.png)
Títol: Retrat de Shunkin
Autor: Junichiro Tanizaki
Llengua original: japonès
Sense voler-ho han
coincidit dues traduccions catalanes de la mateixa història a casa i he
aprofitat per anar llegint les dues versions d'alguns capítols. La primera que
es va publicar és la de Lapislàtzuli, de la mà de Ko Tazawa i Joaquim Pijoan, l’any
2017, dins la col·lecció de reculls breus de grans obres de la literatura
japonesa. Només dos anys més tard Viena Edicions publicava una nova traducció
de la mateixa història a la col·lecció Petits Plaers, amb la ploma d’Albert
Nolla.
Podríem obrir el
debat de si calien dues traduccions directes del japonès al català publicades
amb tan poca diferència d’anys, però no ho farem. Crec que les col·leccions van
dirigides a públics diferents i responen a motivacions diferents també. Viena
busca apropar grans clàssics als lectors catalans en unes edicions que són
boniques, amb traduccions que flueixen molt bé en català, però no es limiten a
la literatura nipona: tot hi té cabuda per incorporar els famosos petits plaers
de totes les literatures. Lapislàtzuli sí que dedica una sèrie únicament i
exclusiva a la literatura japonesa, amb l’objectiu d’aproximar obres de grans
autors japonesos sense que siguin necessàriament les obres més destacades d’aquests
autors. Lapislàtzuli és el projecte d’un catalanòfil japonès que volia
acostar-nos la seva literatura.
La traducció de
Nolla m’ha resultat més fluida, més agradable de llegir i també més propera al
meu català, més nostrada, però també més comercial. La proposta de Tazawa i
Pijoan no em sonava tan natural i, des del meu desconeixement, m’ha semblat
molt més enganxada a l’original (però crec que també forma part de la seva
voluntat). A la publicació anterior comentava que les edicions de Lapislàtzuli
inclouen una breu informació de la vida i obra de l’autor. En aquest cas, també
apunten que Tanizaki va fer un experiment literari a l’hora d’escriure Retrat de Shunkin, ja que els capítols
estan formats per un sol paràgraf i no totes les frases estan separades amb
punts. Tazawa i Pijoan apunten que a la traducció van optar per adaptar el
format perquè fos més fàcil de llegir per als lectors catalans.
La història és
la que és en les dues traduccions, és clar, i pots seguir-la perfectament amb
qualsevol de les versions, però hi ha diferències en la traducció d’alguns noms
i apel·latius.
Albert Nolla (Viena
Edicions):
"Es coneixen molts casos de mestres que
peguen als seus alumnes, però n'hi ha ben pocs en què el mestre sigui una dona
i els alumnes siguin uns nois. Hi ha qui ha suggerit que la Shunkin tenia
inclinacions sàdiques i que potser feia servir les classes per obtenir una mena
de plaer sexual desviat. Avui dia és difícil determinar si aquesta suposició és
certa o no.
Ko Tazawa,
Joaquim Pijoan (Lapislàtzuli):
"Hi havia molts casos en què els
mestres masculins tractaven violentament els deixebles, però n'hi havia pocs
que fossin mestres femenines. D'aquí podríem deduir que la Shunkin tenia una
certa tendència sàdica. Potser satisfeia una mena de desig sexual anòmal amb
l'excusa de la classe. És difícil ara saber si aquesta deducció és certa o
no.
I ara anem a la
història. Retrat de Shunkin és una
novel·la breu situada al Japó al segle XIX que explica la vida fictícia de la
Shunkin, mestra i virtuosa del shamisen, i del seu deixeble i servent, Sasuke.
Shunkin és filla d’una família benestant i destaca per la seva bellesa i
virtuosisme amb la música. Malauradament als 9 anys es queda cega i el seu
caràcter es va tornant agre. Sasuke és un dels seus servents des que és petita
i es converteix també en el seu deixeble del shamisen. Anys més tard, una
segona desgràcia capgira de nou la vida de Shunkin, motiu pel qual en Sasuke
decideix fer un acte d’amor absolut.
La relació que
tenen és de dominació absoluta de la Shunkin cap a en Sasuke, que es deixa
maltractar i vexar per la seva mestra i senyora.
La manera de narrar
la història és molt curiosa: és com si algú estigués explicant la biografia d’una
artista, amb cites d’una suposada biografia publicada. És la biografia fictícia
d’una biografia fictícia.
A l’apunt sobre
l’obra de l’edició de Lapislàtzuli s’apunta que a Retrat de Shunkin “podem
trobar-hi les principals característiques de la seva literatura d’una forma ben
concentrada i ben equilibrada: el culte a la bellesa femenina, la superioritat indiscutible
de la dona sobre l’home, el plaer buscat en la servitud de l’home envers la
dona, l’actitud sàdica de la protagonista, el fetitxisme pels peus femenins, l’esteticisme
subtil referent a la cultura tradicional del Japó...”.
Coneixem una mica més l'autor? Junichiro Tanizaki (Tòquio, 1896 - 1965) va ser un escriptor japonès considerat per molts la pedra angular de la novel·la contemporània japonesa. Va escriure relats curts, assajos, peces teatrals i poesia. L'amor d'un idiota (1925), Hi ha cuques que prefereixen les ortigues (1929), Volves fines de neu (1947), La clau (1956), El dietari d'un boig vell (1963) són algunes de les seves obres més destacades. El to i el tema de la seva obra va des de representacions impactants de la sexualitat i obsessions eròtiques destructives fins a retrats subtils de la vida familiar en la societat japonesa i els canvis que va viure al segle XX.
