, però ha excel·lit sobretot com a novel·lista, amb títols com La mula vella (1989), El segle de la llum (1997), L’abominable crim de l’Alsina Graells ( 1999), Les senyoretes de Lourdes (Premi Sant Jordi 2007) , Nius (2011) i Dos taüts negres i dos de blancs (2013), la seva darrera novel·la Premi de la Crítica (2014) i Premi Crexells (2014).




MAC 

diumenge, 3 de maig del 2015

Lila - Marilynne Robinson


Títol:  Lila
Autora: Marilynne Robinson
Llengua original: anglès
Traducció: Esther Tallada
Editorial: Edicions de 1984
Any: 2015


La Lila ha crescut en  estat quasi salvatge i després d’anys  de rondar pel món un dia, xopa d’aigua de pluja , entra a resguardar-se a l’església d’un poblet d’Iowa. Allí coneix el pastor John Ames, i entre tots dos comença, amb passos vacil·lants, un festeig tímid que haurà de vèncer les pors i les desconfiances de cadascun d’ells. De seguida que entra en una vida que fins llavors desconeixia, la Lila se sent envaïda per una gran set de coneixement que la porta a voler entendre per què Déu permet que les persones, les  seves criatures, pateixin tant.

A Lila,  obra finalista del National Book  Award del 2014, Marilynne Robinson ens ofereix l’inoblidable relat d’una infantesa viscuda als marges de la societat que es transforma en una provocadora recerca espiritual. Amb un llenguatge brillant i incisiu, l’autora acompanya els protagonistes de La seva novel·la en la recerca  de la bellesa que rau en els misteris de l’existència.
M’ha impressionat la vida tan dura de la Lila i les persones que formen part de la seva infància: La Doll que té cura d’ella però que amaga un passat obscur i perillós , d’en Doane i la seva família, tots ells nòmades, cercant feina  per poder subsistir i la manera com l’autora ens va endinsant dins del món dels protagonistes. Són com petits esqueixos  que al llarg de la novel·la ens fan  entendre la manera de ser de la Lila. La paciència infinita del pastor, de la seva bondat i de les seves pors.

No és un best-seller, ans al contrari. Cada pregunta que la Lila es fa o li diu al pastor et fa reflexionar. No es conforma amb el que la Bíblia diu, sinó que qüestiona l’actitud de Déu davant uns fets que ella mateixa ha patit en la seva pròpia carn o en la de la gent amb qui ha conviscut.

Crec que és una lectura recomanable que aporta reflexió, i on es barregen sentiments contraposats com ara la solitud, l’orgull, la por, l’amor i la comprensió.

"De tot allò no en parlava mai, ni una paraula en tots aquells anys. Ni de la casa d’on la Doll se la va endur. Ni de la vella que les va acollir. Van conservar el xal, això sí, fins que de tan usat va acabar que semblava un tel de teranyines.  Però la nena notava aquella emoció trepidant de la complicitat  secreta cada vegada que agafava la mà de la Doll i la Doll l’hi estrenyia una mica, cada vegada que s’estirava esgotada a la cullereta que li feia  el cos de la Doll, amb el braç per coixí i el xal al damunt."

Coneixem una mica més l’autora? Escriptora nord-americana  nascuda l’any 1943 a Sandpoint. Idaho. És autora de 4 novel·les i de diversos llibres de no-ficció. La seva trajectòria literària ha estat àmpliament  reconeguda  tant pel públic com per la crítica i l’any 2012 va rebre la Medalla Nacional d’Humanitats- atorgada pel president dels Estat Units- per la seva “prosa delicada i intel·ligent”.  La seva segona novel·la, Gilead (2004), va ser guardonada amb els premis Pulitzer i National Book Critics Cicle Award i Home (2008), la seva tercera novel·la, va ser finalista del National Book Award. Actualment, és professora a la Universitat d’Iowa  i viu a Iowa City.


MAC